El meu pas pel #congresoeduso

Malgrat que ja vaig parlar de les meves impressions al voltant del VI congrés estatal d’educació social, recentment he aconseguit aquest vídeo de la meva primera intervenció a la taula d’experiències que també coordinava. En aquesta taula vaig tenir l’oportunitat de parlar de les #edusoentrevista, del meu projecte estrella.

Recorde que moments abans d’exposar xerrava amb Segun Moyano, i li comentava que estava molt nerviós… No es que les seves paraules em tranquil·litzaren molt, però, em comentava que eren normals els nervis… Jo ja he parlat en moltes ocasions en públic, he portat reunions de pares, he format monitors/es, he exposat,… però, tal com deia Segun, açò era una cosa que m’apassionava, i per tant, eren normals eixos nervis… Anava a estar la primera vegada que parlara d’Edusoinicis, del blog, del meu projecte…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=OS-qExAjpvI]

Una vegada visualitzat i analitzat, em veig moooolt nerviós, m’ho note a cada gest, i potser ara, m’adone que vaig deixar algunes coses per dir, per explicar… Ho lamente Joan, vaig canviar-te el nom i després oblidar-ho… De totes formes, gràcies als que vareu assistir a aquesta presentació, gràcies als que vareu compartir amb mi aquest moment…

Al dia següent, vaig tornar a repetir l’experiència, dins de les II trobades de professionals de la comunicació i l’educació social, on pense que vaig actuar en molta més naturalitat i tranquil·litat, com es pot veure a la fotografia…

En fi, tot un plaer, i espere que no una experiència única…

Eleccions comissions #UOC #educaciosocial

Entre el 23 i 30 de maig de 2012 serà el període per votar a les eleccions a representant d’estudiants al grau d’Educació Social i he pensat tornar a presentar la meua candidatura.

Si mire cap enrere, als dos anys que porte com a representant dels estudiants d’educació social a la UOC, m’adone que no ha estat una tasca senzilla, perquè hem hagut de fer front a problemes molt diferents. Per posar alguns exemples, recordaré que ha canviat la presidència de la comissió i, per tant, ha estat necessari reprendre conversacions passades; d’altra banda, el fet de ser l’únic representant dels i les estudiants del nostre grau en una comissió formada per representants de diversos graus, amb problemàtiques i queixes molt variades, ha reduït el temps disponible per intervenir i poder parlar del nostre grau.

Però les dificultats són les que són i no m’han tirat enrere, de forma que he pogut alçar la veu dels estudiants del grau d’Educació Social i plantejar en les comissions les propostes que entre tots i totes hem consensuat. Seria avorrit recordar-les totes, però, podreu trobar-les a les actes de les quatre reunions de treball que hem realitzat i a les quals he assistit. Òbviament, aquesta tasca haguera resultat impossible sense el vostre recolzament, participació i implicació.

En les eleccions a comissions que es celebren enguany, per sort, en som més persones disposades a participar . Açò aportarà, a més de l’augment de representants, noves visions i major repercussió en aquesta societat universitària que, entre tots, conformem. El fet de ser més persones també permetrà que el treball que se’n derive de les comissions es puga estudiar amb més perspectiva i diferents punts de vista, amb la qual cosa s’obtindrà més èxit i millor rendiment, estic força convençut…

Per què em torne a presentar? Quan fa dos anys vaig presentar-me com a candidat per a eixir escollit com a representant dels estudiants del nostre grau, només em rondava una idea al cap, “ei, que som nous, farà falta algun estudiant d’Educació Social que vigile com es desenvolupa aquest grau…“. A dia d’avui, dos anys després, continue pensant que és fonamental que hi haja representants del nostre grau plantejant els problemes que ens preocupen, exposant les dificultats pròpies del grau, sent la veu de tots els que necessiten parlar. No oblidem que encara queda l’últim any del grau per desenvolupar, per tant, encara és necessari que estem vigilants .

Continue essent el mateix que era. Una persona que ha vinculat la seva vida estudiantil i laboral al món de l’Animació Sociocultural, de la coordinació i gestió de projectes juvenils i de la informació juvenil. Igual que fa dos anys, pense que el càrrec de representant és simplement una corretja de transmissió que permet que la veu i les opinions de tots els meus companys i companyes arribe a tots els llocs on calga, per tant, tornaré a obrir els espais de debat necessaris perquè em traslladeu les vostres inquietuds i propostes per a les comissions, ja que, com tots sabem, la nostra futura professió passa inevitablement per la participació activa.

Així doncs, torne a oferir-me com a candidat per representar els i les estudiants del Grau d’Educació Social a la UOC. Si la meua actuació et convenç, si penses que he portat allò que has suggerit a les comissions, si consideres que he desenvolupat una tasca correcta, doncs espere que en període de votacions (23 a 30 de maig) diposites un dels teus vots al meu nom… La promesa que faig és treballar per la millora del nostre grau amb valor, il·lusió, coratge i tota la dedicació necessària per tal de tirar endavant les vostres propostes i queixes allà on siga necessari, tal i com prometia fa dos anys…

Edusoentrevista amb Asun Pie

Ací vos deixe la quinzena edusoentrevista…

En aquesta ocasió parlem amb Asun Pié i Balaguer, educadora social, pedagoga i professora de la UOC.

Com comente a la introducció de la mateixa, Asun no disposa compte twitter, per la qual, hem tingut que realitzar-la mitjançant correu web, però, puc assegurar que no ha necessitat de molt de temps per pensar les respostes, que no havia passat molt de temps des de que li vaig enviar les preguntes i ja tenia les seves respostes, concises, però, sobretot molt enriquidores…

Des d’ací donar-li les gràcies per la seva participació en aquesta edusoentrevista…

Com sempre, espere que siga del vostre interès…

Asun Pié

Asun Pié i Balaguer és diplomada en Educació Social per la Universitat Ramon Llull i doctora en pedagogia per a la Universitat de Barcelona. Actualment és professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya, així com professora associada de la Universitat de Barcelona. Tanmateix, és assessora pedagògica de la Cooperativa Aixec i membre del Grup de Recerca LES (Laboratori d’Educació Social) a la UOC. Les seves línies d’investigació principals es centren en el tipus de participació ciutadana en matèria de polítiques de la dependència, els moviments socials emergents i les noves formes d’inclusió social de la diversitat funcional. També és autora de diversos llibres com, “Educació social i Teoria Queer: de l’alteritat o les dissidències pedagògiques” (2009, UOC) i “La pedagogía social instituida” (2006, UOC), “Adolescents singulars: notes crítiques per a una educació social marginal” (2008, Claret) i  diferents articles a revistes com: Revista de Intervenció SocioeducativaRevista Catalana de PedagogiaRevista Temps d’Educació i Filos

La primera vegada que vaig coincidir amb Asun Pié va estar durant el transcurs de les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió que va organitzar la mateixa UOC, però, no ha estat fins el VI Congrés Estatal d’Educació Social celebrat a València quan li vaig proposar participar de la #edusoentrevista, a la qual ella de bon grat va acceptar participar. Donat que Asun ocupa el seu temps en tantes i tantes altres coses, de moment encara no s’ha llançat a la participació activa en twitter, per tant aquesta entrevista s’ha hagut de realitzar mitjançant correu electrònic. Des d’ací, agrair-li a Asun Pié la seva participació en aquesta entrevista, gràcies, de veres!

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Soc Asun Pié, em dedico a la docència i a la investigació, soc professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Col·laboro també amb la UB i amb una Cooperativa de Serveis Educatius molt menudeta (Cooperativa Aixec) que es dedica a despsiquiatritzar la bogeria (o mal anomenada malaltia mental). Quan puc milito pels drets de les persones amb diversitat funcional en col·laboració amb el Foro de Vida Independiente.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

19 anys

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Jo havia optat per l’arquitectura d’interiors i després de conèixer la realitat de la diversitat funcional em va semblar adequat dedicar-me a un altre tipus d’arquitectura. Probablement les raons interiors, fosques i amagades són molt més complexes que això però avui, encara, les desconec. Tot i així, puc dir que alguna cosa d’adhesió meva al col·lectiu amb diversitat funcional va succeir i ara ja ha arrelat.

  • En què consisteixen els teus treballs?

Em dedico a investigar alguna cosa així com la participació ciutadana en matèria de polítiques de dependència, la construcció social de la discapacitat i les seves noves formes d’inclusió social.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Investigar, produir altres discursos i narratives que interroguin a l’educació social em sembla una feina privilegiada. Si a això li afegeixes la possibilitat de fer-ho de manera compartida i dialèctica amb els companys és un luxe.

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Em motiva investigar i produir material bibliogràfic i didàctic, construir assignatures des dels interrogants i contradiccions que genera la pràctica professional. No em motiva gaire tot el que té a veure amb les tasques de gestió.

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Puc dir el que espero jo (no el que esperen altres), i fonamentalment és: esperit crític i constructiu, desig per aprendre, responsabilitat i emprenedoria.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

Com a docent intento estar al dia de les darreres investigacions i publicacions que toquen el meu àmbit d’interès. Especialment també em preocupa estar suficientment a prop del món professional, de la pràctica, per tal de no perdre el nord. Intento que les meves produccions teòriques tinguin un impacte en aquesta pràctica, es coneguin i fins on puc es comparteixin. En bona part neixen de les discussions, diàleg i consens amb persones coneixedores de la realitat de la diversitat funcional.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Ambdues coses. El que és totalment rellevant és l’exercici de connexió incessant entre formació teòrica i pràctica. Hi ha aquí un hàbit, un “posar de costat” ambdós registres que ajuda molt  a orientar-se en el món professional.

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Vull pensar que desenvolupo propostes innovadores, com a mínim ho intento i tinc totes les condicions per a poder-ho fer. No hi ha res predissenyat.

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Per tal de poder pensar alguna cosa de l’ordre de la innovació, prèviament hem de fer un exercici de desconstrucció i aproximació crítica. El perill d’això, molt sovint, és quedar-se sense punts de referència, sense orientacions que serveixin per sostenir-se. L’educació social és molt sovint una contradicció constant en si mateixa, un tipus de missió impossible. En ocasions voler pensar-la des d’un altre lloc aboca directament a la seva destrucció. Això és a priori un repte.

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Pensar d’una altra manera no és tasca senzilla. Molts potser ho intentem tota la vida i no ho aconseguim però quan es fa possible, quan alguns ho han aconseguit, les obertures que es produeixen acaben tenint transcendència en la vida de molts.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Per què?

Entenc que preguntes sobre què faria si no em dediqués a la docència. Probablement no vull fer res més. Per tant, em faria pastora de cabres i tindria un hort. Buscaria alguna comunitat humana autogestionada i intentaria participar en la construcció d’alguna altra cosa diferent a la que estem acostumats, fonamentalment perquè em sembla que tenim una responsabilitat amb el món en el que vivim. La docència és un tipus d’exercici d’aquesta responsabilitat però n’hi ha d’altres. Buscaria aquestes altres en els marges.

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Penso en el seu potencial organitzatiu i militant. Penso que poden suposar un gir en tot el que té a veure amb les formes de lluita reivindicatives, en altres tipus d’estratègies de pressió política.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Evidentment sí. Des de la construcció de coneixement dialògic i compartit. Fins a l’intercanvi d’experiències i realitats, passant pel que comentava en l’anterior punt: creació de noves lògiques militants. En definitiva em sembla que potencialment (ja veurem si realment) són capaces de possibilitar una radicalització de la democràcia.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

No sabria o no voldria quedar-me només amb una cosa. El fet d’entendre potser que mai hi ha una única resposta, la qual cosa molt sovint exigeix cert exercici d’humilitat i en ocasions de desorientació. Saber estar desorientat sense paralitzar-se d’horror és quelcom que em sembla irrenunciable.

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Moltes, però potser allò que un dia un jove em digué: “Yo quiero ser normal como tu” o “yo he tenido algunas novias pero siempre que les digo que tengo esquizofrenia me dejan” o una frase cèlebre que deia: “encara falten molts anys perquè una persona amb diversitat funcional pugui dir que està orgullosa del seu estat” o un encontre amb una institució total que em va partir per la meitat i encara ho recordo amb angoixa o l’abraçada afectuosa d’ un jove amb qui anys enrere havia treballat a l’hospital de dia o el despertar d’interessos i desitjos de persones que he conegut en ingressos psiquiàtrics i descobrir que han passat deu anys i no han tornat a ingressar, o veure una policia nacional intentant fer raonar discursivament a una noia amb autisme nua al carrer… no ho sé, moltes, moltíssimes.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Que no ho tinc gaire clar, ho estic treballant.

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Potser perquè malgrat tot, malgrat les crítiques que es puguin fer a una part de la professió, malgrat els interrogants que desperta, malgrat la pudor que a vegades fa a ranci, malgrat tot sempre hi ha, en algun lloc, un educador o educadora que fa la vida més fàcil a algú altre.

  • Asier Félix preguntava si “consideres la Llei penal del menor injusta i/o protectora dels individus que la incompleixen? Reformaries algun punt de la mateixa com les penes imposades a menors que incorren en assassinats, violacions, segrests,…?

Revisaria el fet que encara al segle XXI no tinguem sovint més opcions que tancar alguns éssers humans privant-los de drets fonamentals. Revisaria el què del context genera comportaments violents i potser, només potser, descobriria que el problema no són alguns joves. Tornaria, en fi, a (re)formular la pregunta perquè és possible que la violència del sistema retorni al mateix sistema. I mentrestant utilitzaria la reparació, la mediació, serveis a la comunitat, etc.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Pregunteu-li quines preguntes noves s’ha fet l’educació, quines noves formes ha inventat després de Auschwitz perquè Auschwitz no torni, efectivament, mai més a succeir.

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Ningú té el Saber, ni la Veritat, dubteu de tot, fins i tot de vosaltres mateixos.

No a les retallades a l’educació pública.

Companys/es…
Com a representant d’estudiants, com a estudiant d’una universitat virtual, com a persona, jove,… vull comunicar que el passat dia 10 de maig no vaig entrar al campus de la meva Universitat i que tampoc ho faré el proper 22 de maig.

No ho faré per conviccions, perquè considere que el govern conservador que “gaudim” a hores d’ara ha de fer-se mirar cap a on vol conduir la societat on habite, perquè ha de fer-se mirar que no som titelles i que no poden fer allò que els dona plaer amb nosaltres, perquè no poden trencar la nostra educació pública i de qualitat.

No hem de permetre que Rajoy i els seus ministres juguen amb el nostre futur, i amb el futur de la nostra societat. No hem de permetre més retallades a la educació, als nostres professors/es, més retallades en materials, en inversions educatives, més retallades en futur. No hem de permetre que fomenten l’educació privada, l’educació amb diners, la disminució de beques, el desprestigi del nostre sistema educatiu.

Malgrat considerar que és necessari modificar l’actual sistema educatiu, afrontar els nous temps, no podem obviar que no es tracta d’això el que està realitzant el Partit Popular. El PP vol carregar-se l’educació pública, i ho demostra en a) menys oferta formativa, b) més alumnes per aula, c) major càrrega lectiva per al professorat i d) privatització i elitització de l’ensenyament universitari; a partir d’ara, pujaran les taxes universitàries vora el 50%… i tot això, mentre unflen els bancs i l’església…

Davant d’aquesta ofensiva salvatge del PP contra l’educació pública, hui molts estudiants de tot l’estat espanyol hem participat de la jornada de lluita estudiantil estatal, amb assemblees, aturades als centres d’estudi, concentracions i manifestacions… Com a estudiant de la UOC, universitat virtual, la meva mesura de protesta ha estat no accedir al campus virtual, i tornaré a fer el mateix, me mantindré ferm en la meva postura el proper dia 22, vaga general del sistema educatiu contra les retallades a l’ensenyament públic.

Sembla que el govern popular pensa en continuar retallant, que no te intenció d’aturar-se. Per això, nosaltres, tota la comunitat educativa (professors/es, alumnat, pares, mares,…) hem de mobilitzar-nos i fer-nos escoltar.

NO A LES RETALLADES A L’EDUCACIÓ PÚBLICA I A L’AUGMENT DE LES TAXES A LA UNIVERSITAT!!
Article publicat a morvedre.info

Vídeos i notícies que s’han generat a la xarxa arran el #congresoeduso

Potser Levante_tv s’haja convertit en el mitjà de comunicació visual encarregat de retransmetre el VI Congrés Estatal d’Educació Social que ha tingut lloc aquests dies passats a València, des d’ací els meus sincers agraïments a Míriam, Paco,… i tanta altra gent que fa possible que els valencians i les valencianes disposem de mitjans de comunicació plurals… Gràcies Míriam per fer-me arribar el vídeo per poder compartir-ho amb aquells que varem assistir al Congrés i amb aquells altres que per diversos motius no pugueren fer-ho…

Quant de bé estaria que altres mitjans ocuparen les seves pàgines, minuts,… en escriure i parlar sobre l’Educació Social i no en criticar gratuïtament a aquells que tracten de defensar els interessos de tota una societat, manipular, tractar de conduir el missatge de la televisió pública per tal d’afavorir interessos partidistes, i tants i tants altres exemples als que ens tenen acostumats…

Però, no m’aniré per aquesta crítica, la intenció d’aquesta entrada, només es convidar-vos a veure dos vídeos que parlen del nostre #congresoeduso.

D’una banda podreu veure el programa especial #congresoeduso i d’altra també el programa de l’Aparador del passat 30 d’abril.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=aAdLGSFOZ2A&]

Continua llegint

[lang_es] Reflexiones sobre el #congresoeduso [/lang_es] [lang_ca] Reflexions sobre el #congresoeduso [/lang_ca]

[lang_es]

Ahora ya, parece que poco a poco va desapareciendo la resaca del VI Congreso Estatal de Educación Social… La verdad es que han sido unos días de actividad frenética, que sería difícil resumir en pocas palabras…

Atrás quedan ya esos momentos de poder presentar en dos ocasiones este blog. La primera ha sido durante el transcurso de una mesa de experiencias que además coordiné, y la segunda, enmarcada en el II Encuentro estatal de profesionales de la comunicación y la Educación Social… Gracias a la organización del congreso, y la organización del encuentro por contar conmigo, de verdad, ha sido una experiencia genial!!! Personalmente, esta adrenalina, estos momentos me han servido para reafirmarme en mi firme convicción de que se qué quiero estudiar, y qué quiero hacer… Recordando aquella entrevista que me hicieron en la UOC, estoy convencido, y ahora todavía más, que mi futuro laboral pasa por una actividad que me permita intervenir para tratar de mejorar la sociedad en la cual vivo. Además, ha sido genial recibir un par de noticias/ofertas que, a pesar de que dan mucho respeto, acepté de buen grado, y de las cuales espero no tardar mucho en acabar de contar…

En cuanto al congreso en si, al resto del congreso quiero decir, de aquí unos días podréis ver las conclusiones, y ya mismo podéis leer comunicaciones que allá se presentaron, poco a poco, la web del congreso se ha ido y se irá llenando de nuevos contenidos… Pero, cumpliendo mis expectativas, el congreso ha sido mucho más interesante en cuanto a las relaciones que allá se han generado. No diré que el congreso no ha sido interesante, ni mucho menos, pero, si he vivido con mayor intensidad e importancia aquellas relaciones y nuevas conexiones con otros profesionales, estudiantes, de Educación Social. Aspecto a destacar fue la primera jornada del congreso, ver por Valencia a tantas personas con necesidades de cambio, críticos con las políticas actuales de la derecha conservadora y sin miedos para decirlo en voz alta… Continúa leyendo