Justícia, conflicte i educació social.

  • DESCRIPCIÓ

L’assignatura de Justícia, conflicte i educació social persegueix recollir una estructura conceptual i pràctica que doni compte del treball educatiu exercit en l’àmbit de justícia i ho faci, específicament, de manera dialògica amb la seva pròpia estructura. Sabem, encara a dia d’avui, que els contextos de justícia pateixen una espècie de saturació criminològica. És a dir: que hi ha un buit pel que fa a epistemes educatives, una mena de tasca impossible ja que tot esdevé com per fer infructuosa la tasca de l’educació.

Per tant, una preocupació que orienta l’assignatura és, justament, l’imperatiu d’haver de pensar i, en conseqüència, accionar una educació social ètica pel que fa a drets fonamentals dins d’una lògica criminològica , penal i sancionadora que, molt sovint, es mou en un registre diametralment oposat al que a educació es refereix.

Detallar o descriure els contextos de justícia i conflicte social on actua l’educador / a social ens semblava ineludible. Però fer-ho des d’un lloc crític i reflexiu també ens semblava, valgui la redundància, de justícia -no penal sinó social en aquest cas -. Encara més, també pensem com imperatiu poder oferir eines socioeducatives a tots aquells -educadores i educadors socials- que encara treballant en règim de tancament, de premi i càstig, lògiques, en fi, preocupades més pel símptoma o el que molesta que pel ésser que pateix, intenten produir obertures en el si de les institucions on es troben. És a dir, educadores i educadors que insisteixen i persisteixen en oferir i construir un lloc, que ha de venir, un de-venir possible per a tots els subjectes amb els que treballa.

Per tant, la nostra preocupació al llarg de l’assignatura serà pensar l’àmbit de justícia, en clau educativa, oferint elements conceptuals i pràctics de sosteniment que orientin la professió més enllà del control i la punició. Que permetin un poder estar i un articular quelcom de l’ordre educatiu en contextos que, sovint, ho fan impossible, gesta inaudita la nostra.

En definitiva, pretenem passar d’una pedagogia de les causes i conseqüències a una altra de les condicions, on aquest altre -que és nosaltres -pugui traçar noves rutes que l’orientin en el seu caminar. Puntals, per tant, que possibilitin una posició ferma de negació a fabricar a l’altre, modelar, esculpir segons els nostres gustos de normalitat, per passar a acceptar que l’educació no és altra cosa, per nosaltres i els altres, que aquest trajecte d’adquisició d’eines culturals que permeten sostenir-se en un món compartit.

L’assignatura en el conjunt del pla d’estudis

Justícia, conflicte i educació social és una assignatura obligatòria del Grau d’Educació Social. Està estructurada per oferir elements conceptuals i pràctics que serveixin per conèixer l’àmbit de justícia en la seva versió teòrica i pràctica. Forma part del conjunt d’assignatures d’un mòdul més ampli que fa referència a l’Acció socioeducativa i específicament s’ubica dins la matèria d’itineraris d’inclusió social.

Camps professionals en què es projecta

El perfil de formació que proporciona als titulats del grau d’Educació Social de la UOC els capacita per exercir professionalment en l’àmbit de justicia, la qual cosa permet a l’educadora o educador treballar de manera eficaç, crítica i responsable en els següents sectors:

    • Presons
    • Justicia juvenil
    • Mesures alternatives al compliment de penes
    • Medi obert

Coneixements previs

És recomanable haver cursat les següents assignatures bàsiques: Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Teoria de l’educació, Serveis socials, així com les assignatura obligatòries de Models d’acció socioeducativa i Pedagogia de les relacions interpersonals.
  • OBJECTIUS I COMPETÈNCIES.

Competències:

    1. Resolució de problemes y presa de decisions.
    2. Reflexivitat i autocrítica sobre el propi treball i les seves implicacions.
    3. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
    4. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
    5. Aplicació de metodologies específiques de l’acció socioeducativa.
    6. Mediació en situacions de risc i conflicte.

Objectius:

    1. Reflexionar sobre les diverses trames de relació entre les transgressions a les normes penals i l’educació social.
    2. Adquirir conceptes pedagògics que permetin organitzar i analitzar pràctiques educatives dins justícia juvenil.
    3. Reflexionar sobre el sistema penal.
    4. Conèixer experiències educatives amb joves en situació de conflicte amb la llei en el marc de justícia de medi obert.
    5. Conèixer l’estructura i funcionament del sistema penitenciari.
    6. Adquirir criteris d’actuació educativa aplicables a la institució penitenciaria.
  • CONTINGUTS
    • Mòdul 1: Control social, ordre i transgressió de les normes penals.
    • Mòdul 2: Aproximació a les pràctiques socioeducatives en el camp penal juvenil.
    • Mòdul 3: Justícia juvenil.
    • Mòdul 4: Cartografies d’una experiència d’Educació Social: Justícia juvenil en medi obert, contextos d’aprenentatge.
    • Mòdul 5: El sistema penitenciari.
    • Mòdul 6: Formació i producció artística a presons

Materials i eines de suport

  • BIBLIOGRAFIA
    • Foucault, M. (1996). Tecnologías del yo y textos afines. Barcelona: Paidos.
    • Foucault, M. (2000). Vigilarycastigar. Madrid: Siglo XXI de España editores, S.A.
    • Freire, P. 1971 (1968) Pedagogía de Oprimido. (Montevideo: Tierra Nueva).
    • García Molina, J. (2003): Dar (la) palabra, Barcelona, Gedisa.
    • —- (2003): De nuevo la Educación Social, Madrid, Dykinson.
    • Goffman, I. (1993) Estigma, identidad deteriorada. Amorrortu. Buenos Aires.
    • Haba, C. (2011): “Emprender y gestionar en Educación Social” en Haba, C. (coord.) y otros: “Dirección y gestión de centros y programas de Educación Social”. Barcelona. UOC, págs.: 7-60.
    • — (2011): “Estrategas” en Garcia, J y Sáez, J: “Metáforas del educador”. Valencia. Nau Llibres, págs.: 65-73.
    • Meirieu, P. (1998)  Frankenstein educador. Barcelona: Laertes
    • —(2001): La opción de educar. Ética y pedagogía, Barcelona, Octaedro.
    • Moyano, S. i Planella, J. (coords). (2011). Voces de la educación social. Barcelona: editorial UOC.
    • Sennett, R. (2003) El respeto: Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdades. Anagrama. Barcelona.
    • Silva, D. y Pedernera, L. (2004) La construcción del enemigo: apuntes para un ensayo sobre adolescentes, exclusiones e infracciones. En Revista Nosotros Nº 13 y 14. Junio de 2004. Cenfores. Montevideo.
    • Silva, D. (2000) “Infracción juvenil y educación social: un encuentro necesario”, en Revista Herramientas Nº 1. (Montevideo: DNI-Uruguay. ILANUD).
    • Silva, D. -ROSICH, Martín. 2001 “La educación social y el control de los adolescentes en conflicto con ley penal”, en Revista Herramientas Nº 2. (Montevideo: DNI-Uruguay. ILANUD).
    • Tizio, H. (coord.). (2003) Reinventar el vínculo educativo: aportaciones de la pedagogía social y del psicoanálisis. Editorial Gedisa. Barcelona.
    • Valverde, J. (1997) La cárcel y sus consecuencias. La intervención sobre la conducta desadaptada.. Barcelona: Popular.
    • Wacquant, L. (1999) 2000. Las cárceles de la miseria. Editorial Manantial. Buenos Aires.
  • METODOLOGIA.

La metodologia de treball a seguir per desenvolupar aquesta assignatura està en funció del context que facilita la Universitat Oberta de Catalunya en el marc del Campus Virtual. La interacció dels consultors amb els estudiants es donarà, de manera orientativa, seguint aquestes pautes: Tauler del consultor. És l’espai bàsic de comunicació del consultor/a cap als i les estudiants i, a la vegada, requereix de la visita periòdica  per part de l’alumnat pel seguiment del curs. S’hi podran trobar, principalment, les següents informacions:

    • Orientacions per tal d’afrontar l’estudi de cada mòdul didàctic, amb indicacions sobre els punts de més i menys importància, dificultat, etc.
    • Especificació de les activitats a realitzar per tal de seguir l’avaluació continuada (incloent dates de tramesa, etc.).
    • Notes vàries referents al seguiment del curs.
    • Posada en comú de respostes a dubtes particulars que es considerin d’interès general per al grup.
    • Indicacions sobre les activitats d’avaluació continuada plantejades.

Debat. En aquest espai s’hi realitzaran els debats referents a l’assignatura iniciats pel consultor com a part de l’avaluació continuada. S’espera, doncs, la vostra participació  activa. Fòrum. Aquest és un espai obert a les iniciatives de tots i totes les estudiants i/o consultores de l’assignatura, per tal de llegir i escriure:

    • Dubtes, comentaris i qüestions referits als continguts de l’assignatura que els estudiants vulgueu compartir amb els companys.
    • Temes d’actualitat relacionats amb l’assignatura que els estudiants vulgueu plantejar com a debat.
    • Comentaris sobre la marxa del curs o l’actuació del/a consultor/a.
    • Comentaris, observació d’errades i suggeriments sobre els materials de l’assignatura… I qualsevol altre aspecte a iniciativa vostra!

Planificació. En aquest espai de l’Aula trobareu el calendari docent de l’assignatura. Aquí es recullen les dates clau del semestre, a més de diferents informacions, com els documents relatius a l’avaluació continuada de l’assignatura, enunciats i solucions. La planificació establerta proposa una temporalització per a l’estudi de l’assignatura, tenint en compte el temps que és aconsellable dedicar de forma general per a cadascun dels mòduls. No obstant, el propi estudiant acabarà marcant el seu ritme d’estudi, el que aquí es proposa està pensat perquè pugueu seguir adequadament l’avaluació continuada que s’ha establert per a l’assignatura. En qualsevol cas, les dades determinants són les relatives a l’avaluació continuada, mentre que les corresponents a l’estudi del material didàctic tenen valor orientatiu.

Avaluació En aquest espai, trobareu, entre d’altres, la bústia a la que cal dirigir les activitats resoltes d’avaluació continuada – l’accés de lectura del que és exclusiu del professorat- i el registre de qualificacions. L’estudiant farà arribar al consultor la seva activitat d’avaluació continuada per mitjà d’aquest espai durant algun dels dies compresos entre la data d’inici i la data final assenyalada a l’espai de Planificació. Tenint en compte que la data de tancament de l’activitat és una data límit, es recomana no exhaurir el termini de lliurament. Igualment, la tramesa de solucions a les aules impedeix prendre en consideració les activitats que es lliurin posteriorment. El lliurament de l’activitat es durà a terme a través d’un arxiu adjunt a un missatge.
Pel que fa a l’estudi dels materials didàctics, recomanem la pauta de treball següent:
  • Desenvolupar l’estudi constantment i seqüencialment.
  • És aconsellable dedicar temps al dia o a la setmana (una periodicitat superior no és recomanable), sistemàticament i amb constància.
  • No es recomana estudiar la matèria de forma concentrada i d’una sola vegada, perquè l’assimilació dels conceptes, malgrat que són senzills i lògics, pot ser difícil si no es completa amb la regularitat de les anàlisis i la constància de reflexió que calen.
  • CONSULTA DEL MODEL D’AVALUACIÓ

Model d´avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura: Els estudiants que s’avaluïn de la PS: AC 60% – PS 40% Nota mínima AC = 5 (cal haver superat l’AC) Nota mínima PS = 3,5 (en cas de no assolir la nota mínima a la PS, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS). Els estudiants que s’avaluïn de l’EX: AC 35% – EX 65% Aquest creuament només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota d’EX (que ha de ser, com a mínim, de 4). Quan no sigui aplicable el creuament, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. En cas d’AC no aprovada, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX.

Avaluació continuada

Per tal de superar l’avaluació continuada de l’assignatura és obligatori lliurar les 3 PAC’s. Un cop superada l’avaluació continuada, l’estudiant haurà de fer una prova de síntesi on haurà de posar en joc les diferents competències adquirides al llarg de l’assignatura. Aquesta prova de síntesi (PS) tindrà lloc en les dates estipulades per la universitat. Activitats d’avaluació continuada

Els materials didàctics que s’han descrit us han de permetre assolir un coneixement adequat del contingut de l’assignatura per a la seva avaluació. Ara bé, aquesta avaluació es pot realitzar en un únic moment, mitjançant un examen tal i com es concep tradicionalment- o mitjançant un sistema d’avaluació continuada.

La metodologia de treball pròpia de l’avaluació continuada ofereix molts avantatges en un entorn d’aprenentatge no presencial.

L’avaluació continuada és l’opció recomanada a la nostra universitat. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l’avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l’adquisició progressiva de les competències i objectius de l’assignatura. Per altra banda també permet:

    • Establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l’aprenentatge. El fet d’anar avançant progressivament en l’estudi, treball i assimilació del contingut de l’assignatura, contribueix a arribar, d’una forma més amena, a l’assoliment final d’unes competències.
    • Ponderar al mateix estudiant el seu grau d’assimilació de les competències que va treballant mitjançant l’activitat, a l’hora que pot posar de relleu dubtes, que l’estudi individual havia passat inadvertits. El fet d’incidir sobre determinats conceptes des de diferents òptiques de forma recurrent suposa concebre l’avaluació continuada com a una eina útil per l’aprenentatge de l’estudiant.
    • Per part del consultor, valorar si l’estudiant té o no assolits les competències i objectius en les unitats didàctiques en cada una de les activitats proposades. Les activitats d’avaluació continuada tenen com a objectiu que l’alumne faci uns exercicis pràctics que il·lustrin si és capaç de portar a la pràctica, cosa totalment necessària en aquesta assignatura, els continguts que ha anat estudiant.
    • És clar que el seu seguiment requereix un esforç important per part de l’estudiant, però és del tot recomanable el seu seguiment i constitueix un factor clau per a l’assoliment amb èxit de l’objectiu docent de l’assignatura.

Tots i totes les alumnes que decidiu realitzar l’avaluació continuada, heu de tenir en compte que:

    • Cal aprovar ALMENYS les activitats 2 i 3  d’avaluació continuada. Es possible suspendre la primera PAC  però cal presentar i aprovar les següents PACs.
    • El valor de les activitats d’avaluació continuada és del 60% de la nota final de l’assignatura. Per tant, la prova de síntesi té el valor d’un 40% de la nota final de l’assignatura, sempre que la nota mínima d’aquesta prova sigui superior a 3,5.
    • Si la nota de la prova de síntesi és inferior a 3,5 l’assignatura quedarà suspesa, tot i que la nota de l’avaluació continuada estigui aprovada.

Així doncs, l’avaluació continuada consta de dues parts:

1)     Les tres activitats, PACS (60% de la nota final- almenys les dues últimes PAC’s aprovades)

    • PAC 1: Anàlisi i reflexió sobre el context penal (10%).
    • PAC 2: Anàlisi d’una problemàtica audiovisual (20%).
    • PAC 3: Observació, descripció i innovació de projectes del Sistema de Justícia. (30%)

2) La Prova de Síntesi (PS) (40% de la nota final).  La PS té per objectiu avaluar l’assoliment dels objectius i l’adquisició de les competències i els continguts de l’assignatura i completar el procés d’avaluació. La prova de síntesi (PS) es realitzarà, presencialment, al final del semestre. Aquesta prova recollirà els continguts fonamentals de l’assignatura treballats en i per a l’AC.  Es podran dur materials per a la seva realització.  La prova de síntesi es caracteritza  per:

    • Cal haver superat l’avaluació continuada. Els estudiants que hagin realitzat l’avaluació continuada satisfactòriament (una qualificació final de l’avaluació continuada d’A, B, C+) podran fer la prova de síntesi presencial que tindrà per objectiu completar el procés d’aprenentatge realitzat al llarg del semestre.
    • La prova de síntesi es basarà en les competències treballades amb els diferents materials de l’assignatura, dels quals s’haurà fet èmfasi en la realització de les PACs que configuren l’avaluació continuada de l’assignatura.
    • La prova de síntesi fa mitja amb la nota final d’avaluació continuada sempre i quan sigui superior a 3.5.

La valoració de l’avaluació continuada es farà en base a les activitats realitzades en els terminis fixats i cal prestar atenció en seguir les indicacions i consells addicionals sobre el format i l’estructura en què s’han de respondre les activitats plantejades en els enunciats de cada PAC.

El lliurament d’una activitat d’avaluació continuada copiada o duplicada d’un altre(s) estudiant(s) pertanyent(s) al mateix grup o a un altre comportarà la consideració de l’activitat com suspesa (D) per a tots els estudiants implicats, sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre els mateixos. Així mateix, detectada la duplicitat d’una activitat, es procedirà a revisar tota l’avaluació continuada i si s’escau, a aplicar l’esmenat criteri per a totes les activitats que no compleixin el requisit de resolució individual. Esdevinguda una incidència d’aquest tipus, el/la consultor/a ho posarà en coneixement del PRA de l’assignatura el qual procedirà a obrir un expedient sancionador si ho considera oportú. El consultor també ho notificarà a l’estudiant mitjançant un missatge a la seva bústia personal.

Els criteris principals per tal de valorar les activitats de l’avaluació continuada seran:

    • La capacitat d’aplicar a la pràctica els conceptes teòrics apresos.
    • La profunditat de l’anàlisi de les qüestions plantejades en cada cas.
    • La consistència de les respostes.
    • La superació de l’avaluació continuada no suposaria la superació de l’assignatura en casos en què la prova de síntesi sigui molt deficient (nota inferior a 3.5 de 10 punts).

Avaluació final

L’avaluació final (examen) serà només per aquells estudiants que no han superat l’AC o que decideixen (d’entrada o durant el semestre) deixar l’AC i fer l’examen final. Oportunament s’informarà de l’estructura i forma de l’examen. Aquest, es fonamentarà en els materials didàctics de l’assignatura i en el material audiovisual. A l’examen NO es podrà utilitzar el suport de cap tipus de material.

  • LA MEVA OPINIÓ PERSONAL.

Assignatura que compta de 3 PACs, així com diversos moments de  participació als debats de forma voluntària.

Si ens fixem, al Pla Docent, recomana haver-ne cursat diverses assignatures abans de matricular-se d’aquesta, però, hi ha una que no ho recomana, i jo personalment si que ho faré… Es tracta de Drogues, assignatura en la què ens van introduir en el context penal i ja ens parlàrem i treballarem al voltant de les institucions privatives de llibertat…

En quant a les PACs, les dues primeres ens situen i ens obliguen a reflexionar al voltant del sistema penal i de la tasca educativa que s’hi pot realitzar dins d’aquest. La primera ho fa des d’un punt de vista merament teòric i la segona des d’un cas pràctic o hipotètic després de visualitzar la pel·lícula “Un profeta”. Per fer la tercera PAC se’ns planteja dues opcions, o analitzar un projecte educatiu del sistema penitenciari, o per contra, crear un nou… Aquesta darrera PAC te una primera part grupal, i una segona individual…

Malgrat que, 7 semestres després, encara comporta un nivell de feina molt més elevat el realitzar una PAC grupal, a aquestes alçades ja sabem amb quins altres components poder realitzar una tasca grupal, i per tant, només dir que va estar tot un gran èxit aquest treball…

La part individual d’aquesta darrera PAC, implicava la realització d’un power point per tal d’exposar el treball grupal… Personalment, ho canviaria… Mai he estat partidari dels powers points… pense que es podria cercar una altra ferramenta per tal d’exposar un treball grupal… Una vegada feta aquesta exposició, havies de analitzar i comentar les exposicions d’altres companys/es… D’aquesta forma, vam poder conèixer no només el nostre treball, sinó, aquells realitzats per altres grups… He de dir, que varen eixir interessants reflexions de diversos temes en aquest apartat.

Altre dels factors a destacar d’aquesta assignatura, és els retorns que ha fet la consultora de les nostres PACs,… Malgrat que es tracta d’una demanda que hem portat en nombroses ocasions a les comissions d’estudis, encara no tots/es els consultors/es realitzen aquests tipus de correccions tan minucioses i detallades… Tot un encert!!

La PS (12/01/13) constava d’una única pregunta a desenvolupar. Per tal d’orientar-te, hi havia un text de Zaffaroni, i l’enunciat deia algo així com: Partint del següent text i de les diferents teories criminològiques, respon: l’Estat té dret a castigar? Justifica-ho en base al control social.

Avaluació continuada i PS totalment adaptades als crèdits i al temps per realitzar-la… Personalment, una de les assignatures on poder extreure molt de suc… Ja fa temps que li pegue voltes al tema de la justícia, a la tasca dels educadors/es socials a les presons, i aquesta assignatura no ha fet “més” què plantejar-me molts més interrogants així com donar resposta a altres que hi tenia presents…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>