Violències: prevencions i acció socioeducativa

  • DESCRIPCIÓ

Aquesta assignatura està dissenyada per facilitar a l’alumne  una aproximació teòrica/pràctica al fenomen de la violència des d’una perspectiva fonamentalment sociològica. Conceptualitzarem la violència com l’expressió destructiva de l’agressivitat i considerarem que la violència té com a finalitat última la destrucció o el domini de l’altre mitjançant un acte de força, ja sigui perquè voluntàriament es busqui infligir aquest dolor, ja perquè no existeix la més mínima preocupació envers l’altre.  D’aquí que els seus components afectius siguin l’odi i el menyspreu.

Quan ens confrontem amb la violència observem intenses i variades reaccions que van des de considerar-la com a obscura i reservada exclusivament a éssers aberrants  fins a negar-la, tendir a apartar-la o ignorar-la. Però  la psicoanàlisi mostra que tot allò que  no s’admet i es nega, s’expressa en l’acció. És el que deia Ernest Lluch al poble basc: “Gritad, gritad, porque si gritáis no mataréis“.

Actualment trobem una major sensibilitat cap al tema de la violència. En el nostre context s’està realitzant un trànsit des de les actituds que neguen la violència a unes  altres que intenten aproximar-se, conèixer-la i valorar les seves conseqüències. Així es van fent visibles les diferents formes de violència amb les que convivim i les actituds mentals que les originen. La filòsofa H. Arendt, a propòsit del judici a un alt càrrec nazi que va presenciar a Jerusalem (1961)  explicava en el seu llibre Eichmann a Jerusalem (la banalitat del mal) el següent: “No, Eichmann no era estúpid. Únicament la mera i simple irreflexió  el va predisposar a ser el criminal més gran del seu  temps(…) Una de les lliçons que ens va donar el judici de Jerusalem va ser que l’allunyament de la realitat i la irreflexió poden causar més mal que tots els instints dolents inherents potser a la naturalesa humana(…) L’aclaparadora facilitat amb la qual Eichmann admetia els seus crims no es devia tant a la capacitat criminal d’enganyar-se a ell mateix com a l’atmosfera d’engany sistemàtic que constituïa l’ambient  en general acceptat del tercer Reich (…) Com més se l’escoltava, més evident resultava que la seva incapacitat per parlar anava unida a la seva incapacitat per pensar, especialment per pensar des del punt de vista d’una altra persona.” Per això, abordarem la violència exercida  sobre diferents col·lectius (infants, dones, persones amb diversitat funcional, persones grans, persones immigrants…) des de diferents claus explicatives. Partirem de la conceptualització de Bourdieu i de Bourgeois  de les diferents categories de la violència (simbòlica, estructural, política i quotidiana) que a la pràctica s’entrellacen i s’influencien. Veurem per tant la violència física, exercida per la força bruta, la simbòlica, exercida més subtilment per la dominació cultural, la quotidiana i l’estructural, “tan difícil de veure perquè és com l’aire que ens envolta”. Per això, proposarem alguns instruments de detecció i protocols, i exposarem diferents abordatges i experiències realitzades. A la realització de les PACs, que requeriran la participació activa tant individual com en grup, s’intentarà aprofundir en tot plegat des d’una actitud crítica i de debat.

L’assignatura en el conjunt del pla d’estudis

Violències, prevencions i acció socioeducativa és una assignatura obligatòria del Grau d’Educació Social. Està estructurada per oferir elements conceptuals i pràctics que serveixin per gestionar educativament situacions de violència. Per tant, es tracta d’una assignatura que inclou elements teòrics però amb clara vocació pràctica. Forma part del conjunt d’assignatures d’un mòdul més ampli que fa referència a l’Acció socioeducativa i específicament s’ubica dins la matèria d’itineraris d’inclusió social. L’assignatura de violència dins el grau d’educació social té una importància clau ja que aquesta és una professió centrada en la relació, que té l’objectiu de facilitar canvis personals i socials per millorar la qualitat de vida de les persones que atén. El professional de l’educació social es veurà sovint confrontat amb actes, relacions i estructures que generen violència. En ocasions treballarà en institucions que, paradoxalment, la mobilitzaran. D’altres vegades, en la relació amb l’altre,deixarà de percebre els fets  violents, perdrà de vista les forces que els produeixen o  la seva participació en ells. Per això és especialment important que conegui bé els diferents registres de la violència, quins mecanismes són els que augmenten més la violència i l’odi, què és el que humanitza i serveix per créixer, i quins son els efectes del límit, de la llei i de la paraula veritable a  les intervencions que realitza. El que es pretén, al capdavall, és conèixer millor el medi  i els recursos amb els quals exerciràs la teva professió per intervenir constructivament. Els instruments que et proporcionarem et permetran tenir una visió més ajustada de les relacions, de les estructures sociopolítiques, de les institucions i la seva incidència en el desenvolupament personal. Es tracta tant d’oferir-te informació de referència com d’obrir portes a noves reflexions i qüestions.

Camps professionals en què es projecta

El perfil de formació d’aquesta assignatura capacita, als i les titulades del Grau d’Educació Social, per exercir professionalment en nombrosos àmbits d’activitat dins del camp de l’educació social. Això permet a l’educador/a treballar d’una manera eficaç, crítica i responsable en els àmbits de:

  • Família, entorn i comunitat
  • Itineraris d’inclusió social
  • Cultura i acció socioeducativa
  • Dependència i acompanyament a l’autonomia
  • Salut i educació social
  • Infància, adolescència i acció socioeducativa
  • Acció socioeducativa i diversitat cultural

Coneixements previs

És recomanable haver cursat les següents assignatures bàsiques: Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Teoria de l’educació, Serveis socials, així com l’assignatura obligatòria de Models d’acció socioeducativa.
  • OBJECTIUS I COMPETÈNCIES.

OBJECTIUS:

  1. Estudiar els models i les teories que han explicat els diferents fenòmens de la violència.
  2. Estudiar els efectes que el sistema capitalista provoca en els individus i els dispositius educatius i socials.
  3. Situar els marcs, límits i dinàmiques institucionals enfront el fenomen de la violència.
  4. Reflexionar sobre la posició dels professionals en les sinèrgies institucionals.
  5. Estudiar el maltractament infantil i els sistemes de protecció a la infància.
  6. Pensar críticament la relació entre joves i violència.
  7. Conèixer les bases principals de la violència de gènere i comprendre el seu abordatge socioeducatiu.
  8. Reflexionar sobre la relació entre diversitat funcional i violència.

 COMPETÈNCIES:

  1. Resolució de problemes i presa de decisions.
  2. Reflexivitat i autocrítica envers el propi treball i les seves implicacions.
  3. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l’aprenentatge permanent.
  4. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
  5. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica Professional.
  6. Diagnosi de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d’accions socioeducatives.
  7. Mediació en  situacions de risc i conflicte.
  • CONTINGUTS

L’assignatura s’estructura al voltant de 8 Mòduls didàctics. Aquests són:

Mòdul 1. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL (1).

El mòdul didàctic 1 és introductori, fa un recorregut per les diferents concepcions sobre violència que han fet l’antropologia i la sociologia. Les teories de diferents sociòlegs ens permetran aproximar-nos a la forta càrrega ideològica que hi ha darrere el terme “violència” i al paper de l’Estat modern  en l’exercici de la força. Es considera la violència com a fenomen quotidià, inherent a tots nosaltres, i que ve  molt determinat per la concepció cultural i el tractament mediàtic. S’exposen les teories d’Elías, Delgado, Bourgois i Bourdieu entre d’altres.

Mòdul 2. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL (2)

El mòdul didàctic 2 exposa els efectes de la violència sistèmica inherent al model econòmic i polític actual. Recull els plantejaments de Zizek i Bauman sobre el paper del capitalisme i la globalització, així com els seus efectes en l’emergència de la por i la inseguretat. Una de les conseqüències és la pèrdua de la funció social protectora de l’estat i la vivència amenaçadora de l’altre, pel sol fet d’ ésser diferent. En aquest marc s’inscriu a l’exclòs com a perillós.

Recull també les teories freudianes sobre el malestar en la cultura. S’explica el mecanisme pel qual aquesta instaura una tensió permanent entre els desigs i la impossibilitat de realitzar-los. D’una banda, la renúncia a la satisfacció provoca malestar, però, d’altra banda, sense aquesta renúncia, la societat no funciona. És des d’aquest punt de vista, que es considera el malestar com estructural, ja que mai no  es pot satisfer plenament el que es desitja. Les pràctiques educatives i socialitzadores que van contra el desig de manera violenta, prohibint, castigant o negant, no només no el  redueixen sinó que en esborrar la dimensió subjectiva reactiven el problema. Efectivament, el malestar retorna aleshores cap al subjecte i cap a l’altre, en general de forma violenta. En aquest marc , doncs, l’acció social i educativa partiria de la base de les eleccions de les persones. Es tractaria d’exercir una certa autoritat que orienti i que no sigui dirigida des de l’autoritarisme i el càstig.

Mòdul 3. VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL

El mòdul didàctic 3 explica com les institucions sorgeixen per donar seguretat als habitants d’una comunitat i per organitzar el seu món. Goffman va estudiar les institucions tancades, les que va anomenar “institucions totals” i els seus efectes alienants per als individus que viuen en elles. Encara que avui en dia conviuen les institucions totals amb les obertes, en moltes d’aquestes poden donar-se característiques de les primeres. Desinstitucionalitzar és plantejar una crítica activa a aquests recursos aparentment terapèutics que no deixen d’aplicar el totalitarisme i el pensament únic. En efecte, moltes de les institucions que avui existeixen provoquen pèrdua d’experiències vitals, d’autonomia, d’intimitat, de capacitat de decisió, de repressió i de negació de la sexualitat. La posició dels professionals és aquí vital: “poder pensar en com treballar en llocs pensats des del control social per escapar-se en la mesura del possible d’aquest encàrrec i interrogar les categories donades, realitzant una crítica del que ve imposat pel discurs dominant per allunyar-nos de pràctiques segregadores”.

Mòdul 4. ELS MALTRACTAMENTS INFANTILS.

El mòdul 4  recorda alguns conceptes bàsics a l’hora de parlar del maltractament  en la família: que és, tipus, transmissió, vincles…  mitjançant les investigacions  de camp i el treball clínic de metges i psicoanalistes. Així recull els treballs de Kempe, Bolwby, Winnicott o Fonagy entre d’altres. Se situa en una òptica relacional del maltractament  en la idea de superar concepcions dissociadores i obrir pas a intervencions més comprensives i reparadores. Exposa alguns dels desenvolupaments teòrics de Ferenczi, entre ells, la identificació amb l’agressor, mecanisme intrapsíquic i interpersonal que explica el procés pel qual la víctima es sotmet al seu agressor. Això permet entendre tant alguns dels comportaments presents  en la víctima com els danys futurs a la seva personalitat.  D’altra banda,  intenta ser una eina pràctica de treball per als educadors facilitant tant elements i protocols per a la detecció del maltractament com proporcionant indicacions concretes per a l’aproximació professional al nen maltractat.

Mòdul 5. ELS NENS, L’ENTORN PROTECTOR I L’EQUIP ESPECIALITZAT EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA.

El mòdul didàctic 5 fa una aproximació a la infància i al recorregut realitzat fins el moment actual, en el qual es considera el nen com a membre de ple dret de la societat. En una segona part, planteja que és el que el nen necessita per créixer d’una manera sana i els diferents àmbits que tenen la responsabilitat de proveir aquestes necessitats, així com què succeeix quan aquesta provisió no es dóna. Descriu el Sistema Públic de Protecció i la feina de l’Equip d’Atenció a la infància i Adolescència (EAIA), especialista en famílies i  nens en situació de risc greu i desemparament.

Mòdul 6. JOVES, CULTURA I VIOLÈNCIA: ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

El mòdul 6 reflexiona sobre les causes, formes i efectes de la violència juvenil, incloent tant a qui l’exerceix com a  les seves víctimes. Considera les diferents dimensions cultural, social, política… En una segona part presenta un estudi sobre les denominades bandes  llatines. Recull com, malgrat el que correntment es creu, la seva reorganització a Europa està vinculada a processos de reagrupació familiar i que, encara que poden vincular-se ocasionalment a activitats violentes, no es tracta d’organitzacions criminals, sinó d’agrupacions al carrer amb un important component simbòlic. Situa com la reacció per part de les institucions socials poden afavorir que es converteixin en grups criminals o en organitzacions culturals. En aquest sentit relata una experiència reeixida realitzada a Barcelona fa dos anys, “Units pel Flow”, en la que dues bandes fins aleshores antagòniques col·laboren en l’enregistrament d’un Cd de música, entre d’altres coses,  i es constitueixen com a organització cultural.

Mòdul 7. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

El mòdul 7 explica com la violència masclista és un fenomen molt present a la nostra societat, amb multitud de factors causals. Això implica que la seva eradicació precisa tenir en compte  variables diverses, tant d’ordre individual com social i cultural. Aborda la visibilització actual de la violència de gènere, la necessitat d’educació preventiva i l’abordatge professional atent i crític amb formes violentes de relació que han estat socialment acceptades al llarg dels anys.

Mòdul 8. VIOLÈNCIA I DIVERSITAT FUNCIONAL.

El mòdul 8 explica la violència estructural, diària i simbòlica de Bourgois  en persones amb diversitat funcional. Aborda els diferents tractaments de la diversitat funcional al llarg de la història que condicionen les pràctiques presents. Exposa com la confluència dels factors dona i diversitat dispara el risc de   patir violència. Finalment remet a la reflexió personal i professional centrada, no tant en la violència que els altres executen, sinó en les pròpies actituds  envers les persones amb diversitat funcional i la por que majoritàriament  desvetllen en la resta.

Bibliografia i fonts d’informació

    • Arendt, H. (1963 ). “Eichmann en Jerusalem (la banalidad del mal)”. Lumen, 2006
    • Bauman, Z. (1997). ” La posmodernidad y sus descontentos.”  Akal, 2001. Madrid.
    • Bauman, Z (2010). ” Tiempos líquidos”. Tusquets Editores. Barcelona.
    • Benjamin, W. (1977). ”Para una crítica de la violència”. Premiá Editora. Méjico.
    • Bourdieu, P. (1999). “Meditaciones pascalianas.” Anagrama. Barcelona
    • Bourdieu, P. (2000). “Contrafuegos”. Reflexiones para servir a la resistència contra la invasión neoliberal. Anagrama. Barcelona.
    • Berga, A. (2003). “La violència. Problema o símptoma?”. Rev Educació Social nº 23. Fundació Pere Tarres.
    • Bourgois, P. (2005). “Más allá de una pornografía de la violencia. Lecciones desde El Salvador” en Ferrándiz, F. y Freixa, C. (Eds): Jóvenes sin tregua. Culturas y politicas de la violencia. Barcelona Anthropos pags 11-34.
    • Castel, R. (2010)” La discriminación negativa. ¿Ciudadanos o indígenas? “Ed. Hacer. Barcelona.
    • Castel, R. (1997)” La metamorfosis de la cuestión social”. Ed. Paidós. Buenos Aires.
    • Castel, R. (1984) “La gestión de los riesgos”. Ed Anagrama. Barcelona.
    • Delgado, M. (1999). “La violència com a recurs i com a discurs” a Aportacions n.7. Secretaria General de Juventut. Generalitat de Catalunya.
    • Elias, N. (1989) “El proceso de la civilización”. Fondo de cultura económica. México.
    • Freud, S. (1929)” El malestar en la cultura”. En obras completas Ed. Amorrortu T. XXI editores. Buenos Aires, 1990
    • Lacan, J. (2002) “La agresividad en psicoanálisis” en Escritos I. Siglo XXI editores. Buenos Aires.
    • Nuñez, V. (2010) “El control social en Encrucijadas de la educación social. Orientaciones, modelos y prácticas”. Ed UOC. Barcelona.

D’altra banda ,i per tal de conèixer els maltractaments a la gent gran , us suggerim:

  • METODOLOGIA. 
La metodologia de treball a seguir per desenvolupar aquesta assignatura està en funció del context que facilita la Universitat Oberta de Catalunya en el marc del Campus Virtual. La interacció dels consultors amb els estudiants es donarà, de manera orientativa, seguint aquestes pautes: Tauler del consultor. És l’espai bàsic de comunicació del consultor/a cap als i les estudiants i, a la vegada, requereix de la visita periòdica  per part de l’alumnat pel seguiment del curs. S’hi podran trobar, principalment, les següents informacions:

    • Orientacions per tal d’afrontar l’estudi de cada mòdul didàctic, amb indicacions sobre els punts de més i menys importància, dificultat, etc.
    • Especificació de les activitats a realitzar per tal de seguir l’avaluació continuada (incloent dates de tramesa, etc.).
    • Notes vàries referents al seguiment del curs.
    • Posada en comú de respostes a dubtes particulars que es considerin d’interès general per al grup.
    • Indicacions sobre les activitats d’avaluació continuada plantejades.

Debat. En aquest espai s’hi realitzaran els debats referents a l’assignatura iniciats pel consultor com a part de l’avaluació continuada. S’espera, doncs, la vostra participació  activa. Fòrum. Aquest és un espai obert a les iniciatives de tots i totes les estudiants i/o consultores de l’assignatura, per tal de llegir i escriure:

    • Dubtes, comentaris i qüestions referits als continguts de l’assignatura que els estudiants vulgueu compartir amb els companys.
    • Temes d’actualitat relacionats amb l’assignatura que els estudiants vulgueu plantejar com a debat.
    • Comentaris sobre la marxa del curs o l’actuació de la consultora.
    • Comentaris, observació d’errades i suggeriments sobre els materials de l’assignatura… I qualsevol altre aspecte a iniciativa vostra!

Planificació. En aquest espai de l’Aula trobareu el calendari docent de l’assignatura. Aquí es recullen les dates clau del semestre, a més de diferents informacions, com els documents relatius a l’avaluació continuada de l’assignatura, enunciats i solucions. La planificació establerta proposa una temporalització per a l’estudi de l’assignatura, tenint en compte el temps que és aconsellable dedicar de forma general per a cadascun dels mòduls. No obstant, el propi estudiant acabarà marcant el seu ritme d’estudi, el que aquí es proposa està pensat perquè pugueu seguir adequadament l’avaluació continuada que s’ha establert per a l’assignatura. En qualsevol cas, les dades determinants són les relatives a l’avaluació continuada, mentre que les corresponents a l’estudi del material didàctic tenen valor orientatiu. En aquest espai, trobareu, entre d’altres, la bústia a la que cal dirigir les activitats resoltes d’avaluació continuada – l’accés de lectura del que és exclusiu del professorat- i el registre de qualificacions. L’estudiant farà arribar al consultor la seva activitat d’avaluació continuada per mitjà d’aquest espai durant algun dels dies compresos entre la data d’inici i la data final assenyalada a l’espai de Planificació. Tenint en compte que la data de tancament de l’activitat és una data límit, es recomana no exhaurir el termini de lliurament. Igualment, la tramesa de solucions a les aules impedeix prendre en consideració les activitats que es lliurin posteriorment.

  • CONSULTA DEL MODEL D’AVALUACIÓ

Model d´avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura: Els estudiants que s’avaluïn de la PS: AC 60% – PS 40% Nota mínima AC = 5 (cal haver superat l’AC) Nota mínima PS = 3,5 (en cas de no assolir la nota mínima a la PS, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS). Els estudiants que s’avaluïn de l’EX: AC 35% – EX 65% Aquest creuament només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota d’EX (que ha de ser, com a mínim, de 4). Quan no sigui aplicable el creuament, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. En cas d’AC no aprovada, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX.

Avaluació continuada

Els materials didàctics que s’han descrit us han de permetre assolir un coneixement adequat del contingut de l’assignatura per a la seva avaluació. Ara bé, aquesta avaluació es pot realitzar en un únic moment, mitjançant un examen tal i com es concep tradicionalment- o mitjançant un sistema d’avaluació continuada.

La metodologia de treball pròpia de l’avaluació continuada ofereix molts avantatges en un entorn d’aprenentatge no presencial.

L’avaluació continuada és l’opció recomanada a la nostra universitat. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l’avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l’adquisició progressiva de les competències i objectius de l’assignatura. Per altra banda també permet:

    • Establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l’aprenentatge. El fet d’anar avançant progressivament en l’estudi, treball i assimilació del contingut de l’assignatura, contribueix a arribar, d’una forma més amena, a l’assoliment final d’unes competències.
    • Ponderar el mateix estudiant el seu grau d’assimilació de les competències que va treballant mitjançant l’activitat, a l’hora que pot posar de relleu dubtes, que l’estudi individual havia passat inadvertits. El fet d’incidir sobre determinats conceptes des de diferents òptiques de forma recurrent suposa concebre l’avaluació continuada com a una eina útil per l’aprenentatge de l’estudiant.
    • Per part del consultor, valorar si l’estudiant té o no assolits les competències i objectius en les unitats didàctiques en cada una de les activitats proposades. Les activitats d’avaluació continuada tenen com a objectiu que l’alumne faci uns exercicis pràctics que il·lustrin si és capaç de portar a la pràctica, cosa totalment necessària en aquesta assignatura, els continguts que ha anat estudiant.

És clar que el seu seguiment requereix un esforç important per part de l’estudiant, però és del tot recomanable el seu seguiment i constitueix un factor clau per a l’assoliment amb èxit de l’objectiu docent de l’assignatura.

 Tots i totes les alumnes que decidiu realitzar l’avaluació continuada, heu de tenir en compte que:

    • Cal aprovar ALMENYS les activitats 2 i 3  d’avaluació continuada. El suspens de l’activitat 1 no implica anar a examen. Es podrà continuar l’avaluació continuada i, per obtenir la nota final de dita avaluació, es farà mitja de la puntuació de les tres activitats. Es obligatori presentar l’activitat 1 realitzada.
    • No superar l’activitat 2 o la 3, o no presentar alguna de les tres activitats significa anar a examen directament.
    • El valor de les activitats d’avaluació continuada és del 60% de la nota final de l’assignatura. Per tant, la prova de síntesi té el valor d’un 40% de la nota final de l’assignatura, sempre que la nota mínima d’aquesta prova sigui superior a 3,5.
    • Si la nota de la prova de síntesi és inferior a 3,5 l’assignatura quedarà suspesa, tot i que la nota de l’avaluació continuada estigui aprovada.

Així doncs, l’avaluació continuada consta de dues parts:

1) Les tres activitats, PACS(60% de la nota final -almenys les dues ultimes  PAC’s aprovades-)

    • PAC 1: Selecció i comentari de noticies de premsa: a propòsit de Bourgois. (20% de la nota d’avaluació continuada). Individual.
    • PAC 2:Anàlisi filmogràfica: The village (20% de lanota d’avaluació continuada). Individual.
    • PAC 3: Investigació i resolució de situacions específiques.  (20% de lanota d’avaluació continuada).Individual.

2) La Prova de Síntesi (PS) (40% de la nota final).  La PS té per objectiu avaluar l’assoliment dels objectius i l’adquisició de les competències i els continguts de l’assignatura i completar el procés d’avaluació. La prova de síntesi (PS) es realitzarà presencialment. Aquesta prova recollirà els continguts fonamentals de l’assignatura treballats en i per a l’AC. Es caracteritza per:

    • Cal haver superat l’avaluació continuada. Els estudiants que hagin realitzat l’avaluació continuada satisfactòriament (una qualificació final de l’avaluació continuada d’A, B, C+) podran fer la prova de síntesi presencial que tindrà per objectiu completar el procés d’aprenentatge realitzat al llarg del semestre.
    • La prova de síntesi es basarà en les competències treballades a l’assignatura. L’estudiant estarà convenientment informat sobre el tipus de plantejament i competències que avaluarà la prova de síntesi per mitjà del tauler del professor.
    • La prova de síntesi fa mitja amb la nota final d’avaluació continuada sempre i quan el resultat de la primera sigui superior a 3.5.
    • Hi haurà una part teòrica (preguntes tipus test) i una part pràctica (en base a la PAC3)

El lliurament d’una activitat d’avaluació continuada copiada o duplicada d’un altre(s) estudiant(s) pertanyent(s) al mateix grup o a un altre comportarà la consideració de l’activitat com suspesa (D) per a tots els estudiants implicats, sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre els mateixos. Així mateix, detectada la duplicitat d’una activitat, es procedirà a revisar tota l’avaluació continuada i si s’escau, a aplicar l’esmenat criteri per a totes les activitats que no compleixin el requisit de resolució individual. Esdevinguda una incidència d’aquest tipus, el/la consultora ho posarà en coneixement del PRA de l’assignatura el qual procedirà a obrir un expedient sancionador si ho considera oportú. El consultor també ho notificarà a l’estudiant mitjançant un missatge a la seva bústia personal.

Els criteris principals per tal de valorar les activitats de l’avaluació continuada seran:

    • La capacitat d’aplicar a la pràctica els conceptes teòrics apresos.
    • La profunditat de l’anàlisi de les qüestions plantejades en cada cas.
    • La consistència de les respostes.
    • La superació de l’avaluació continuada no suposaria la superació de l’assignatura en casos en què la prova de síntesi sigui molt deficient (nota inferior a 3.5 de 10 punts).

Avaluació final

Com s’ha comentat, aquesta assignatura es pot superar per una doble via:

    • D’una banda, si s’ha superat l’Avaluació Continuada (AC), es pot realitzar una prova presencial de síntesi (amb una nota superior a 3.5 de 10). La qualificació final de l’assignatura s’obtindrà del creuament entre la nota de la prova de síntesi (40%) i la nota de l’AC (60%).
    • Per l’altra, si no s’ha superat o no s’ha realitzat l’avaluació continuada, es pot fer un examen final presencial.

Així doncs, la fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EXFp.

  • LA MEVA OPINIÓ PERSONAL.

Assignatura que compta de 3 PACs.

A la primera PAC analitzarem la classificació del concepte de violència segons Bourgois, la segona treballarem conceptes com agressivitat, violència, temors,… I la darrera, consistirà en resoldre un cas pràctic com ja vàrem fer anteriorment a Serveis Socials.

Personalment, em van agradar molt les dos primeres PACs. Trobava el sentit d’aquestes, però… la darrera PAC l’he vista fóra de lloc… Trobem en aquesta PAC el sentit de l’assignatura de Serveis Socials, però, centrant-nos en casos de possibles maltractaments… Potser, al meu parer, haguera treballat més sobre altres aspectes dels mòduls que es queden en un segon plànol…

Retorns de PACs genèrics, això si, aportant treballs de companys/es que ho han fet de forma molt satisfactòria…

La PS (12/01/13) constava de sis preguntes. Quatre tipus test, desenvolupar una cita i, un cas pràctic. Cal recordar que no es poden portar cap tipus de materials per tal de desenvolupar-la.

Les preguntes tipus test eren: Una sobre la classificació de violències segons Bourgois, altra sobre el projecte “Units pel Flow”, i dues més de maltractament que no acabe de recordar rotllo assenyala la única resposta correcta… En quant a la cita per desenvolupar, era un fragment d’un text d’Asun Pié que crec recordar parlava de com la pròpia societat et fa sentir por cap allò diferent. Per últim el cas pràctic deia algo així com “Jaume, (77 anys) està a un centre geriàtric. Els seus fills van a veure-lo els dissabtes. Un dissabte, un fill s’adona que Jaume te unes petites ferides darrere de les orelles i als genitals. Desenvolupar tots els punts de la PAC 3″.

Personalment, sóc de l’opinió que la PS estava massa poc ajustada al temps per realitzar-la… Malgrat que les primeres dues preguntes (les quatre tipus test, i la de desenvolupar la cita) eren de respostes curtes, requereixen d’un determinat temps per pensar-les… I, la darrera, era desenvolupar un cas pràctic tal i com ho varem fer a la darrera PAC, i sense el mínim suport de la Cartera de Serveis Socials…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>