I tu… t’animes?

Com molts sabeu, sóc estudiant d’Educació Social a la UOC, i aquest semestre he estat fent una assignatura en concret: Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional, una assignatura que ens ha ajudat a obrir els ulls, a tenir una mirada un poc més crítica, a (re)pensear que si actuem, les coses poden canviar.
Gràcies a aquesta assignatura, als companys/es, al professorat, a les noves tecnologies (twitter, ziudad,…) un grup d’estudiants ens hem vist protagonistes d’un canvi. Un canvi que hem anat realitzant de forma comunitària, no teniu més que cercar l’usuari al twitter per tal de veure el nostre treball.

Tothom som persones, i en conseqüència, mereixem aquest reconeixement. TOTS/ES! Però, que passa quan la societat i/o el nostre entorn dificulten la mobilitat a algunes persones? hem de ser decidits i denunciar-ho, dir-ho en veu alta. No es tracta d’un problema d’un determinat col·lectiu, es tracta doncs, d’un problema social, i per tant, l’única solució passarà per una correcta política i un vertader canvi social.

Només en un trimestre, càmera o mòbil en mà, els i les alumnes hem vist moltes situacions que compliquen la vida diària a diferents persones. Voreres estretes per on és impossible passar en cadira de rodes, escales a les portes dels negocis locals, administracions, programes a televisió sense subtitular, plaques que encara retolen “zona per a minusvàlids”, semàfors i passos de vianants sense senyalització sonora,… situacions que incomoden o dificulten la inserció plena d’aquelles persones amb habilitats diferents.

Denunciar i voler canviar el nostre entorn, no és una pràctica assistencial, sinó la constatació del dret de tots a gaudir d’un entorn adaptat a la diversitat funcional.

Però, aquest dret que perseguim no es farà efectiu mentre no siguem molts els que fem sentir la nostra veu per tal de denunciar aquest problema social. Recordant a Confucio, “m’ho contaren i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre“, ara és el moment de no perdre aquest treball ja encetat. Ara ja hem començat a mirar, a participar i a denunciar, però, això no pot quedar en sac buit, ara hem de continuar treballant per una societat per a tothom. I tu… t’animes?

Aquesta reflexió ha estat també publicada als següents mitjans de comunicació:

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>