L’educador/a social, neix o es fa? #EdusoDay2014 #DiaES

[lang_ca]

El títol universitari és prou per ser educador@ social?

Jo crec que ser educador social es porta en la sang, perquè és molt més que tenir un títol, és un sentiment, una passió. Però no s’ha de barrejar conceptes, així que, anem per parts…

Com tots sabem, l’educació social és una professió de caràcter pedagògic, generadora de contexts educatius i accions mediadores i formatives, que son l’àmbit de competència professional de l’educador/a social. Aquests contexts i accions generen uns canvis en el subjecte de l’educació que possibiliten, en primer lloc, que s’incorpore a la diversitat de les xarxes socials, afavorint així que desenvolupe la sociabilitat i la circulació social. Però a més, també afavoreixen la promoció cultural i social, enteses com una obertura a noves possibilitats per adquirir béns culturals, que ampliïn les seves perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.

El paràgraf anterior és simplement, la definició teòrica del que ha de ser un educador, però… això és tot? L’educació social és sols teoria o més bé és una professió amb ànima? Jo crec que els educadors socials són més que una teoria. Per això, estic convençut que hem de donar un pas més enllà de la teoria o, si voleu, més endins…

Què vull dir quan parle d’endinsar-se? Doncs, sentir passió, capbussar-nos en allò que fem i per allò què defensem… Per això em plantege si la tasca de l’educador social és una tècnica que s’ha d’aprendre, és a dir, una mecanització de tasques memoritzades que després repetim, o va molt més enllà i es recolza en la inspiració. Però no ens enganyem, perquè no estic referint-me a la inspiració passiva que se’n deriva d’una casualitat o d’un estímul espontani i s’accepta com una il·luminació, sinó a la inspiració activa, la que actua obeint a la voluntat, la que impulsa els pensaments cap a la ment, de la mateixa forma que l’aire exterior és impulsat cap als pulmons, és a dir, la inspiració que cadascun de nosaltres pot entrenar de forma voluntària.

Per això estic convençut que l’educador social ha de ser una barreja de formació i passió, com les dues cares d’una mateixa moneda. Òbviament, la societat ens ha atorgat una funció als educadors i educadores socials, per tant, necessitem una formació per tal de poder dur-la a terme, però… sense allò que portem endins, sense aquelles aptituds i actituds que portem a sobre, no podrem mai ser educadors socials fins a l’ànima, transmissors d’uns valors i impulsors d’una necessitat de canvi. Sols amb la titulació no serem doncs, veritables transformadors del nostre entorn perquè, quina teoria ens va a ensenyar a defensar valors morals i actitudinals? Quina formació ens farà gaudir de l’inalienable compromís amb la societat que ens envolta i en la què ens trobem inserits?

Considere que cap formació ens pot transmetre la voluntat de defensar una societat més justa. Per totes aquestes raons, avui, uns 20 anys després de que la titulació d’educació social siga una realitat a les aules universitàries i conscient que no existeix cap tipus de control respecte als valors, actituds i creences dels educadors i educadores socials, crec que no estaria de més que ens plantejarem molt seriosament una qüestió: és prou el títol universitari per ser, de debò, educador o educadora social?

Moltes gràcies companyes del CEESC per oferir-me la possibilitat de col·laborar un altre any amb el vostre carnaval de blogs… Fins la propera, i per molts anys d’#EducacióSocial!!!

Aqui podeu trobar la resta de companys/es que participaren ahir en aquest carnaval de blogs!!

[/lang_ca]

[lang_es]

El título universitario es suficiente para ser educador@ social?

Yo creo que ser educador social se lleva en la sangre, porque es mucho más que tener un título, es un sentimiento, una pasión. Pero no se tiene que mezclar conceptos, así que, vamos por partes…

Cómo todos sabemos, la educación social es una profesión de carácter pedagógico, generadora de contextos educativos y acciones mediadoras y formativas, que sueño el ámbito de competencia profesional del educador/a social. Estos contextos y acciones generan unos cambios en el sujeto de la educación que posibilitan, en primer lugar, que se incorporo a la diversidad de las redes sociales, favoreciendo así que desarrollo la sociabilidad y la circulación social. Pero además, también favorecen la promoción cultural y social, ententes como una apertura a nuevas posibilidades para adquirir bienes culturales, que amplíen sus perspectivas educativas, laborales, de ocio y participación social.

El párrafo anterior es simplemente, la definición teórica del que tiene que ser un educador, pero… ¿es esto todo? ¿La educación social es sólo teoría o más bien es una profesión con alma? Yo creo que los educadores sociales son más que una teoría. Por eso, estoy convencido que tenemos que dar un paso más allá de la teoría o, si queréis, más adentro…

¿Qué quiero decir cuando hablo de adentrarse? Pues, sentir pasión, zambullirnos en aquello que hacemos y por aquello qué defendemos… Por eso me planteo si la tarea del educador social es una técnica que se tiene que aprender, es decir, una mecanización de tareas memorizadas que después repetimos, o va mucho más allá y se apoya en la inspiración. Pero no nos engañamos, porque no estoy refiriéndome a la inspiración pasiva que se deriva de una casualidad o de un estímulo espontáneo y se acepta como una iluminación, sino a la inspiración activa, la que actúa obedeciendo a la voluntad, la que impulsa los pensamientos hacia la mente, de la misma forma que el aire exterior es impulsado hacia los pulmones, es decir, la inspiración que cada uno de nosotros puede entrenar de forma voluntaria.

Por eso estoy convencido que el educador social tiene que ser una mezcla de formación y pasión, como las dos caras de una misma moneda. Obviamente, la sociedad nos ha otorgado una función a los educadores y educadoras sociales, por lo tanto, necesitamos una formación para poder llevarla a cabo, pero… sin aquello que llevamos adentro, sin aquellas aptitudes y actitudes que llevamos encima, no podremos nunca ser educadores sociales hasta el alma, transmisores de unos valores e impulsores de una necesidad de cambio. Sólo con la titulación no seremos pues, verdaderos transformadores de nuestro entorno porque, ¿qué teoría nos va a enseñar a defender valores morales y actitudinales? ¿Qué formación nos hará disfrutar del inalienable compromiso con la sociedad que nos rodea y en la qué nos encontramos insertados?

Considero que ninguna formación nos puede transmitir la voluntad de defender una sociedad más justa. Por todas estas razones, hoy, unos 20 años después de que la titulación de educación social sea una realidad a las aulas universitarias y consciente que no existe ningún tipo de control respecto a los valores, actitudes y creencias de los educadores y educadoras sociales, creo que no estaría de más que nos plantearemos muy seriamente una cuestión: ¿es bastante el título universitario para ser, de verdad, educador o educadora social?

Muchas gracias compañeras del CEESC por ofrecerme la posibilidad de colaborar otro año con vuestro carnaval de blogs… Hasta la próxima, y por muchos años de #EducaciónSocial!!!

Aquí podéis encontrar al resto de compañer@s que participaron ayer en el carnaval de blogs!!

[/lang_es]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>