Juan Sáez Carreras

24_JuanSaez

[lang_es]

Juan Sáez es licenciado en Filosofía, doctor en Pedagogía y actual Catedrático de Pedagogía Social en la Universidad de Murcia. Director del Grupo de Investigación en Intervención Socioeducativa en la misma universidad. Autor y compilador que atraviesa los territorios de la epistemología de las ciencias sociales, la Pedagogía Social, la Educación Social y, específicamente, el estudio de las profesiones así como ha explorado las relaciones entre la literatura y la educación y la educación y el cine.

En los últimos años ha realizado para el IMSERSO investigaciones sobre las personas mayores y las relaciones intergeneracionales. Imposible citar conferencias, cursos, talleres, ponencias y artículos así como reseñar su amplia obra escrita. No obstante damos cuenta de algunas de sus últimas publicaciones: Pedagogía social y programas intergeneracionales: educación de personas mayores (Aljibe, 2002). La profesionalización de los educadores sociales (Dykinson, 2003). Sociología de las Profesiones. Pasado, Presente y Futuro (Diego Marín, 2005, junto a M. Sánchez y L. Svensson); Pedagogía Social. Pensar la Educación Social como profesión (Alianza, 2006, junto a José G. Molina). También publica con la editorial Pearson uno de sus libros más reconocidos por los educadores sociales como es Pedagogía Social. Historia, profesión y competencias y para la Editorial Laertes La educación social: Universidad, Estado y profesión (junto a las profesoras Margarita Campillo y Encarna Bas).

Esta #edusoentrevista, que fue solicitada por algunos de nuestros lectores más asiduos, no se ha realizado por twitter, sino que se ha contestado íntegramente por correo electrónico. Gracias a Juan Sáez por su tiempo, y gracias a aquellos que nos indicaron realizar esta entrevista por ofrecernos la oportunidad de conocerle…

  • ¿Quién eres? ¿A qué te dedicas? ¿En qué trabajas?

Soy Juan Sáez Carreras, profesor en la Facultad de Educación en la Universidad de Murcia. Me dedico a enseñar, cosa que me gusta mucho, y a estudiar, hábito que no he abandonado nunca porque es la mejor forma de mantenerme al día en las cuestiones que tienen que ver con mi profesión.

  • ¿Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?

Pues, como ha reconocido el Consejo General de las Asociaciones de Educadores Sociales, desde hace tiempo. Ya en los años 80, cuando creamos la Revista de Pedagogía Social en Murcia, entendí -con una serie de colegas- que el área de saberes a la que nos dedicábamos (lo que llamamos Pedagogía Social) tenía que dar razón de ser de una profesión y de las actividades profesionales relacionadas con ella..Creo que se reconoce, sin petulancia ni falsa humildad, que fui, estando en la universidad, uno de los impulsores de la profesión de Educación Social desde bien pronto.

  • ¿Por qué estudiaste Educación Social? ¿Optaste por otras alternativas?

No, yo no estudié ni la entonces diplomatura ni el actual  grado de Educación Social. Entre otras razones porque en los años 70, cuando empecé a estudiar, no existían. Estudié filosofía y Ciencias Sociales. Después, cuando me doctoré en Pedagogía, en los primero 80, tampoco se ofrecían en las universidades. No será hasta avanzados los 90 que empiezan en algunas universidades dónde se reconoce la profesión y el título.

  • ¿Qué o quién ha hecho que te dediques a la educación social? ¿Por qué sigues enganchado a la educación social después de tantos años?

Bueno, cuando inicié mi andadura como docente, tuve que hacerme cargo de materias que,en buena medida, eran excesivamente fruto de la pura especulación. Necesitaba campos de conocimiento que estuvieran relacionados con temas más reales y eso ocurrió cuando empezaron a interpelarnos -entre finales de los 70 y primeros de la década siguiente- temas que tenían que ver con una pedagogía menos formal y escolarizante. Me enganché rápido.

¿Por qué sigo enganchado?. Porque sigo creyendo en esta profesión, más acá o más allá de sus avatares y contingencias, y en las actividades vinculadas a ella. Es un placer seguir pensando en la profesión, en sus cambios y permanencias, en sus incertidumbres y promesas…..

  • ¿En qué consiste tu trabajo?

Dar clases e investigar, aunque yo prefiero utilizar, para definir esta última tarea, un término menos pedante como es el de estudiar. Creo que en mi institución, y en algunas áreas, hace más falta estudiar y pensar en profundizar en nuestros campos. Mis clases las dedico a transmitir los fundamentos de Pedagogía Social, en general, y más específicamente, a que mis chicos se adentren en “los procesos de profesionalización de la Educación Social” y en las relaciones políticas y éticas que son connotativas a esta profesión.                   

  •  ¿Podrías cualificar  tu trabajo? ¿Cómo lo valoras?

Motivador. Para mí y trato, por todos los medios y recursos pedagógicos y personales, que también lo sea para los estudiantes que entran en en aula.

  • ¿Qué parte es la que más te motiva? ¿Y cuál la que menos?

Detectar que los chicos se enganchan poco a poco y van avanzando en el acceso y comprensión a estos territorios de problemas y cuestiones en los que los educadores sociales se hayan implicados. Lo que menos me gusta es el excesivo énfasis que ponen ellos en el examen como si la universidad se redujera a solo examinar. Imagen que no me gusta.

  • ¿Qué se exige o se espera de un profesional de la educación social?

Pues creo que cumpla con sus metas profesionales que son fundamentalmente pedagógicas. Lo que ocurre es que esto no siempre se ha entendido y se ha asociado las metas del educador social a objetivos que no son propios de la profesión :como incluir, emancipar, resolver el problema del empleo…En algunas de las reuniones con los educadores se puso de manifiesto que la mayoría de ellos no llevaban a cabo tareas de orden pedagógico. Tengo la sensación de que, a veces, por ser, para el sistema político  económico y profesional,  una profesión “menor”  el educador social puede servir para un “roto” que para un “descosío”.Si es así, es tanto una pena como un hecho bastante injusto.

  • ¿Qué metodologías usas en tu día a día, en tu tarea profesional?

Todas aquellas que sirvan para hacer pensar a los chicos o a quienes vayan a formarse.

  • ¿Tu forma de trabajar, deriva de lo que has aprendido académicamente, o es una cuestión de aprendizaje personal?

Del aprendizaje personal y del académico. A los 18 años ya era profesor en un colegio privado. Cuando dejé esta tarea a los 5 años de estar en un sistema pedagógico muy instalado pasé a estudiar a la universidad y, evidentemente, me sirvió para contrastar con las ideas pedagógicas que recibí de algunos de mis maestros. Al fin y al cabo, la labor profesional -como la vital- es el resultado de esa conjunción entre lo aprendido y lo por aprender.¡¡¡¡Por suerte¡¡¡¡, lo que hace más llevadera la existencia en sus diversas dimensiones.

  • ¿Desarrollas propuestas innovadoras o ya está todo prediseñado?

Cumplida una cierta edad, y acumulada una cierta experiencia, uno trata de hacer de la tarea algo menos pesado, lo que por cierto comparten los chicos. Utilizo escenas de cine, poemas, noticias periodísticas  una idea pedagógica, una práctica educativa… y a partir de estos recursos intento problematizar determinadas cuestiones que tienen que ver con lo que tendrán que pensar y hacer como futuros educadores sociales. La mayoría disfruta.   

  • ¿Cuáles son las principales dificultades en la educación social, a la hora de desarrollar propuestas innovadoras?

La respuesta es variada en función de contextos y lugares de trabajo además del papel que juega la subjetividad de cada profesional. En una institución, por ejemplo, dependerá de los jefes que tengan por “arriba”; en un proyecto conducido por gente que trabaja para el tercer sector dependerá, también, de los roles que deseen asignarle y de la rentabilidad que se espere lograr de su realización…;los ejemplos son múltiples.

  • Pero, ¿cuáles son los mayores éxitos que has conseguidos al emplear propuestas innovadoras? 

Enganchar a los chicos al placer del aprendizaje, a que valoren el potencial de la educación ya que la mayoría de ellos han adquirido una imagen de lo que es educar condicionada por la experiencia vivida en la escuela y el instituto.

  • ¿Si tuvieras que cambiar de ámbito hacia qué lo harías? ¿Por qué?

En la universidad estoy a gusto dónde estoy. Pero de cambiar  asumiría la responsabilidad de materias relacionadas con las artes (el cine,la literatura, la música….) y la educación. 

  • ¿Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad?

Creo que no hay bondad o maldad en ningún recurso, siempre depende del uso que se haga de él. Las redes unen a la gente y les permite una comunicación directa, lo que no sé es de qué tipo de comunicación se trata. Lo cierto es que tiene adicta a mucha gente. La gran perdedora es la relación física, lo que place a los gobiernos que temen a las masas. A mi juicio, las relaciones humanas están atravesadas, en gran medida, por la tecnología.

  • ¿Se puede hacer uso de estas formas de comunicación y redes sociales desde la educación social? ¿Cómo?

¡¡¡Evidentemente¡¡¡¡ Otra cosa son los logros que puedan obtenerse en términos pedagógicos. No tengo claro aún lo que puede hacerse con ellos en los territorios educativos y las voces optimistas las pongo entre paréntesis cuando no van acompañadas de experiencias reales.

  • ¿Con qué te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Con aquellas miradas de aprobación y de agradecimiento cuando los chicos empiezan a entender por qué tenían que ir a la universidad y qué sentido tiene estudiar y prepararse. A veces les cuesta dos años y han de esperar a captar el sentido de la profesión para poder decir ¡¡¡por fin¡¡¡,ahora sí…pero cuando llega ese momento, ¡¡es muy gratificador!!

  • ¿Qué ocasión, hecho, persona, anécdota… tienes más presente?

Normalmente el primer día que entro a clase cada año y me encuentro con los alumnos por primera vez. Siempre me pregunto que es lo que lleva a estos chicos a haber elegido esta titulación. Les suelo preguntar por su elección y se extrañan de esa pregunta. Me miran asombrados y suelo reírme  y es que además de no tener mucha idea suelen andar desconcertados por estar instalado en un espacio como el de la universidad que han elegido para estar en él varios años sin apenas haber pensado las razones de su elección.

  • Cuando te dicen, “educación social, esto qué es, esto para qué sirve?” ¿Qué les contestas?

Que es una práctica que sirve para materializar posibilidades educativas que son ya difíciles de encontrar en el sistema educativo formal. Que se logre o no, es cierto, depende de muchas variables…, pero cuando ocurre, ¡¡¡es genial!!!. Otras respuestas: que es una muestra de que la educación es un derecho que debería poder concretarse en cualquier tiempo y lugar.

  • Nuria Llopis dejaba esta pregunta para ti, basada en una reflexión que los @EducaBloguer retwitteaban haciendo referencia a Raúl Castillo, educador y pedagogo, que le pareció más que adecuada, sobre todo en cuanto a la práctica profesional del día a día: “¿Es el #educadorsocial un artesano capacitado para tapar ciertos huecos o vacíos?

No sé si capacitado o no, pero esta afirmación no es equívoca. He dicho que con frecuencia ha sido utilizado  para resolver   rotos que para descosíos. Para algunos teóricos, a estos y otros profesionales de lo social les han encargado la misión de enfrentarse a  los problemas que el propio sistema genera. Vamos, para poner los parches que las democracias sostenidas por el capital avanzado propician. Lorenz ha llegado a escribir que después del 11 de septiembre se le está pidiendo a las profesiones sociales que se ocupen de cuestiones relacionadas con la seguridad. En EE.UU. se destapó  un miedo, muchas veces inducido, por la inseguridad.Se han hecho fortunas allí a costa del miedo.

  • ¿Qué quieres que le preguntemos al próximo entrevistado/a?

¿Qué le parece el intento de algunos educadores sociales de definir y entender la educación social como una teoría?

  • Y, por último… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente.

Que se adentren en el estudio atravesados por el deseo de aprender, de construirse una buena maleta de conceptos y nociones que pueda ser incorporada a base de esfuerzo y reflexión a fin de poder conectar con las realidades educativas y sociales que la actividad  de esta profesión demanda. Si no es así vivirán sumergidos permanentemente en una constante ficción.

[/lang_es]

[lang_ca]

Juan Sáez és llicenciat en Filosofia, doctor en Pedagogia i actual Catedràtic de Pedagogia Social a la Universitat de Múrcia. Director del Grup de Recerca en Intervenció Socioeducativa a la mateixa universitat. Autor i compilador que travessa els territoris de l’epistemologia de les ciències socials, la Pedagogia Social, l’Educació Social i, específicament, l’estudi de les professions així com ha explorat les relacions entre la literatura i l’educació i l’educació i el cinema.

En els últims anys ha realitzat per a l’IMSERSO recerques sobre les persones majors i les relacions intergeneracionals. Impossible citar conferències, cursos, tallers, ponències i articles així com ressenyar la seva àmplia obra escrita. No obstant això oferim algunes de les seves darreres publicacions: Pedagogía social y programas intergeneracionales: educación de personas mayores (Aljibe, 2002). La profesionalización de los educadores sociales (Dykinson, 2003). Sociología de las Profesiones. Pasado, Presente y Futuro (Diego Marín, 2005, junt a M. Sánchez y L. Svensson); Pedagogía Social. Pensar la Educación Social como profesión (Alianza, 2006, junt a José G. Molina). També publica amb l’editorial Pearson un dels seus llibres més reconeguts pels educadors socials com és Pedagogía Social. Historia, profesión y competencias i per a l’Editorial Laertes La educación social: Universidad, Estado y profesión (junt a les professores Margarita Campillo i Encarna Bas).

Aquesta #edusoentrevista, que va ser sol·licitada per alguns dels nostres lectors més assidus, no s’ha realitzat per twitter, sinó que s’ha contestat íntegrament per correu electrònic. Gràcies a Juan Sáez pel seu temps, i gràcies a aquells que ens van indicar realitzar-la per oferir-nos l’oportunitat de conèixer-li…

  • Qui ets? A què et dediques? En què treballes?

Sóc Juan Sáez Carreras, professor en la Facultat d’Educació a la Universitat de Múrcia. Em dedico a ensenyar, cosa que m’agrada molt, i a estudiar, hàbit que no he abandonat mai perquè és la millor forma de mantenir-me al dia en les qüestions que tenen a veure amb la meva professió.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Doncs, com ha reconegut el Consell General de les Associacions d’Educadors Socials, des de fa temps. Ja en els anys 80, quan vam crear la Revista de Pedagogia Social a Múrcia, vaig entendre -amb una sèrie de col·legues- que l’àrea de sabers a la qual ens dedicàvem (el que cridem Pedagogia Social) havia de donar raó de ser d’una professió i de les activitats professionals relacionades amb ella..Crec que es reconeix, sense petulància ni falsa humilitat, que vaig ser, estant a la universitat, un dels impulsors de la professió d’Educació Social des de ben ràpid.

  • Per què vas estudiar Educació Social? Vas optar per altres alternatives?

No, jo no vaig estudiar ni la llavors diplomatura ni l’actual grau d’Educació Social. Entre altres raons perquè en els anys 70, quan vaig començar a estudiar, no existien. Vaig estudiar filosofia i Ciències Socials. Després, quan em vaig doctorar en Pedagogia, en els primer 80, tampoc s’oferien a les universitats. No serà fins a avançats els 90 que comencen en algunes universitats on es reconeix la professió i el títol.

  • Què o qui ha fet que et dediquis a l’educació social? Per què segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Bé, quan vaig iniciar la meva tasca com a docent, vaig haver de fer-me càrrec de matèries que,en bona mesura, eren excessivament fruit de la pura especulació. Necessitava camps de coneixement que estiguessin relacionats amb temes més reals i això va ocórrer quan van començar a interpel·lar-nos -entre finals dels 70 i primers de la dècada següent- temes que tenien a veure amb una pedagogia menys formal i escolaritzant. Em vaig enganxar ràpid.

Per què segueixo enganxat?. Perquè segueixo creient en aquesta professió, més ençà o més enllà dels seus avatars i contingències, i en les activitats vinculades a ella. És un plaer seguir pensant en la professió, en els seus canvis i permanències, en les seves incerteses i promeses…

  • En què consisteix el teu treball?

Fer classes i investigar, encara que jo prefereixo utilitzar, per definir aquesta última tasca, un terme menys pedant com és el d’estudiar. Crec que en la meva institució, i en algunes àrees, fa més mancada estudiar i pensar a aprofundir en els nostres camps. Les meves classes les dedico a transmetre els fonaments de Pedagogia Social, en general, i més específicament, al fet que els meus alumnes s’endinsin en “els processos de professionalització de l’Educació Social” i en les relacions polítiques i ètiques que són connotatives a aquesta professió. 

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Motivador. Per a mi i tracte, per tots els mitjans i recursos pedagògics i personals, que també ho sigui per als estudiants que entren en en aula.

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Detectar que els alumnes s’enganxen a poc a poc i van avançant en l’accés i comprensió a aquests territoris de problemes i qüestions en els quals els educadors socials s’hagin implicats. El que menys m’agrada és l’excessiva èmfasi que posen ells en l’examen com si la universitat es reduís a solament examinar. Imatge que no m’agrada.

  • Què s’exigeix o s’espera d’un professional de l’educació social?

Doncs crec que compleixi amb les seves metes professionals que són fonamentalment pedagògiques. El que ocorre és que això no sempre s’ha entès i s’ha associat les metes de l’educador social a objectius que no són propis de la professió: com incloure, emancipar, resoldre el problema de l’ocupació… En algunes de les reunions amb els educadors es va posar de manifest que la majoria d’ells no duien a terme tasques d’ordre pedagògic. Tinc la sensació de que, de vegades, per ser, per al sistema polític econòmic i professional, una professió “menor” l’educador social pot servir per a un “roto” que per a un “descosío”.Si és així, és tant una pena com un fet bastant injust.

  • Quines metodologies uses en el teu dia a dia, en la teva tasca professional?

Totes aquelles que serveixin per fer pensar als nois o a els qui vagin a formar-se. 

  • La teva forma de treballar, deriva del que has après acadèmicament, o és una qüestió d’aprenentatge personal?

De l’aprenentatge personal i de l’acadèmic. Als 18 anys ja era professor en un col·legi privat. Quan vaig deixar aquesta tasca als 5 anys d’estar en un sistema pedagògic molt instal·lat vaig passar a estudiar a la universitat i, evidentment, em va servir per contrastar amb les idees pedagògiques que vaig rebre d’alguns dels meus mestres. Al cap i a la fi, la labor professional -com la vital- és el resultat d’aquesta conjunció entre l’après i el per aprendre.Per sort, la qual cosa fa més suportable l’existència en les seves diverses dimensions.

  • Desenvolupes propostes innovadores o ja està tot predissenyat?

Complerta una certa edat, i acumulada una certa experiència, un tracta de fer de la tasca una mica menys pesada, la qual cosa per cert comparteixen els alumnes. Utilitzo escenes de cinema, poemes, notícies periodístiques una idea pedagògica, una pràctica educativa… i a partir d’aquests recursos intento problematitzar determinades qüestions que tenen a veure amb el que hauran de pensar i fer com a futurs educadors socials. La majoria gaudeixen.

  • Quins són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

La resposta és variada en funció de contexts i llocs de treball a més del paper que juga la subjectivitat de cada professional. En una institució, per exemple, dependrà dels caps que tinguin per “a dalt”; en un projecte conduït per gent que treballa per al tercer sector dependrà, també, dels rols que desitgin assignar-li i de la rendibilitat que s’esperi aconseguir de la seva realització…; els exemples són múltiples.

  • Però, quins són els majors èxits que has aconseguits en emprar propostes innovadores? 

Enganxar als alumnes en el plaer de l’aprenentatge, al fet que valorin el potencial de l’educació ja que la majoria d’ells han adquirit una imatge del que és educar condicionada per l’experiència viscuda a l’escola i l’institut.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit cap a què ho faries? Per què?

A la universitat estic a gust on estic. Però de canviar assumiria la responsabilitat de matèries relacionades amb les arts (el cinema,la literatura, la música….) i l’educació.

  • Què penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Crec que no hi ha bondat o maldat en cap recurs, sempre depèn de l’ús que es faci d’ell. Les xarxes uneixen a la gent i els permet una comunicació directa, la qual cosa no sé és de quin tipus de comunicació es tracta. La veritat és que té addicta a molta gent. La gran perdedora és la relació física, la qual cosa plau als governs que temen a les masses. Al meu judici, les relacions humanes estan travessades, en gran mesura, per la tecnologia.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Evidentment Una altra cosa són els assoliments que puguin obtenir-se en termes pedagògics. No tinc clar encara el que pot fer-se amb ells als territoris educatius i les veus optimistes les poso entre parèntesis quan no van acompanyades d’experiències reals.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb aquelles mirades d’aprovació i d’agraïment quan els alumnes comencen a entendre per què havien d’anar a la universitat i quin sentit té estudiar i preparar-se. De vegades els costa dos anys i han d’esperar a captar el sentit de la professió per poder dir per fi, ara sí… però quan arriba aquest moment, és molt gratificant!!

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota… tens més present?

Normalment el primer dia que entro a classe cada any i em trobo amb els alumnes per primera vegada. Sempre em pregunto que és el que porta a aquests nois a haver triat aquesta titulació. Els solc preguntar per la seva elecció i s’estranyen d’aquesta pregunta. Em miren sorpresos i sòl riure’m i és que a més de no tenir molta idea solen caminar desconcertats per estar instal·lat en un espai com el de la universitat que han triat per estar en ell diversos anys sense amb prou feines haver pensat les raons de la seva elecció.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això para què serveix?” Què els contestes?

Que és una pràctica que serveix per materialitzar possibilitats educatives que són ja difícils de trobar en el sistema educatiu formal. Que s’aconsegueixi o no, és cert, depèn de moltes variables…, però quan ocorre, és genial!!!. Altres respostes: que és una mostra que l’educació és un dret que hauria de poder concretar-se en qualsevol temps i lloc.

  • Núria Llopis deixava aquesta pregunta per a tu, basada en una reflexió que els @EducaBloguer retwittejaven fent referència a Raúl Castillo, educador i pedagog, que li va semblar més que adequada, sobretot quant a la pràctica professional del dia a dia: “¿Es el #educadorsocial un artesano capacitado para tapar ciertos huecos o vacíos?

No sé si capacitat o no, però aquesta afirmació no és equívoca. He dit que amb freqüència ha estat utilitzat per resoldre “rotos” que per “descosíos”. Per a alguns teòrics, a aquests i altres professionals socials els han encarregat la missió d’enfrontar-se als problemes que el propi sistema genera. Per posar els pegats que les democràcies sostingudes pel capital avançat propicien. Lorenz ha arribat a escriure que després de l’11 de setembre se li està demanant a les professions socials que s’ocupin de qüestions relacionades amb la seguretat. Als EUA es va destapar una por, moltes vegades induït, per la inseguretat. S’han fet fortunes allí a costa de la por.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Què li sembla l’intent d’alguns educadors socials de definir i entendre l’educació social com una teoria?

  • I, finalment… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment.

Que s’endinsin en l’estudi travessats pel desig d’aprendre, de construir-se una bona maleta de conceptes i nocions que pugui ser incorporada a força d’esforç i reflexió a fi de poder connectar amb les realitats educatives i socials que l’activitat d’aquesta professió demanda. Si no és així viuran submergits permanentment en una constant ficció.

[/lang_ca]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>