[lang_ca] Manifest dels professionals dels Serveis Socials [/lang_ca] [lang_es] Manifiesto de las/os profesionales de los Servicios Sociales [/lang_es]

COLOR_VLC

[lang_ca]

Els Professionals dels Serveis Socials, davant de l’aprovació de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local,

MANIFESTEM I DENUNCIEM:

L’aprovació pel Consell de ministre de l’avantprojecte, i la seua posterior tramitació i aprovació com a Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local; de no modificar-se la redacció actual, suposarà el desmantellament efectiu del quart pilar sobre el qual se sustenta el malparat Estat del Benestar Social al nostre país. En particular, ens referim a l’article set, que modifica l’article 26 de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de Règim Local sobre competències dels ajuntaments, i específicament dels Serveis Socials. La nova Llei genera incertesa i preocupació entre els/es professionals quan assenyala que l’única competència pròpia dels ajuntaments en aquest àmbit serà, “l’avaluació i informació de situacions de necessitat i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social”.

[/lang_ca]

[lang_es]

Los Profesionales de los Servicios Sociales, ante la aprobación de la nueva Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la  Administración Local,

MANIFESTAMOS Y DENUNCIAMOS:

La aprobación por el Consejo de Ministro del anteproyecto, y su posterior tramitación y aprobación como  Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local; de no modificarse la redacción actual, supondrá el desmantelamiento efectivo del cuarto pilar sobre el que se sustenta el maltrecho Estado del Bienestar Social en nuestro país.  En particular, nos referimos al artículo siete, que modifica el artículo 26 de la vigente Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las bases de Régimen Local sobre competencias de los ayuntamientos, y específicamente de los Servicios Sociales. La nueva Ley genera incertidumbre y preocupación entre los/as profesionales cuando señala que la única competencia propia de los Ayuntamientos en este ámbito será, “la evaluación e información de situaciones de necesidad y la atención inmediata a personas en situación o riesgo de exclusión social”.

[/lang_es]

ELS AJUNTAMENTS SERAN MERS AVALUADORS I DERIVADORS, DEL RISC I L’EXCLUSIÓ SOCIAL.

Segons aquest redactat, convé assenyalar, que no es menciona el Sistema de Serveis  Socials com una competència pròpia de les corporacions locals; ignorant la nova Llei,  com s’ha configurat aquest sistema en els darrers trenta anys a Espanya, plenament  assentat i que ha adquirit identitat suficient per a ser reconegut com un instrument  fonamental del nostre Estat del Benestar.

En l’actualitat, els Serveis Socials municipals són una part fonamental de l’Estat social i  de drets definit per la nostra Carta Magna, junt amb el sistema de pensions, sanitat i  educació. La Constitució els va emmarcar com una competència autonòmica, per tant  no hi ha un marc estatal que els definisca, a diferència dels altres sistemes,  descentralitzats també, però sempre amb una legislació bàsica estatal; és a dir, és  l’únic sistema on no hi ha una cartera de serveis mínims definida que establisca l’extensió i intensitat de la protecció; no obstant això, han adquirit la seua màxima visibilitat i implantació mitjançant les corporacions locals.

En aquestes darreres dècades, els Serveis Socials s’han organitzat atenent al seu nivell d’especialització; distingint-se l’Atenció Primària, de competència local, i l’Atenció Especialitzada, de competència autonòmica. Els primers constituïxen l’estructura bàsica del sistema públic de SS.SS., sent la seua finalitat aconseguir unes millors condicions de vida de la població per mitjà d’una atenció integral i polivalent. Els segons han d’entendre’s com aquells que requereixen el desenvolupament d’una atenció específica (nivell secundari) a usuaris/es amb circumstàncies especials.

Els Serveis Socials Comunitaris o Generals, de competència municipal, són l’estructura de gestió pública més pròxima que té la ciutadania per a garantir l’accés als seus drets socials; són la part més representativa del conjunt de polítiques socials en l’àmbit local. Coneguda és la trajectòria de l’administració local espanyola en el desenvolupament de serveis i programes que garanteixen la cobertura de les necessitats socials més prioritàries de la seua ciutadania. En els darrers trenta anys s’ha generalitzat una estructura capaç d’organitzar amb gran solvència tècnica i recursos pressupostaris modests l’atenció social de la ciutadania, amb gran projecció social i reconeixement.

DENUNCIEM LA INTENCIÓ DE DIBUIXAR UN ESTAT ASSISTENCIAL DE BENEFICÈNCIA

A partir de la proposta de reforma de la Llei de Bases, es disparen totes les alarmes. Denunciem l’intent de dibuixar un Estat Assistencial basat en la Beneficència i no de drets socials; un Estat en què els drets socials de ciutadania queden desdibuixats, per la imposició de polítiques públiques allunyades del ciutadà/a. La participació ciutadana en la creació, gestió i avaluació dels serveis socials desapareix. La fortalesa en la proximitat dels serveis i la millora de la governança s’elimina; i deixa les persones i famílies en mans d’unes administracions (diputacions i comunitats autònomes) que no coneixen ni la seua realitat ni les seues necessitats; en les que no participen directament, i a les que, com en el cas de les diputacions, no han votat.

LES COMUNITATS AUTÒNOMES PODRAN NO DELEGAR ELS SERVICIS SOCIALS. AUGMENTA I S’INSTITUCIONALITZA LA DESIGUALTAT ENTRE ELS CIUTADANS

En la proposta de nova Llei s’observa que en l’únic punt de l’articulat on es fa referència als Serveis Socials de forma clara i directa, és en la nova redacció de l’articule 27.2, on s’estipula que: “l’Administració de l’Estat i les de les comunitats autònomes podran delegar,… en els Municipis de més de 20.000 habitants, entre altres, les competències següents: apartat -c. Prestació dels serveis socials…”. Les polítiques socials d’Atenció Primària no poden dependre de la voluntat de delegar o gestionar que tinguen, en cada moment, cada una de les comunitats autònomes i/o diputacions que configuren l’Estat. Aquesta mesura suposa, a més, una recentralització de l’atenció social a la ciutadania, i la perduda de capacitat de projecció social futura dels municipis, deixant la cohesió social que tant depèn del territori en mans d’actors aliens al mateix.

No estem davant d’una qüestió merament terminològica. El canvi en la definició de la prestació suposa un canvi en el model de gestió; transitar de la “prestació de serveis socials i promoció i reinserció social” (llei 7/85 de Bases de Règim Local, Art.25.2), a la “avaluació i informació, de situacions de necessitat social, i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social” (nova redacció); implica deixar pel camí un model eficient que garanteix els drets socials dels ciutadans. Res positiu pareix suggerir aquest canvi. Davant d’aquest fets, defenem un model que ha demostrat la seua utilitat, eficàcia i pertinència en els darrers 30 anys.

LES NOSTRES PROPOSTES

Els professionals dels serveis socials, davant de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, volem proposar a la societat i als poders públics en particular, allò que considerem hauria de ser el mínim irrenunciable en l’expressió dels Serveis Socials municipals. Competeix als ajuntaments, per si sols o agrupats, el nivell d’atenció primària, que hauria d’integrar la següent cartera de prestacions:

  • Informació, orientació, assessorament i diagnòstic de situacions de necessitat.
  • Ajuda a domicili i suport a la unitat de convivència.
  • Ajudes econòmiques d’emergència social.
  • Intervenció i mediació familiar.
  • Prevenció, intervenció i inserció, dirigida a persones, famílies, grups i col?lectius en risc o situació d’exclusió social.
  • Acompanyament en els itineraris d’inclusió social.
  • Adopció de mesures de protecció de menors en situació de risc.
  • Atenció primària a dones víctimes de violència de gènere
  • Atenció primària a la tercera edat i discapacitats. Gestió de l’Atenció a la Dependència.
  • Allotjament d’urgència.
  • Serveis de promoció i dinamització comunitària, i voluntariat social.

NO CONSENTIREM QUE ES TIREN PER LA BORDA ELS ÈXITS ACONSEGUITS

Els municipis han demostrat amb escreix, en els últims trenta anys, la seua responsabilitat institucional i la seua capacitat de gestió en termes de pertinència, eficàcia i eficiència; alhora que, per la seua proximitat als/es ciutadans/es, i la seua especial sensibilitat en l’atenció als col?lectius socials més vulnerables, han demostrat la seua contribució en la garantia dels drets socials al nostre país.

D’altra banda, els professionals municipals han contribuït inestimablement en la professionalització d’aquests serveis, en el desenvolupament de disciplines i pràctiques en el camp de la protecció social, del desenvolupament comunitari, d’un exercici professional lligat al territori, a la realitat de les famílies i les xarxes socials. Hem aconseguit un nivell de desenvolupament professional i d’iniciativa tècnica en què s’han mirat molts altres sistemes de protecció i altres països… les universitats han pogut investigar, formar i planificar una formació adequada al desenvolupament del nostre Estat de Benestar. És just reconèixer que comptem amb un personal tècnic format, competent, eficaç, creatiu, en els camps del treball social, de la psicologia comunitària, de l’educació social, en la pedagogia social; no té sentit, ni des del punt de vista de la rendibilitat econòmica ni de la cohesió social, condemnar a l’ostracisme tècnic a un col?lectiu de professionals de l’àmbit local, d’experiència contrastada i altament qualificats en el complex món de la intervenció social. No és el moment de tirar per la borda els èxits aconseguits.

EXIGIM LA MODIFICACIÓ DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Per tot això, els/es professionals dels Serveis Socials exigim al Govern de la nació, i als diferents grups polítics que constituïxen el Congrés dels Diputats i el Senat, la modificació de l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, incorporant a la nova llei que sorgisca de la tramitació parlamentària en ambdós cambres, com a competència directa municipal, l’atenció primària de Serveis Socials i les prestacions bàsiques, que es recullen en el present escrit. Fem extensiva aquesta sol?licitud a la resta d’administracions, poders públics i agents socials.

Enllaç : serviciossocialesmunicipales.blogspot.com.es

Signa el manifest!

[/lang_ca]

[lang_es]

LOS AYUNTAMIENTOS SERÁN MEROS EVALUADORES Y DERIVADORES, DEL RIESGO Y LA EXCLUSIÓN SOCIAL

A tenor de este redactado, conviene señalar, que no se menciona el Sistema de Servicios Sociales como una competencia propia de las corporaciones locales; ignorando la nueva Ley, como se ha configurado este sistema en los últimos treinta años en España, plenamente asentado y que ha adquirido identidad suficiente para ser reconocido como un instrumento fundamental de nuestro Estado del Bienestar.

En la actualidad, los Servicios Sociales Municipales son una parte fundamental del Estado social y de derechos definido por nuestra Carta Magna, junto con el sistema de pensiones, sanidad y educación. La Constitución los enmarcó como una competencia autonómica, por tanto no existe un marco estatal que los defina, a diferencia de los otros sistemas, descentralizados de una forma o de otra, pero siempre con una legislación básica estatal; es decir, es el único sistema donde no hay una cartera de servicios mínimos definida que establezca la extensión e intensidad de la protección; sin embargo, han adquirido su máxima visibilidad e implantación a través de las corporaciones locales.

En estas últimas década, los Servicios Sociales se han organizado atendiendo a su nivel de especialización; distinguiéndose la Atención Primaria,  de competencia local, y la Atención Especializada, de competencia autonómica. Los primeros constituyen la estructura básica del sistema público de SS.SS., siendo su finalidad conseguir unas mejores condiciones de vida de la población mediante una atención integral y polivalente. Los segundos deben entenderse como aquellos que requieren el desarrollo de una atención específica (nivel secundario) a usuarios/as con circunstancias especiales.

Los Servicios Sociales Comunitarios o Generales, de competencia municipal, son la estructura de gestión pública más cercana que tiene la ciudadanía para garantizar el acceso a sus derechos sociales; son la parte más representativa del conjunto de políticas sociales en el ámbito local. Conocida es la trayectoria de la administración local española en el desarrollo de servicios y programas que garanticen la cobertura de las necesidades sociales más prioritaritarias de su ciudadanía. En los últimos treinta años se ha generalizado una estructura capaz de organizar con gran solvencia técnica y recursos presupuestarios modestos la atención social de la ciudadanía, con gran proyección social y reconocimiento.

DENUNCIAMOS LA INTENCIÓN DE DIBUJAR UN ESTADO ASISTENCIAL DE BENEFICIENCIA

A partir de la propuesta de reforma de la Ley de Bases, se disparan todas las alarmas. Denunciamos el intento de dibujar un Estado Asistencial basado en la Beneficencia y no de derechos sociales; un Estado en el que los derechos sociales de ciudadanía quedan desdibujados, por la imposición de políticas públicas alejadas del ciudadano/a. La participación ciudadana en la creación, gestión y evaluación de los servicios sociales desaparece. La fortaleza en la proximidad de los servicios y la mejora de la gobernanza se elimina; y deja las personas y familias en manos de unas administraciones (Diputaciones y Comunidades Autónomas) que no conocen ni su realidad ni sus necesidades; en las que no participan directamente, y a las que, como en el caso de las Diputaciones, no han votado.

LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS PODRÁN NO DELEGAR LOS SERVICIOS SOCIALES. AUMENTA Y SE INSTITUCIONALIZA LA DESIGUALDAD ENTRE LOS CIUDADANOS

En la propuesta de nueva Ley se observa que en el único punto del articulado donde se hace referencia a los Servicios Sociales de forma clara y directa, es en la nueva redacción del articulo 27.2, donde se estipula que: la Administración del Estado y las de las Comunidades Autónomas podrán delegar,…, en los Municipios de más de 20.000 habitantes, entre otras, las siguientes competencias: apartado -c. Prestación de los servicios sociales…”. Las políticas sociales de Atención Primaria no pueden depender de la voluntad de delegar o gestionar que tengan, en cada momento, cada una de las Comunidades Autónomas y/o Diputaciones que configuran el Estado. Esta medida supone, además, una recentralización de la atención social a la ciudadanía, y la perdida de capacidad de proyección social futura de los municipios, dejando la cohesión social que tanto depende del territorio en manos de actores ajenos al mismo.

No estamos ante una cuestión meramente terminológica. El cambio en la definición de la prestación supone un cambio en el modelo de gestión; transitar de la  “prestación de servicios sociales y promoción y reinserción social” (ley 7/85 de Bases de Régimen Local, Art.25.2), a la “evaluación e información, de situaciones de necesidad social, y la atención inmediata a personas en situación o riesgo de exclusión social” (nueva redacción); implica dejar por el camino un modelo eficiente que garantiza los derechos sociales de los ciudadanos. Nada positivo parece sugerir este cambio. Ante estos hechos, defendemos un modelo que ha constatado su utilidad, eficacia y pertinencia en los últimos 30 años.

NUESTRAS PROPUESTAS.

Los profesionales de los servicio sociales, ante la nueva  Ley  de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, queremos proponer a la sociedad y a los poderes públicos en particular, lo que consideramos debería ser el mínimo irrenunciable en la expresión de los Servicios Sociales Municipales. Compete a los Ayuntamientos, por si solos o agrupados, el nivel de atención primaria, que debería de integrar la siguiente cartera de prestaciones:

  • Información, orientación, asesoramiento y diagnóstico de situaciones de necesidad.
  • Ayuda a domicilio y apoyo a la unidad de convivencia.
  • Ayudas económicas de emergencia social.
  • Intervención y mediación familiar.
  • Prevención, intervención e inserción, dirigida a personas, familias, grupos y colectivos en riesgo o situación de exclusión social.
  • Acompañamiento en los itinerarios de inclusión social
  • Adopción de medidas de protección de menores en situación de riesgo.
  • Atención primaria a mujeres victimas de violencia de género
  • Atención primaria a la tercera edad y discapacitados. Gestión de la Atención a la Dependencia.
  • Alojamiento de urgencia.
  • Servicios de promoción y dinamización comunitaria, y voluntariado social.

 NO CONSENTIREMOS QUE SE TIREN POR LA BORDA LOS LOGROS CONSEGUIDOS.

Los municipios han demostrado con creces, en los últimos treinta años, su responsabilidad institucional y su capacidad de gestión en términos de pertinencia, eficacia y eficiencia; al mismo tiempo que, por su proximidad a los/as ciudadanos/as, y su especial sensibilidad en la atención a los colectivos sociales más vulnerables, han demostrado su contribución en la garantía de los derechos sociales en nuestro país.

Por otro lado, los profesionales municipales han contribuido inestimablemente en la profesionalización de estos servicios, en el desarrollo de disciplinas y prácticas en el campo de la protección social, del desarrollo comunitario, de un ejercicio profesional ligado al territorio, a la realidad de las familias y las redes sociales. Hemos conseguido un nivel de desarrollo profesional y de iniciativa técnica en el que se han mirado muchos otros sistemas de protección y otros países…las universidades han podido investigar, formar y planificar una formación adecuada al desarrollo de nuestro estado de bienestar. Es justo reconocer que contamos con un personal técnico formado, competente, eficaz, creativo, en los campos del trabajo social, de la psicología comunitaria, de la educación social, en la pedagogía social; no tiene sentido, ni desde el punto de vista de la rentabilidad económica ni de la cohesión social, condenar al ostracismo técnico a un colectivo de profesionales del ámbito local, de experiencia contrastada y altamente cualificados en el complejo mundo de la intervención social. No es el momento de tirar por la borda los logros conseguidos.

EXIGIMOS LA MODIFICACIÓN DEL ANTEPROYECTO DE LEY DE RACIONALIZACIÓN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL

Por todo ello, los/as profesionales de los Servicios Sociales exigimos al Gobierno de la nación, y a los diferentes grupos políticos que constituyen el Congreso de los Diputados y el Senado, la modificación del Anteproyecto de Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, incorporando a la nueva ley que surja de la tramitación parlamentaria en ambas cámaras, como competencia directa municipal, la atención primaria de Servicios Sociales  y las prestaciones básicas, que se recogen en el presente escrito.  Hacemos extensiva esta solicitud al resto de administraciones, poderes públicos y agentes sociales.

Enlace: serviciossocialesmunicipales.blogspot.com.es

Firma el manifiesto!

[/lang_es]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>