Núria Llopis

[lang_ca]

Núria Llopis, és persona i educadora social. Treballa com educadora social a la Model i també ha estat tutora i consultora de Justícia, conflicte i educació social a la UOC, així com professora a la UNED, o com ella mateix es presenta a twitter: “Educadora i pedagoga social. Treballo amb persones amb problemes amb la justícia. Apassionada d’aquest camp. Reinventant-me constantment.” Tanmateix, gestiona el bloc “Diari de les bones notícies” on diàriament comparteix una bona notícia, perquè com ella explica avui ha sortit el sol i demà…demà, més.

Ja feia algun temps que li havia proposat fer-li aquesta #edusoentrevista, diversos han estat els missatges per tal d’explicar-li el funcionament de la mateixa, i finalment, el passat dia 9 d’abril acceptava oficialment la seva participació.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Núria gràcies a la xarxa, mitjançant LinkedIn allà al desembre de 2011, raonant al voltant d’aquestes #edusoentrevistes que començaven a veure la llum… Recorde com des d’un primer moment em va transmetre la seva il·lusió per aquest projecte, encoratjant-me a tirar-lo endavant,… i fins i tot, ajudant-me amb la redacció d’algunes preguntes… Mesos després tornarem a coincidir per twitter, i no serà fins el semestre passat quan la vaig tenir com a consultora.

Aquesta entrevista, ha estat realitzada hui, 11 d’abril, en temps real mitjançant twitter (la podeu trobar si busqueu el hasthag #edusoentrevista)… i només acabar diversos han estat els comentaris d’agraïment per companys d’estudis… Només donar les gràcies a Núria pel seu temps i dedicació a la construcció d’aquest projecte, i com no, espere que tots i totes gaudiu de la seva lectura i vos siga d’utilitat per conèixer encara més la nostra professió i les persones que hi son al darrere…

  • Núria LlopisQui ets? A què et dediques? En què treballes? 

Núria, educadora i pedagoga social. Actualment, treballo  com educadora social a presons. Col·laboro amb el grau d’educació social a les universitats de la UOC i la UNED, i participo del projecte de tutorització d’alumnes de pràctiques d’educació social en el CEJFE

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Vaig començar a treballar al 95, a 1r de carrera, amb gent gran i temes de dinamització comunitària en una Xarxa d’Intercanvi de Coneixements del districte de Ciutat Vella a Barcelona.

  • Per què vas estudiar Educació Social? Vas optar per altres alternatives?

La veritat és que no ho sé. Sempre m’havia decantat pel periodisme i la idea romàntica de fer maletes i marxar a un país àrab a treballar. Un matí, a COU, l’interruptor de l’ #educaciósocial va fer “on” i el del periodisme “pause”. Encara no ho sé perquè i mira que  m’ho he preguntat moltes vegades

  • Què o qui ha fet que et dediquis a l’educació social? Per què segueixes enganxada després de tants anys?

Per ego: perquè m’agrada, perquè hi crec, perquè hi ha canvis, perquè m’omple, perquè enganxa.

  • En què consisteix el teu treball?

La feina a presons és la de l’acompanyament individual, la dinamització i conducció de  grups mitjançant la creació i aplicació de programes socioeducatius i el treball en equip i de coordinació amb els equips interdisciplinars. Actualment, imparteixo el programa d’orientació laboral. La feina a la universitat és la d’acompanyar als alumnes durant el seu procés pel que fa a la tutoria i la de guia en assignatures del grau.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Apassionant, creatiu, humil, de dubtes, d’alegries, d’impotència, de reaccions inesperades, de desconeixements de realitats, de realitats que superen la ficció, de portes que s’obren i de vivències. És un treball que batega i que està viu

  • Quina part és la que més et motiva? I quin la que menys?

La millor part, sens dubte, el contacte directe amb les persones. Quan et col·loques davant de l’altre amb completa ignorància respecte aquest i no saps mai què succeirà. La part que menys em motiva és la limitació del temps en les relacions educatives, la burocràcia perquè sí i les avaluacions quantitatives sense sentit.

  • Què s’exigeix o s’espera d’un professional de l’educació social?

Depèn de la persona que esperi: els idealistes, que l’educador “canviï el món”, els incrèduls i desconfiats que les persones amb qui treballa l’educador no molestin i no facin soroll. Jo espero d’un educador que es mulli i es posicioni.

  • Quines metodologies uses en el teu dia a dia, en la teva tasca professional?

En l’organització de la feina, empro la planificació, la flexibilitat i el treball en equip. En l’acció educativa, el diàleg, el silenci, les pauses, l’assentiment, els dubtes, les reformulacions. El que més em costa és l’avaluació. La praxis és frenètica i em costa fer l’stop i autorevisarme.

  • La teva forma de treballar, deriva del que has après acadèmicament, o és una qüestió d’aprenentatge personal?

De les dues necessàriament. La titulació et dóna les eines bàsiques, el treball les taules i el reciclatge et manté en la teva posició de peó. Anys després d’haver finalitzat la carrera, en algunes situacions, encara em sembla escoltar la veueta en off de la professora Hebe Tizio que em diu “porque la distancia profesional entre el educador y el sujeto educando…” jajajaj … quins moments!

  • Desenvolupes propostes innovadores o ja està tot predissenyat?

Crec que quan et trenques el cap pensant i provant perquè l’altre s’apropi i desperti l’interès, alguna cosa hi ha d’innovació i alguna cosa està més que vista. La societat canvia i les persones amb qui actuem també. Per tant, la innovació és l’ imperatiu constant, desitjat i necessari.

  • Quins són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Per la banda de la institució, la por a sortir a la premsa. Per la banda dels professionals, la por a la resposta de la institució davant una actuació professional determinada i actituds de desídia, desconfiança, inseguretat, cansament, apatia, etc

  • Però, quins són els majors èxits que has aconseguits en emprar propostes innovadores?

Els que han provocat resultats inesperats, aquells que mai hagués pogut suposar …

  • Si haguessis de canviar d’àmbit cap a què ho faries? Per què?

Em costa imaginar. Me n’aniria a una illa o a un país de costums diferents. Llegiria, escriuria… és complicat, segurament em fotria de gana.

  • Què penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Positiva si aprenem a fer-ne un bon ús, si la dosifiquem i si entenem d’on prové la informació i perquè. Negativa si caiem en l’exhibicionisme

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

S’ha de fer ús i s’ha d’ensenyar a fer un bon ús, perquè precisament són instruments de comunicació. A presó em trobo amb un grapat d’interns que a l’exterior tenen facebook, xategen per messenger i disposen d’un smartphone. Però quan els demanes que obrin un compte de correu o que insereixin un currículum en un portal d’ocupació, molts reclamen la presència de la dona, del cunyat o del fill per fer-ho.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Em quedo amb el Chele, el Víctor i la Lídia, el Manuel, el Pau, l’Antonio, la Loli, l’Alejandro, el JM, el José Antonio, l’Agus, l’Ernesto…

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota… tens més present?

ufff…. te’n podria explicar moltes! 1 recent, impersonal i trista: sortia del centre, 23h, C/ Entença desert… Rere la porta d’entrada principal a la Model un ex-intern dóna cops i crida “deixeu-me entrar! vull entrar!!” Volia tornar!??!!! aquí tenim un problema social

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això para què serveix?” Què els contestes?

Més aviat em diuen “assistenta”? i llavors els expliques que no, que una cosa són els #treballadorssocials i una altra els #educadorssocials. Mai ho entenen. Els acabes explicant la diferència , que si el contacte directe, que ets un facilitador…. posen cares. Però hem d’estar contents amb la feina feta aquests anys amb la creació de la diplomatura d’ #educaciósocial. La societat ens coneix i una part ens reconeix. Hem avançat molt d’ençà els #EdusoInicis ;)

  • Roberto Bañón deixava aquesta pregunta “Què creus que és millor: Que els educadors socials canviïn cada cert temps d’àmbit o que romanguin més en el mateix en honor d’una major especialització?

Depèn, l’especialització és positiva però pot acabar generant malestar i el moviment és necessari però pot produir angoixa. A mi m’agrada el moviment en diferents àmbits perquè m’obliga a posar el compte km a 0

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat / a?

Una reflexió que els @EducaBloguer retwittejaven fent referència a Raúl Castillo, educador i pedagog, que em va semblar més que adequada, sobretot pel que fa a la pràctica professional del dia a dia: “¿Es el #educadorsocial un artesano capacitado para tapar ciertos huecos o vacíos?”

  • I, finalment… algun comentari dirigit a aquells / as que estem estudiant educació social actualment

Aprofiteu, exprimiu els professors, pregunteu, sigueu inquiets, compartiu, dubteu…com a futurs #educadorssocials, practiqueu l’art de la prudència i la humilitat. I sobretot, mai deixeu de creure en allò que feu. No és #educadorsocial tot aquell que té el títol sinó aquell que la practica amb passió.

 [/lang_ca]

[lang_es]

Núria Llopis, es persona y educadora social. Trabaja como educadora social en la Modelo y también  tutora y consultora de Justicia, conflicto y educación social en la UOC, así como profesora en la UNED, o como ella mismo se presenta en twitter: “Educadora y pedagoga social. Trabajo con personas con problemas con la justicia. Apasionada de este campo. Reinventándome constantemente.” Además, gestiona el blog “Diario de las buenas noticias” donde diariamente comparte una buena noticia, porque cómo ella explica hoy ha salido el sol y mañana…mañana, más.

Ya hacía algún tiempo que le había propuesto hacerle esta #edusoentrevista, diversos han sido los mensajes para explicarle el funcionamiento de la misma, y finalmente, el pasado día 9 de abril aceptaba oficialmente su participación.

Tuve la oportunidad de conocer a Núria gracias a la red, mediante LinkedIn allá en diciembre de 2011, hablando sobre de estas #edusoentrevistas que empezaban a ver la luz… Recuerdo como desde un primer momento me transmitió su ilusión por este proyecto, alentándome a sacarlo adelante,… e incluso, ayudándome con la redacción de algunas preguntas… Meses después volvimos a coincidir por twitter, y no será hasta el semestre pasado cuando la tuve como consultora.

Esta entrevista, ha sido realizada hoy, 11 de abril, en tiempo real mediante twitter (la podéis encontrar si buscáis el hasthag #edusoentrevista)… y sólo acabar diversos han sido los comentarios de agradecimiento por compañeros de estudios… Sólo dar las gracias a Núria por su tiempo y dedicación a la construcción de este proyecto, y como no, espero que todos y todas disfrutéis de su lectura y os sea de utilidad para conocer todavía más nuestra profesión y las personas que están detrás…

  • Núria LlopisQuién eres? A que te dedicas? En que trabajas? 

Núria, educadora y pedagoga social. Actualmente, trabajo como educadora social en prisiones. Colaboro con el grado de educación social en las universidades de la UOC y la UNED, y participo del proyecto de tutorización de alumnos de prácticas de educación social en el CEJFE.

  • Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?

Empecé a trabajar al 95, en 1º de carrera, con gente mayor y temas de dinamización comunitaria en una Red de Intercambio de Conocimientos del distrito de Ciutat Vella en Barcelona. 

  • Por qué estudiaste Educación Social? Optaste por otras alternativas?

Bien es verdad que no lo sé. Siempre me había decantado por el periodismo y la idea romántica de hacer maletas y marchar a un país árabe a trabajar. Una mañana, en COU, el interruptor de la #educaciónsocial hizo “on” y el del periodismo “pause”. Todavía no lo sé porque y mira que me lo he preguntado muchas veces…

  • Qué o quienes ha hecho que te dediques a la educación social? Por qué sigues enganchada después de tantos años?

Por ego: porque me gusta, porque creo, porque hay cambios, porque me llena, porque engancha.

  • En qué consisten tus trabajos?

El trabajo en prisiones es el del acompañamiento individual, la dinamización y conducción de grupos mediante la creación y aplicación de programas socioeducativos y el trabajo en equipo y de coordinación con los equipos interdisciplinares. Actualmente, imparto el programa de orientación laboral. El trabajo en la universidad es la de acompañar a los alumnos durante su proceso en cuanto a la tutoría y la de guía en asignaturas del grado.

  • Podrías calificar tu trabajo? Cómo lo valoras?

Apasionante, creativo, humilde, de dudas, de alegrías, de impotencia, de reacciones inesperadas, de desconocimientos de realidades, de realidades que superan la ficción, de puertas que se abren y de vivencias. Es un trabajo que late y que está vivo

  • Qué parte es la que más te motiva? Y qué la que menos?

La mejor parte, sin duda, el contacto directo con las personas. Cuando te colocas ante el otro con completa ignorancia respecto este y no sabes nunca qué sucederá. La parte que menos me motiva es la limitación del tiempo en las relaciones educativas, la burocracia porque sí y las evaluaciones cuantitativas sin sentido.

  • Qué se exige o se espera de un profesional de la educación social?

Depende de la persona que espere: los idealistas, que el educador “cambie el mundo”, los incrédulos y desconfiados que las personas con quienes trabaja el educador no molesten y no hagan ruido. Yo espero de un educador que se moje y se posicione.

  • Qué metodologías usas en tu día a día, en tu tarea profesional?

En la organización del trabajo, empleo la planificación, la flexibilidad y el trabajo en equipo. En la acción educativa, el diálogo, el silencio, las pausas, el asentimiento, las dudas, las reformulaciones. Lo que más me cuesta es la evaluación. La praxis es frenética y me cuesta hacer stop y autorevisarme.

  • Tu forma de trabajar, deriva del que has aprendido académicamente, o es una cuestión de aprendizaje personal?

De las dos necesariamente. La titulación te da las herramientas básicas, el trabajo las tablas y el reciclaje te mantiene en tu posición de peón. Años después de haber finalizado la carrera, en algunas situaciones, todavía me parece escuchar la *voz en off de la profesora Hebe Tizio que me dice “porque la distancia profesional entre el educador y el sujeto educando…” jajajaj … qué momentos!

  • Desarrollas propuestas innovadoras o ya está todo prediseñado?

Creo que cuando te rompes la cabeza pensando y probando para que el otro se acerque y despierte el interés, algo hay de innovación y algo está más que visto. La sociedad cambia y las personas con quienes actuamos también. Por lo tanto, la innovación es el imperativo constante, deseado y necesario.

  • Cuáles son las principales dificultades en la educación social, a la hora de desarrollar propuestas innovadoras?

Por parte de la institución, el miedo a salir en la prensa. Por parte de los profesionales, el miedo a la respuesta de la institución ante una actuación profesional determinada y actitudes de desidia, desconfianza, inseguridad, cansancio, apatía, etc

  • Pero, cuáles son los mayores éxitos que has conseguidos al emplear propuestas innovadoras?

Los que han provocado resultados inesperados, aquellos que nunca hubiera podido suponer…

  • Si tuvieras que cambiar de ámbito hacia cual lo harías? Por qué?

Me cuesta imaginar. Me iría a una isla o a un país de costumbres diferentes. Leería, escribiría… es complicado, seguramente me moriría de hambre.

  • Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad?

Positiva si aprendemos a hacer un buen uso, si la dosificamos y si entendemos de donde proviene la información y porqué. Negativa si caemos en el exhibicionismo

  • Se puede hacer uso de estas formas de comunicación y redes sociales desde la educación social? Cómo?

Se tiene que hacer uso y se tiene que enseñar a hacer un buen uso, porque precisamente son instrumentos de comunicación. En prisión me encuentro con un puñado de internos que en el exterior tienen facebook, chatean por messenger y disponen de un smartphone. Pero cuando los pides que abren una cuenta de correo o que inserten un currículum en un portal de ocupación, muchos reclaman la presencia de la mujer, del cuñado o del hijo para hacerlo.

  • Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Me quedo con el Chele, Víctor y Lídia, Manuel, el Pau, Antonio, Loli, Alejandro, el JM, José Antonio, el Agus, Ernesto…

  • Qué ocasión, hecho, persona, anécdota… tienes más presente?

ufff…. te podría explicar muchas! 1 reciente, impersonal y triste: salía del centro, 23h, C/ Entença desierto… Detrás la puerta de entrada principal a la Modelo un ex-interno da golpes y llama “dejadme entrar! quiero entrar!!” Quería volver!??!!! aquí tenemos un problema social

  • Cuando te dicen, “educación social, esto qué es, esto para qué sirve?” Qué les contestas?

Más bien me dicen “asistenta”? y entonces les explicas que no, que una cosa son los #trabajadoresociales y otra los #educadoressociales. Nunca lo entienden. Les acabas explicando la diferencia , que si el contacto directo, que eres un facilitador…. ponen caras. Pero tenemos que estar contentos con el trabajo hecho estos años con la creación de la diplomatura de #educaciónsocial. La sociedad nos conoce y una parte nos reconoce. Hemos avanzado mucho de aquí los #EdusoInicis ;)

  • Roberto Bañón dejaba esta pregunta “Que crees que es mejor: Que los educadores sociales cambien cada cierto tiempo de ámbito o que permanezcan más en el mismo en honor de una mayor especialización?

Depende, la especialización es positiva pero puede acabar generando malestar y el movimiento es necesario pero puede producir angustia. A mí me gusta el movimiento en diferentes ámbitos porque me obliga a poner lo cuento km a 0

  • Qué quieres que le preguntamos al próximo entrevistado/a?

Una reflexión que los @EducaBloguer retwitteaban haciendo referencia a Raúl Castillo, educador y pedagogo, que me pareció más que adecuada, sobre todo en cuanto a la práctica profesional del día a día: “¿Es el #educadorsocial un artesano capacitado para tapar ciertos huecos o vacíos?”

  • Y, finalmente… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente

Aprovechad, exprimir los profesores, preguntad, sed inquietos, compartid, dudad… como futuros #educadoressociales, practicad el arte de la prudencia y la humildad. Y sobre todo, nunca dejéis de creer en aquello que hacéis. No es #educadorsocial todo aquel que tiene el título sino aquel que lo practica con pasión.

[/lang_es]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>