Eva Bretones

[lang_ca]

Eva Bretones, és mare de la Maria i el David, i de gran vol ser “conte-contes”. És doctora per la UAB, pedagoga, educadora social habilitada i magister en Investigació bàsica i aplicada en Antropologia. La seva trajectòria professional ha combinat l’acompanyament educatiu a adolescents i joves amb dificultats de participació socioeducativa i la docència a la universitat. Actualment és professora al Grau en Educació Social de la UOC i membre del Grup de Recerca en Etnografia dels Processos Educatius i d’Antropologia Aplicada a l’Educació (Mossa), del Grup de Recerca en Antropologia Fonamental i Orientada (Grafo), UAB, i del Grup de Recerca Laboratori d’Educació Social (LES), UOC.

Personalment, vaig tenir el plaer de desvirtualitzar-la durant les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió que va organitzar la mateixa UOC, ja que també vaig gaudir de la seva docència (d’eixa que comenta que és el seu repte) al segon semestre que jo cursava Educació Social, allà pel 2010…

Eva no disposa de compte twitter, per tant, aquesta entrevista ha estat realitzada intercanviant correus electrònics, des d’ací agrair la seva participació i temps en aquest projecte de les edusoentrevista. Ja feia temps que li havia comentat la possibilitat de realitzar-la i ja feia temps que ella havia acceptat, però, no ha estat fins ara quan he pogut compartir-la…

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Eva Bretones. Professionalment parlant, actualment sóc professora al grau en educació social de la UOC.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Ja fa més de 20 anys!. Vaig començar com educadora de carrer amb comunitats gitanes 

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Vaig estudiar Pedagogia, a finals del 80 la titulació d’educació social encara no trepitjava la universitat… abans i ara m’importaven els altres… però també com podem utilitzar les escletxes del sistema educatiu/escolar per garantir-nos el ple dret…. No optava a d’altres alternatives, però la manca de respostes em va portar a estudiar també antropologia.

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Les persones i la meva experiència vital. Per què encara crec en les persones i en allò que puc aprendre i fer o arribar a fer!

  • En què consisteixen els teus treballs?

Actualment sóc professora al grau… això implica docència (el meu gran repte), però també recerca (m’apassiona l’etnografia educativa) i innovació (ara estic aprenent a fer etnografia audiovisual i a vincular-la a la docència).

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Es captivador, apassionant, estimulant… afortunadament és un repte constant, del contrari ja no hi seria….

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Em motiva la relació amb els altres, el que d’ells puc aprendre. A vegades, l’absència de cos, la virtualitat, em bloqueja. I sempre dubto de la burocràcia, la tant de moda “cultura de la graella”.

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Passió i humilitat. Un ha de creure bojament en allò que fa i sempre respectar allò que fan els altres.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

El treball en equip sempre és punt de partida i procés, no pot ser d’un altre manera. I l’escriptura. Escriure em permet posar ordre a tot allò que llegeixo, penso i sovint dubto.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Necessàriament van de la mà. La pràctica de l’acció educativa matisa, reordena o invalida tot allò que hem aprés i aprenem “acadèmicament”. I a la inversa. No hi ha cap sense cor!

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Això crec. La cerca continua d’estratègies, metodologies, eines… que millorin els processos d’ensenyament-aprenentatge és un dels meus objectius… Afortunadament no tot està inventat tot i que necessitem de les invencions dels altres per fer les pròpies.

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

A vegades l’absència de passió. No tots i/o no sempre, volem o podem, pagar el preu de  moure’ns per les escletxes. És esgotador.  

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

La paraula èxit em fa por…. si pensem en un camí cap a el ple dret, seria una passa en la participació como a ciutadanes i ciutadans. Amb la dosi corresponent de gratificació personal.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Pot ser, i això te a veure amb la meva trajectòria, a la salut.  Encara no tinc una resposta.

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Possibiliten noves formes de comunicació, noves fórmules de vinculació, incideixen en la construcció de les identitats singulars i col·lectives… meravellós!… tot i que (crec) les sobreestimem!

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Evidentment. Però en la seva justa mesura… i aquesta encara no la sabem!

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb totes les persones amb noms i cognoms i amb totes les experiències compartides. Del contrari avui no seria qui soc.

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Aquest dies, arrel d’un llibre que estic escrivint, tinc molt present un barri, el raval, i unes nenes que ara ja són dones. Han passat més de deu anys… però formen part de mi, i avui se que jo també formo part d’alguna d’elles.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Depèn… de qui i del com… quan m’ho pregunta la meva filla li explico que ens dediquem a fer de ponts… entre persones.

  • Flor Hoyos preguntava: Què t’agradaria que no et preguntaren mai, en relació a la teva professió?

Quin dels teus errors encara no has superat?

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Per a què educadora o educador social?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Estudiar educació social ha de ser una tria personal i conscient. La passió per la professió us permetrà durant aquests anys (i sempre) aprendre de tot i de tots. Dubteu sempre. I practiqueu la humilitat amb vosaltres i sempre amb els altres. 

[/lang_ca]

[lang_es]

Eva Bretones, es madre de Maria y David, y de grande quiere ser “cuenta-cuentos”. Es doctora por la UAB, pedagoga, educadora social habilitada y magister en Investigación básica y aplicada en Antropología. Su trayectoria profesional ha combinado el acompañamiento educativo a adolescentes y jóvenes con dificultades de participación socioeducativa y la docencia a la universidad. Actualmente es profesora al Grado en Educación Social de la UOC y miembro del Grupo de Investigación en Etnografía de los Procesos Educativos y de Antropología Aplicada a la Educación (Mossa), del Grupo de Investigación en Antropología Fundamental y Orientada (Grafo), UAB, y del Grupo de Investigación Laboratorio de Educación Social (LAS), UOC.

Eva no dispone de cuenta en twitter, por lo tanto, esta entrevista ha sido realizada intercambiando correos electrónicos, desde aquí agradecer su participación y tiempo en este proyecto de las edusoentrevista. Ya hacía tiempo que le había comentado la posibilidad de realizarla y ya hacía tiempo que ella había aceptado, pero, no ha sido hasta ahora cuando he podido compartirla…

  • Quién eres? A que te dedicas? Donde trabajas?

Eva Bretones. Profesionalmente hablando, actualmente soy profesora al grado en educación social de la UOC.

  • Cuántos años traes profesionalmente en la educación social?

Ya hace más de 20 años!. Empecé como educadora de calle con comunidades gitanas 

  • Por qué estudiaste Educación Social? Optabas a otras alternativas?

Estudié Pedagogía, a finales del 80 la titulación de educación social todavía no pisaba la universidad… antes y ahora me importaban los otros… pero también como podemos utilizar las rendijas del sistema educativo/escolar para garantizarnos el pleno derecho…. No optaba a otras alternativas, pero la carencia de respuestas me trajo a estudiar también antropología. 

  • Qué o quien ha hecho que te dedicas a la educación social? Porque sigues enganchado a la educación social después de tantos años?

Las personas y mi experiencia vital. Por qué todavía creo en las personas y en aquello que puedo aprender y hacer o llegar a hacer!

  • En que consisten tus trabajos?

Actualmente soy profesora al grado… esto implica docencia (mi gran reto), pero también investigación (me apasiona la etnografía educativa) e innovación (ahora estoy aprendiendo a hacer etnografía audiovisual y a vincularla a la docencia).

  • Podrías calificar tu trabajo? Cómo lo valoras?

Es cautivador, apasionando, estimulante… afortunadamente es un reto constante, del contrario ya no estaría…. 

  • Qué parte es la que más te motiva? Y cuál la que menos?

Me motiva la relación con los otros, el que de ellos puedo aprender. A veces, la ausencia de cuerpo, la virtualidad, me bloquea. Y siempre dudo de la burocracia, la tanto de moda “cultura de la parrilla”.

  • Qué se exige o que se espera de un profesional de la educación social?

Pasión y humildad. Uno tiene que creer locamente en aquello que hace y siempre respetar aquello que hacen los otros.

  • Qué metodología usas a tu día a día, en tu tarea profesional?

El trabajo en equipo siempre es punto de partida y proceso, no puede ser de otro manera. Y la escritura. Escribir me permite poner orden a todo aquello que leo, pienso y a menudo dudo. 

  • Tu forma de trabajar, deriva de aquello que has aprendido académicamente? O es una cuestión de aprendizaje personal?

Necesariamente van de la mano. La práctica de la acción educativa matiza, reordena o invalida todo aquello que hemos aprendido y aprendemos “académicamente”. Y a la inversa. No hay cabeza sin corazón!

  • Desarrollas propuestas innovadoras? O ya está todo prediseñado?

Eso creo. La búsqueda continúa de estrategias, metodologías, herramientas… que mejoren los procesos de enseñanza-aprendizaje es uno de mis objetivos… Afortunadamente no todo está inventado a pesar de que necesitamos de las invenciones de los otros para hacer las propias. 

  • Cuáles son las principales dificultades en la educación social, a la hora de desarrollar propuestas innovadoras?

A veces la ausencia de pasión. No todos y/o no siempre, queremos o podemos, pagar el precio de movernos por las rendijas. Es agotador.

  • Pero, cuáles son los mayores éxitos conseguidos al emplear propuestas innovadoras?

La palabra éxito me da miedo…. si pensamos en un camino hacia el pleno derecho, sería una pasa en la participación como ciudadanas y ciudadanos. Con la dosis correspondiente de gratificación personal.

  • Si tuvieras que cambiar de ámbito, hacia cuál lo harías? Porqué?

Puede ser, y esto té a ver con mi trayectoria, a la salud. Todavía no tengo una respuesta.

  • Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad?

Posibilitan nuevas formas de comunicación, nuevas fórmulas de vinculación, inciden en la construcción de las identidades singulares y col•lectivas… maravilloso!… a pesar de que (creo) las sobrestimamos!

  • Se puede hacer uso de estas formas de comunicación y redes sociales desde la educación social? Cómo?

Evidentemente. Pero en su justa medida… y esta todavía no la sabemos!

  • Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Con todas las personas con nombres y apellidos y con todas las experiencias compartidas.De lo contrario hoy no sería quien soy.

  • Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

Estos días, a raíz de un libro que estoy escribiendo, tengo muy presente un barrio, el Raval, y unas niñas que ahora ya son mujeres. Han pasado más de diez años… pero forman parte de mí, y hoy se que yo también formo parte de alguna de ellas. 

  • Cuando te dicen, “educación social, esto qué es, esto para que sirve?” Qué les contestas?

Depende… de quién y del cómo… cuando me lo pregunta mi hija le explico que nos dedicamos a hacer de puentes… entre personas. 

  • Flor Hoyos preguntaba: Qué te gustaría que no te preguntaron nunca, en relación a tu profesión? 

Qué errores todavía no has superado? 

  • Qué quieres que le preguntamos al próximo entrevistado/da?

Para qué educadora o educador social?

  • Y, por último… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente?

Estudiar educación social ha de ser una elección personal y consciente. La pasión por la profesión os permitirá durante estos años (y siempre) aprender de todo y de todos. Dudar siempre. Y practicar la humildad con vosotros y siempre con los otros.

[/lang_es]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>