L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió. #edusoday2015 #diaES

I ja va una tercera edició de respondre les preguntes que ens llancen els companys i companyes del CEESC, i ja va un tercer any (i molts més!!), parlant de qui som, i cap a on anem… Gràcies companyes per convidar-me de nou!!

Quant de reconeguda és la nostra professió? Quanta gent sap el que fem amb les persones amb qui treballem? Quants esforços continuem fent per reciclar-nos, per estar al dia? I qui ho sap? Doncs… ja!

Ja està bé de contestar-nos aquesta pregunta, però sobretot, ja està bé de fer-nos-la, deixem de preguntar i passem a l’acció.

Ja és ben sabut que la nostra professió existeix, un bon grapat de noves promocions continuen i continuaran formant-se en ella, un bon grapat de persones hi treballem diàriament en aquesta professió, i un bon grapat de persones d’aquesta societat, sap el que fem, fins i tot, molts saben com ho fem…

Es tracta en diversos llibres, pel·lícules, sèries, obres de teatre,… Sí, l’educador i l’educadora social existeix (i ho saps!!).

Però, lluitem, no deixem de lluitar, continuem plantant cara a tot el que ens va a la contra. No només parlem de si existim, ja ho sabem: EXISTIM, ACTUEM, PARTICIPEM, MOVEM, FEM,…

Treballem pel nostre reconeixement professional, lluitem per l’obtenció i el compliment dels nostres convenis professionals, per situar-nos en el conveni adient i no en el del lleure, per l’eliminació (o aproximació) de les diferències entre l’esfera pública i privada, per evitar l’intrusisme professional, per tal que els partits polítics consideren realitzables els seus programes socials, per la seva aplicació, per destinar els recursos necessaris per als projectes socials, per denunciar les “formacions” absurdes que llencen les empreses invadint totes les xarxes socials i et prometen que seràs un educador/a social, per la conciliació de la nostra vida laboral i familiar, social,…

També hem de lluitar per l’apertura dels col·legis professionals, per l’adaptació a la nova forma d’entendre la societat que reclamem a la política, per una veritable participació, la mateixa que exigim i pretenem per les persones amb qui treballem…

Només d’aquesta manera aconseguirem aquest reconeixement professional i social!!

Lluitem, continuem fent passos, eixos passos que continuaran reconeixent la nostra estimada professió. Professió, o forma d’entendre i participar en la vida?

Podeu trobar el recull de tots els blogs participants aquí.