[lang_ca] Tècniques d’escriptura en el camp de l’Educació Social [/lang_ca] [lang_es] Técnicas de escritura en el campo de la Educación Social [/lang_es]

[lang_ca]

L’àrea de Formació del COEESCV obri el procés d’inscripció del curs de Tècniques d’escriptura en el camp de l’Educació Social a càrrec de Segundo Moyano Mangas.

Descarrega el cartell i accedeix al formulari d’inscripció del curs.

Introducció.

L’actualitat en el camp de l’Educació Social, els estudis universitaris, les cotes de professionalització de l’educador/a social ha portat a aquest col·lectiu de professionals a haver d’enfrontar-se a la gran aventura d’escriure textos per a adonar de la tasca realitzada, més enllà de la producció d’informes, dictàmens i d’una altra documentació necessària.

És per aquest motiu, i per a incentivar la tasca d’escriptura sobre les pràctiques i els seus fonaments teòrics que des del Col·legi Oficial d´Educadors i Educadores Socials de la Comunitat Valenciana hem organitzat aquest taller d’escriptura.

Sobre el docent:

Segundo Moyano, educador social i doctor en Pedagogia. Actualment és professor propi d’Educació Social i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor associat d’Educació Social en la Universitat de Barcelona (UB). Membre del GRES (Grup de Cerca en Educació Social). Els seus àmbits de recerca se centren en la protecció de la infància, les construccions del vincle educatiu en l’actualitat i les relacions entre teoria i pràctica en el camp de l’educació social.

Objectius:

  • Dotar als participants de les tècniques bàsiques i destreses necessàries per a escriure com a professionals de l’educació social.
  • Aprendre a elaborar textos de caràcter professional.
  • Fomentar la creativitat i professionalitat en l’escriptura.

Continguts

  • Mòdul 1
    • L’escriptura i les pràctiques en Educació Social: coordenades de l’acte d’escriure.
    • Les temàtiques possibles: criteris de tria i fonaments d’organització de les idees.
    • L’assaig. Aspectes a tenir en compte. Exemples.
  • Mòdul 2
    • Estructura del text.
    • Tècniques d’escriptura d’un text: adequacions i estil.
    • Competències gramaticals: normes d’escriptura i presentacions.
    • Revisió dels textos: dificultats i estratègies.

Hores lectives: 20 (8 presencials + 12 teleformació)

Calendarització:

  • Sessió presencial: 27 de juny – Horari de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00 h.
  • Teleformación: del 20 de juny al 5 de juliol 

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: 15/06/2014

Tipus de matrícula:

  • Colegiats/des COEESCV –> 42 euros
  • Estudiants/Aturats/des/Colegiats/des altres ES –> 51 euros
  • Altress –> 63 euros

Procés d’inscripció:
Una vegada inscrit en el formulari online, per a confirmar la teva inscripció, hauràs de realitzar l’ingrés o transferència corresponent al teu tipus de matrícula en el següent número de compte del Banc de Sabadell: ES76 0081-5515-24-0001651273
(No oblides indicar el teu nom i/o DNI)

Accedeix al formulari d’inscripció del curs

UNA VEGADA COMPLETADES LES PLACES, ES TANCARÀ EL FORMULARI.

ACREDITACIÓ: Certificat oficial emès pel Col·legi Oficial d´Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana.

El COEESCV es reserva el dret de cancel·lació de l’acció formativa en el cas que no s’arribe al mínim de persones inscrites.

[/lang_ca]

[lang_es]

El área de Formación del COEESCV abre el proceso de inscripción del curso de Técnicas de escritura en el campo de la Educación Social a cargo de Segundo Moyano Mangas.

Descarga el cartel y accede al formulario de inscripción en el curso

Introducción

La actualidad en el campo de la Educación Social, los estudios universitarios, las cotas de profesionalización del educador/a social ha traído a este colectivo de profesionales a tener que enfrentarse a la gran aventura de escribir textos para dar cuenta de la tarea realizada, más allá de la producción de informes, dictámenes y de otra documentación necesaria.

Es por este motivo, y para incentivar la tarea de escritura sobre las prácticas y sus fundamentos teóricos que desde el Col·legi Oficial d´Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana hemos organizado este taller de escritura.

Sobre el docente:

Segundo Moyano, educador social y doctor en Pedagogía. Actualmente es profesor propio de Educación Social e la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y profesor asociado de Educación Social en la Universidad de Barcelona (UB). Miembro del GRES (Grupo de Búsqueda en Educación Social). Sus ámbitos de investigación se centran en la protección de la infancia, las construcciones del vínculo educativo en la actualidad y las relaciones entre teoría y práctica en el campo de la educación social.

Objetivos:

  • Dotar a los participantes de las técnicas básicas y destrezas necesarias para escribir como profesionales de la educación social.
  • Aprender a elaborar textos de carácter profesional.
  • Fomentar la creatividad y profesionalidad en la escritura.

Contenidos

  • Módulo 1
    • La escritura y las prácticas en Educación Social: coordenadas del acto de escribir.
    • Las temáticas posibles: criterios de elige y fundamentos de organización de las ideas.
    • El ensayo. Aspectos a tener en cuenta. Ejemplos.
  • Módulo 2
    • Estructura del texto.
    • Técnicas de escritura de un texto: adecuaciones y estilo.
    • Competencias gramaticales: normas de escritura y presentaciones.
    • Revisión de los textos: dificultades y estrategias.

Horas lectivas: 20 (8 presenciales + 12 teleformación)

Calendarización:

  • Sesión presencial: 27 de junio – Horario de 10:00 a 14:00 y de 16:00 a 20:00 h.
  • Teleformación: del 20 de junio al 5 de julio

FECHA TOPE DE INSCRIPCIÓN: 15/06/2014

Horas lectivas: 20 horas.

Tipos de matrícula:

  • Colegiad@s COEESCV –> 42 euros
  • Estudiantes/Desemplead@s/Colegiad@s ES –> 51 euros
  • Otr@s –> 63  euros

Proceso de inscripción:

Una vez inscrito en el formulario online, para confirmar tu inscripción, deberás de realizar el ingreso o transferencia correspondiente a tu tipo de matrícula en el siguiente número de cuenta del Banco de Sabadell:  ES76 0081-5515-24-0001651273

(No olvides indicar tu nombre y/o DNI)

Accede al formulario de inscripción en el curso

 UNA VEZ COMPLETADAS LAS PLAZAS, SE CERRARÁ EL FORMULARIO.

ACREDITACION: Certificado oficial emitido por el Col.legi Oficial d´Educadores i Educadoros Socials de la Comunitat Valenciana.

El COEESCV se reserva el derecho de cancelación de la acción formativa en el caso de que no se llegue al mínimo de personas inscritas.

[/lang_es]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=JDTFaG8qnko]

Compulsa

 [lang_ca]

Us informem que des de la Secretaria Tècnica del Col·legi Oficial d´Educadors i Educadores Socials de la Comunitat Valenciana, s’ofereix a totes les persones integrants del mateix (Colegiats i Amics) el servei de compulsa oficial de documents.

Aquest servei podrà ser sol·licitat tant per a tràmits col·legials com a externs en la seu del col·legi en horari d’atenció al col·legiat.

Durant els mesos de juny, juliol i agost sol·licitar CITA PRÈVIA.

Contacta per a més informació.

[/lang_ca]

[lang_es]

Os informamos que desde la Secretaría Técnica del Col.legi Oficial d´Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana, se ofrece a todas las personas integrantes del mismo (Colegiad@s y Amig@s) el servicio de compulsa oficial de documentos.

Este servicio podrá ser solicitado tanto para trámites colegiales como externos en la sede del colegio en horario de atención al colegiado.

Durante los meses de junio, julio y agosto solicitar CITA PREVIA.

Contacta para más información

[/lang_es]

[lang_ca] Micro-societat vs Macro-societat [/lang_ca] [lang_es] Micro-sociedad vs Macro-sociedad [/lang_es]

thumb__2013-04-08--11-34-09--780381_002_aaronstudiobcn

[lang_ca]

 Sempre he estat molt en contra d’aquella frase de “açò és impossible de solucionar“. Es tracta d’una frase a la qual sovint, molta gent s’aproxima quan parlem de política, de trames socials, o de la nostra societat en general…

Òbviament, des del carrer, des de casa, des del nostre micro-món, no podrem canviar allò que, per exemple, es decidisca a un despatx a la seu de qualsevol partit polític en l’àmbit estatal, ni de bon tros, a escala europea… però, si què en podem canviar d’altres moltes coses. I tant que sí!

Podem canviar el nostre dia a dia, la forma de mirar als altres, la forma de treballar amb els altres… Malgrat això, i açò és un tema de debat molt actual, hem de tenir present moltes limitacions a les quals cal fer front, malgrat les possibles represàlies… Casos, podem veure molts, però, d’això ja en parlarem en altre moment, no?

Però, tornem al tema d’aquesta entrada… Tot això venia donat que l’altre dia, sopant amb un company, mestre de professió, comentava que es veia molt limitat. No sabia com fer per arribar el seu missatge de canvi en el seu entorn laboral.

Què ens exigeixen els encàrrecs institucionals per als quals treballem? Què ens exigeix el nostre contracte laboral? On trobem els límits? Què pretenem nosaltres amb la nostra tasca educativa?

Si rellegim els documents professionalitzadors ASEDES, podem (re)comprovar que l’Educació Social (si, en majúscules, malgrat que això em comportara alguna correcció al llarg dels anys estudiantils) és un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita: La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social i, La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals, que amplien les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.

Aquesta definició i possibilitats, junt amb aquella gran frase de Benavent què feia referència a què “l’ideal últim de l’educador social, l’objectiu mai escrit, hauria de ser la desaparició de la seva professió”, considere que són els pilars fonamentals per ubicar-nos dins de la nostra professió, dins del nostre encàrrec personal i dins de la nostra praxi diària…

Per tant, basant-nos en l’anterior, em veig obligat en recordar(-me, i recordar-vos) la importància del nostre dia a dia. D’allò què fem per canviar el nostre entorn. Quan va estar la darrera vegada què vares fer alguna cosa positiva? Quan va estar la darrera vegada què vares realitzar alguna acció en conseqüència als teus pensaments?

Podem criticar la mancança de participació reial en partits polítics, si nosaltres no participem d’entitats, associacions, moviments, …? Podem criticar l’actuació en la tanca de Melilla, si nosaltres no som conseqüents en el nostre dia a dia, amb la immigració? Podem denunciar les corrupcions a dreta i esquerra, si permetem les xicotetes corrupcions?, tràfics d’influències?, i un llarg etcètera?

Què fem nosaltres per canviar el nostre entorn?

De ben segur, si ens aturem uns minuts per pensar i reflexionar, trobarem de milers d’actuacions que podam fer, diàriament, sense cap sobre esforç, per tal de millorar el nostre entorn… què, ens animem?

Recolzem als ciutadans que participen en la construcció d’un entorn millor del que tenim, recordem als dirigents polítics que estem (o hauríem d’estar) vivint en una democràcia, i ajudem-los a construir una veritable democràcia participativa… Actuem als nostres barris, pobles i ciutats, participem dels col·lectius socials, polítics, associatius, o simplement a títol personal… Recordem la importància de contribuir a la nostra societat, recordem doncs, la consciència social.

Recordem que podem i sabem viure més enllà del consumisme, del capitalisme, de l’egoisme… Personalment, estic convençut que això és possible…

[/lang_ca]

[lang_es]

Siempre he estado muy en contra de aquella frase de “esto es imposible de solucionar“. Se trata de una frase a la cual a menudo, mucha gente se aproxima cuando hablamos de política, de temas sociales, o de nuestra sociedad en general…

Obviamente, desde la calle, desde casa, desde nuestro micro-mundo, no podremos cambiar aquello que, por ejemplo, se decida a un despacho en la sede de cualquier partido político en el ámbito estatal, ni mucho menos, a escala europea… pero, si qué podemos cambiar otras muchas cosas. ¡Y tanto que sí!

Podemos cambiar nuestro día a día, la forma de mirar a los otros, la forma de trabajar con los otros… A pesar de esto, y esto es un tema de debate muy actual, tenemos que tener presente muchas limitaciones a las cuales hay que hacer frente, a pesar de las posibles represalias… Casos, podemos ver muchos, pero, de esto ya hablaremos en otro momento, ¿no?

Pero, volvemos al tema de esta entrada… Todo esto vendía dado que el otro día, cenando con un compañero, maestro de profesión, comentaba que se veía muy limitado. No sabía como hacer para llegar su mensaje de cambio en su entorno laboral.

¿Qué nos exigen los encargos institucionales para los cuáles trabajamos? ¿Qué nos exige nuestro contrato laboral? ¿Dónde encontramos los límites? ¿Qué pretendemos nosotros con nuestra tarea educativa?

Si releemos los documentos profesionalizadores ASEDES, podemos (re)comprobar que la Educación Social (si, en mayúsculas, a pesar de que esto me comportara alguna corrección a lo largo de los años estudiantiles) es un derecho de la ciudadanía que se concreta en el reconocimiento de una profesión de carácter pedagógico, generadora de contextos educativos y acciones mediadoras y formativas, que sueño ámbito de competencia profesional del educador social y que posibilita: La incorporación del sujeto de la educación a la diversidad de las redes sociales, entente como el desarrollo de la sociabilidad y la circulación social y, La promoción cultural y social, entente como apertura a nuevas posibilidades de la adquisición de bienes culturales, que amplían las perspectivas educativas, laborales, de ocio y participación social.

Esta definición y posibilidades, junto con aquella gran frase de Benavent qué hacía referencia a que “el ideal último del educador social, el objetivo nunca escrito, tendría que ser la desaparición de su profesión“, considero que son los pilares fundamentales para ubicarnos dentro de nuestra profesión, dentro de nuestro encargo personal y dentro de nuestra praxis diaria…

Por lo tanto, basándonos en el anterior, me veo obligado al recordar(-me, y recordaos) la importancia de nuestro día a día. De aquello qué hagamos para cambiar nuestro entorno. ¿Cuándo fue la última vez que hiciste algo positivo? ¿Cuándo fue la última vez que realizaste alguna acción en consecuencia a tus pensamientos?

¿Podemos criticar la carencia de participación real en partidos políticos, si nosotros no participamos de entidades, asociaciones, movimientos,…? ¿Podemos criticar la actuación en la valla melillense, si nosotros no somos consecuentes en nuestro día a día con la inmigración? ¿Podemos denunciar las corrupciones a derecha e izquierda, si permitimos las pequeñas corrupciones?, ¿tráficos de influencias?, y un largo etcétera?

¿Qué hacemos nosotros para cambiar nuestro entorno?

A buen seguro, si nos paramos unos minutos para pensar y reflexionar, encontraremos miles de actuaciones que podamos hacer, diariamente, sin casi sobre esfuerzo, para mejorar nuestro entorno… qué, ¿nos animamos?

Apoyemos a los ciudadanos que participan en la construcción de un entorno mejor del que tenemos, recordamos a los dirigentes políticos que estamos (o tendríamos que estar) viviendo en una democracia, y ayudémosles a construir una verdadera democracia participativa… Actuemos en nuestros barrios, pueblos y ciudades, participemos de los colectivos sociales, políticos, asociativos, o simplemente a título personal… Recordemos la importancia de contribuir a nuestra sociedad, recordemos pues, la conciencia social.

Recordemos que podemos y sabemos vivir más allá del consumismo, del capitalismo, del egoísmo… Personalmente, estoy convencido que esto es posible…

[/lang_es]