[lang_ca] Per un 2014 amb més educació social! [/lang_ca] [lang_es] Por un 2014 con más educación social! [/lang_es]

bones_Festes[lang_ca]

Arriba la fi de l’any, i com és habitual, des d’Educació Social, des dels inicis… volem desitjar-vos unes molt bones festes i un genial 2014.

Aprofitem aquests dies per recordar allò que hem fet bé durant tot el 2013 i fem-lo servir per millorar el 2014 que encara es presenta amb noticies de retallades i atacs al nostre desitjat (i cada vegada més desaparegut) estat de benestar.

Davant les situacions complexes que encara queden per arribar, des d’ací només podem desitjar-vos un 2014 amb més esperit crític i constructiu, amb més participació… però, sobretot, un 2014 amb més educació social!!!

Bones festes i feliç 2014!!

[/lang_ca]

[lang_es]

Llega el fin del año, y cómo es habitual, desde Educació Social, des dels inicis… queremos desearos unas mucho felices fiestas y un genial 2014.

Aprovechamos estos días para recordar aquello que hemos hecho bien durante todo el 2013 y usémoslo para mejorar el 2014 que todavía se presenta con noticías de recortes y ataques a nuestro deseado (y cada vez más desaparecido) sido de bienestar.

Ante las situaciones complejas que todavía quedan para llegar, desde aquí sólo podemos desearos un 2014 con más espíritu crítico y constructivo, con más participación… pero, sobre todo, un 2014 con más educación social!!!

Felices fiestas y feliz 2014!!

[/lang_es]

[lang_ca] I de nou, l’Alzheimer… [/lang_ca] [lang_es] Y de nuevo, Alzheimer… [/lang_es]

1465376_10152171083438900_455554219_n

[lang_ca]

Supose que la distància de 3 hores i mitja, la realitat de no poder anar a veure’t tots els dies i a totes les hores fan que aquest camí que ara recorrem el passe amb majors dificultat… La impotència és el que té… i més si l’acompanyem de ràbia…

Ja hem parlat tu i jo d’açò, i per desgràcia, alguns si ho recordem… Hem parlat llargament de l’Alzheimer, no és el primer cas que ens toca molt proper

Porte escassos dos mesos i mig vivint a Barcelona, i tan sol han passat dos mesos des que l’Alzheimer s’ha fet molt més notori en la nostra situació… Alguns diuen que és coincidència, uns altres pensem que també influeix el factor humà, el sentir-te més sola, el no veure’t tan acompanyada… i tot açò, sabent que mai em recriminaràs l’haver-me anat fora de Sagunt a treballar… però… hi ha qui no ho pot evitar, i no podem deixar de costat aqueix sentiment de culpabilitat, de ràbia, d’impotència, de tristesa,…

Supose que ha de ser molt difícil, trobar-se un bon dia amb 86 anys, i adonar-se que la teua vida es va esborrant per moments, que no entens on estàs, ni cap on vas… I el pitjor de tot, que no saps d’on véns… Ha de ser una autèntica putada (i perdó per l’expressió) tractar de fer com si no passara res, i en quant creus que ningú mira, soltar una llàgrima i un gran interrogant… per què?…

Per tot açò, Alzheimer, jo t’odie… Odie que et portes els records, odie que per molts estudis, mai estiga preparat per a aquestes situacions, que mai sàpia si actue correcta o incorrectament, odie que tracte de fer-me fort davant teu, però, que no puga contenir la meva ràbia i la meva tristesa… Si Alzheimer, t’odie, t’odie i t’odie…

[/lang_ca]

[lang_es]

Supongo que la distancia de 3 horas y media, la realidad de no poder ir a verte todos los días y a todas las horas hacen que este camino que ahora recorremos lo pase con mayores dificultades… La impotencia es lo que tiene… y más si la acompañamos de rabia…

Ya hemos hablado tu y yo de esto, y por desgracia, algunos si lo recordamos… Hemos hablado largo y tendido del Alzheimer, no es el primer caso que nos toca muy de cerca

Llevo escasos dos meses y medio viviendo en Barcelona, y tan solo han pasado dos meses desde que el Alzheimer se ha hecho mucho más notorio en nuestra situación… Algunos dicen que es coincidencia, otros pensamos que también influye el factor humano, el sentirte más sola, el no verte tan acompañada… y todo ello, sabiendo que jamás me recriminarás el haberme ido fuera de Sagunto a trabajar… pero… hay quien no lo puede evitar, y no podemos dejar de lado ese sentimiento de culpabilidad, de rabia, de impotencia, de tristeza,…

Supongo que ha de ser muy difícil, encontrarse un buen día con 86 años, y darse cuenta que tu vida se va borrando por momentos, que no entiendes dónde estás, ni hacía dónde vas… Y lo peor de todo, que no sabes de dónde vienes… Ha de ser una auténtica putada (y perdón por la expresión) tratar de hacer como si no pasara nada, y en cuánto crees que nadie mira, soltar una lágrima y un gran interrogante… ¿por qué?…

Por todo eso, Alzheimer, yo te odio… Odio que te lleves los recuerdos, odio que por muchos estudios, nunca esté preparado para estas situaciones, que nunca sepa si actúo correcta o incorrectamente, odio que trate de hacerme fuerte delante tuyo, pero, que no pueda contener mi rabia y mi tristeza… Si Alzheimer, te odio, te odio y te odio…

[/lang_es]

[lang_es] Jornadas bienvenida 2014 [/lang_es] [lang_ca] Jornades benvinguda 2014 [/lang_ca]

 [lang_es]

El COEESCV organiza una Jornada de Acogida de nuevos colegiados y Amigos del Colegio que se celebrará el día 28 de febrero de 2014 a las 19:30 horas en la sede del Colegio.

El objetivo de la Jornada es dar a conocer el Colegio, sus ámbitos de trabajo y actividades, a través de los miembros de la Junta de Gobierno haciéndoles entrega de un diploma de colegiación.

Una vez finalizado el acto oficial, como nuevos miembros del Colegio se realizará una actividad programada de recorrido por el casco antiguo de la ciudad.

Los nuevos colegiados o Amigos del COEESCV deben de confirmar su asistencia por razones de aforo del local al correo electrónico coeescv@coeescv.net, indicando si se asiste con acompañante.

Más información

[/lang_cat]

El COEESCV organitza una Jornada d’Acolliment de nous col·legiats i Amics del Col·legi que se celebrarà el dia 28 de febrer de 2014 a les 19:30 hores en la seu del Col·legi.

L’objectiu de la Jornada és donar a conèixer el Col·legi, els seus àmbits de treball i activitats, a través dels membres de la Junta de Govern fent-los lliurament d’un diploma de col·legiació.

Una vegada finalitzat l’acte oficial, com a nous membres del Col·legi es realitzarà una activitat programada de recorregut pel casc antic de la ciutat.

Els nous col·legiats o Amics del COEESCV han de confirmar la seua assistència per raons d’aforament del local al correu electrònic coeescv@coeescv.net, indicant si s’assisteix amb acompanyant.

Més informació

[/lang_cat]

Entrevista Practicum I

[lang_ca]

A finals del passat mes d’octubre, un alumne d’Educació Social de la UOC em va demanar que responguera a una entrevista sobre la meva activista professional com educador social.

Es tractava d’una activitat de l’assignatura de Pràcticum I, en la qual es demanava reflexionar al voltant  de les tasques i funcions professionals dels educadors socials i la seva comparativa amb els documents professionalitzadors d’ASEDES.

Quan vaig rebre les preguntes vaig veure que no seria tan fàcil com creia… I açò em va encantar!. Encara li estic donant voltes a algunes de les meves respostes. Vos deixe ací el reflexionat perquè opineu!

  • Quina formació té i quina és l’última formació rebuda.

Sóc educador social i animador sociocultural. Tanmateix, he realitzat diversos postgraus en matèria de joventut, i altra formació complementària en animació sociocultural, 2.0, participació i joventut, així com formació per la docència en animació…

La darrera ha estat el grau en Educació Social que el vaig finalitzar el juny passat, i actualment, estic cursant el màster en Educació i TIC (e-learning).

  • Com arriba a l’educació social. Quin paper juga el component vocacional.

Pense que des de ben jove he tingut molt clara la meva idea d’allò que “volia ser de major”… però, fins 2009 que vaig començar a estudiar educació social potser no m’havia adonat de que era aquest grau el que volia fer…

Des dels 16 anys estic organitzant activitats lúdic-educatives amb diversos col·lectius… Des d’aquelles primeres festes que vaig organitzar a l’apartament on passava els estius, passant per formar-me com animador sociocultural als 18 i arribar a educació social als 25…

Sempre he defensat que ser educador social, treballar en el món de lo social no és només l’obtenció d’un títol acadèmic, sinó que requereix d’uns valors, inquietuds, interessos,… i per tant, és obvi que el component vocacional juga un paper molt important… Supose que si no mai haguera plantejat la possibilitat de treballar amb i per altres persones, ara estaria fent qualsevol altre treball, però, no en el camp social!!

  • En quina institució treballa.

Treballe per al grup Iniciatives i Programes, fent d’educador social a un centre obert i espai familiar.

  • Quina és la seva responsabilitat dins de la institució.

Sóc educador social, coreferent del grup d’adolescents (14-16 anys), i també l’encarregat de realitzar tota la programació del centre en vers a les noves tecnologies, fet que em permet conèixer la realitat dels altres grups.

Tanmateix, de forma esporàdica, realitze cursos de formació, el proper dirigit a l’ús de noves xarxes socials, TIC dirigit a tècnics de joventut. 

  • Quin és l’encàrrec social de la seva institució.

Tal com narra la pròpia empresa, tracta de servir a la societat on actuem i a l’administració pública en general.

  • Cerca potenciar la participació i la convivència mitjançant programes i projectes d’acció social (centres cívics, espais culturals, residències per gent gran, espais joves,…)
  • Gestió de projectes educatius (guarderies, casals, centres oberts,…)
  • Anàlisi de realitat social
  • Desenvolupament econòmic, promoció i formació.
  • Producció i desenvolupament d’actes culturals, trobades sectorials,…
  • Assessorament i gestió per empreses. 
  • A quin sector de la ciutadania va dirigida la seva acció professional.

L’espai familiar hi va dirigit a infants de 0-3 anys amb els seus pares i mares. El centre obert treballa amb infants de 3 a 16 anys, la gran majoria dels quals venen derivats d’altres serveis.

  • Quines tasques realitza.

Les tasques són molt diverses en funció de cap a on les dirigim:

  • En relació a l’infant: Acompanyament en la vida quotidiana (dins de les possibilitats horàries), realització de plans de seguiment mitjançant PEI i altres seguiments, tutories personalitzades,…
  • En relació amb l’equip educatiu: Com en qualsevol institució, cal assumir la línia educativa del mateix centre… Això implica realitzar un fum de paperassa, de la qual no hem de perdre la seva vessant educativa, ja què cal aconseguir els objectius de l’educació social envers l’infant. Tanmateix, es requereix realitzar diverses reunions per aconseguir els objectius del centre.
  • En relació a la família de l’infant: Donar suport a la família dels menors. Fer acompanyament amb ells també. Integrar la vida diària dels infants en el Centre Obert amb les famílies.
  • En quant a l’entorn: Integrar i fer partícip a l’infant en l’entorn que l’envolta mitjançant diverses eixides, activitats,…
  • Quines són les seves funcions (fer referència a les funcions singulars i compartides tal i com es defineixen en els Documents professionalitzadors).

Considere que les meves funcions són educatives en gran part del temps… No podem obviar que també hi fem funcions de control, i, malauradament també assistencials…

  • Quines d’aquestes funcions entren en conflicte amb la seva identitat professional i per què.

Supose que aquelles que considere que estic perdent el temps… o que no haurien de formar part del meu treball!! Ja siga perquè trobe algunes tasques i funcions molt controladores, que venen marcades per les directrius del centre i de les institucions titulars… 

  • Quin és el límit de les seves funcions professionals en relació amb les d’altres professionals amb els que treballa.

Considere que cada professional del centre cobrim unes necessitats o uns objectius… En el nostre cas, els educadors socials cobrim l’acció socioeducativa… Els companys/es d’administració porten altres tasques igual d’importants per dur a terme el treball diari, igual que direcció, coordinació, psicòlegs,… No parlaria tant de límits, sinó més bé d’accions complementàries i totes necessàries… 

  • Com es porta a terme el treball en equip.

Fem reunions d’equip setmanals, una amb tot el personal del centre, i d’altres reunions només de l’equip socioeducatiu. 

  • Amb quins professionals es coordina i amb quins recursos. Per què.

Amb tots. Parlem amb altres recursos socials, al centre la gran majoria d’infants provenen d’altres serveis, i mantenim diverses reunions i contacte via mail i telèfon… També parlem amb docents, tutors,… Psicòlegs, SSB, CAP,… La nostra tasca mai hauria de ser individual, no som els únics que estem fent acompanyament als infants!!

  • Com entén el treball en xarxa.

Si no som els únics que treballem amb els infants, la resposta és òbvia… El treball en xarxa és més que necessari si volem acomplir uns objectius comuns. 

  • Quines són les dificultats laborals a les que ha de fer front.

Infants que no volen estar al centre, però que estan de forma obligada. Pares i mares que no entenen el servei o que tampoc el volen. Quan treballem amb infants sota els quals hem de realitzar informes favorables o no a temes de custòdia,… Comportaments violents puntuals d’infants, o de pares,… Situacions familiars que et fan replantejar aquesta societat,…

  • Quines són les seves inquietuds professionals.

Malgrat ser el primer treball com educador social, porte molt de temps treballant en el món social, i pense que mai acabaré les meves inquietuds professionals… Tinc en ment poder dur a terme el meu TFG que vaig realitzar l’any passant a la UOC que ara tinc un poc estancat… Vull continuar amb el COEESCV realitzant les meves tasques en comunicació… Estic accedint ara a una associació d’educadors socials en lluita ací en Barcelona… Vull assistir a reunions al voltant de la construcció de l’educació social com a ciència… Participar a debats… Continuar amb la meva formació… Poder formar-me i formar en l’ús del 2.0 en l’educació social,… Pffff!!! Taaaantes!!!! I espere no trobar-me en el dia que no vulga fer res més… 

  • D’altres que considereu convenients.

Considere que ja t’he contestat a tot, no??? Si necessites qualsevol altra cosa… demana!! 

[/lang_ca]

[lang_es]

A finales del pasado mes de octubre, un alumno de Educación Social de la UOC me pidió que respondiera a una entrevista sobre mi actividad profesional como educador social.

Se trataba de una actividad de la asignatura de Practicum I, en la cual se pedía reflexionar alrededor de las tareas y funciones profesionales de los educadores sociales y su comparativa con los documentos profesionalizadores de ASEDES.

Cuando recibí las preguntas vi que no sería tan fácil como creía… Y esto me encantó!. Todavía le estoy dando vueltas a algunas de mis respuestas. Os dejo aquí el documento para que opinéis!

  • Qué formación tiene y qué es la última formación recibida?

Soy educador social y animador sociocultural. Aun así, he realizado varios posgrados en materia de juventud, y otra formación complementaria en animación sociocultural, 2.0, participación y juventud, así como formación por la docencia en animación…

La última ha sido el grado en Educación Social que lo finalicé el junio pasado, y actualmente, estoy cursando el máster en Educación y TIC (e-learning).

  • Cómo llega a la educación social. Qué papel juega el componente vocacional?

Creo que desde muy joven he tenido muy clara mi idea de aquello que “quería ser de mayor”… pero, hasta 2009 que empecé a estudiar educación social quizás no me había dado cuenta de que era este grado el que quería hacer…

Desde los 16 años estoy organizando actividades lúdico-educativas con varios colectivos… Desde aquellas primeras fiestas que organicé en el apartamento donde pasaba los veranos, pasando para formarme como animador sociocultural a los 18 y llegar a educación social a los 25…

Siempre he defendido que ser educador social, trabajar en el mundo de lo social no es sólo la obtención de un título académico, sino que requiere de unos valores, inquietudes, intereses,… y por lo tanto, es obvio que el componente vocacional juega un papel muy importante… Supongo que si no nunca hubiera planteado la posibilidad de trabajar con y para otras personas, ahora estaría haciendo cualquiera otro trabajo, pero, no en el campo social!!

  • En qué institución trabaja?

Trabajo para el grupo Iniciativas y Programas, como educador social en un centro abierto y espacio familiar.

  • Cuál es su responsabilidad dentro de la institución?

Soy educador social, correferente del grupo de adolescentes (14-16 años), y también el encargado de realizar toda la programación del centro en materia de nuevas tecnologías, hecho que me permite conocer la realidad de los otros grupos.

Aun así, de forma esporádica, realizo cursos de formación, el próximo dirigido al uso de nuevas redes sociales, TIC dirigido a técnicos de juventud. 

  • Cuál es el encargo social de su institución?

Tal como narra la propia empresa, trata de servir a la sociedad donde actuamos y en la administración pública en general.

  • Busca potenciar la participación y la convivencia mediante programas y proyectos de acción social (centros cívicos, espacios culturales, residencias por gente mayor, espacios jóvenes,…)
  • Gestión de proyectos educativos (guarderías, casales, centros abiertos,…)
  • Análisis de realidad social
  • Desarrollo económico, promoción y formación.
  • Producción y desarrollo de actas culturales, encuentros sectoriales,…
  • Asesoramiento y gestión por empresas. 
  • A qué sector de la ciudadanía va dirigida su acción profesional?

El espacio familiar va dirigido a niños de 0-3 años con sus padres y madres. El centro abierto trabaja con niños de 3 a 16 años, la gran mayoría de los cuales venden derivados otros servicios.

  • Qué tareas realiza?

Las tareas son muy diversas en función de hacia donde las dirigimos:

  • En relación al niño: Acompañamiento en la vida cotidiana (dentro de las posibilidades horarias), realización de planes de seguimiento mediante PEI y otros seguimientos, tutorías personalizadas,…
  • En relación con el equipo educativo: Cómo en cualquier institución, hay que asumir la línea educativa del mismo centro… Esto implica realizar un montón de papeleo, de la cual no tenemos que perder su vertiente educativa, ya qué hay que conseguir los objetivos de la educación social hacia el niño. Aun así, se requiere realizar varias reuniones para conseguir los objetivos del centro.
  • En relación a la familia del niño: Apoyar a la familia de los menores. Hacer acompañamiento con ellos también. Integrar la vida diaria de los niños en el Centro Abierto con las familias.
  • En en cuanto al entorno: Integrar y hacer partícipe al niño en el entorno que lo rodea mediante varias salidas, actividades,…
  • Cuáles son sus funciones (hacer referencia a las funciones singulares y compartidas tal y cómo se definen en los Documentos profesionalitzadores)?

Considero que mis funciones son educativas durante la gran parte del tiempo… No podemos obviar que también hacemos funciones de control, y, desgraciadamente también asistenciales…

  • Qué de estas funciones entran en conflicto con su identidad profesional y por qué?

Supongo que aquellas que considero que estoy perdiendo el tiempo… o que no tendrían que formar parte de mi trabajo!! Ya sea porque encuentro algunas tareas y funciones muy controladoras, que vienen marcadas por las directrices del centro y de las instituciones titulares… 

  • Cuál es el límite de sus funciones profesionales en relación con las otros profesionales con los que trabaja?

Considero que cada profesional del centro cubrimos unas necesidades o unos objetivos… En nuestro caso, los educadores sociales cubrimos la acción socioeducativa… Los compañer@s de administración llevan otras tareas igual de importantes para llevar a cabo el trabajo diario, igual que dirección, coordinación, psicólogos,… No hablaría tanto de límites, sino más bien de acciones complementarias y todas necesarias… 

  • Cómo se lleva a cabo el trabajo en equipo?

Hacemos reuniones de equipo semanales, una con todo el personal del centro, y otras reuniones sólo del equipo socioeducativo. 

  • Con qué profesionales se coordina y con qué recursos. Por qué?

Con todos. Hablamos con otros recursos sociales, en el centro la gran mayoría de niños provienen otros servicios, y mantenemos varias reuniones y contacto vía mail y teléfono… También hablamos con docentes, tutores,… Psicólogos, SSB, CAP,… Nuestra tarea nunca tendría que ser individual, no somos los únicos que estamos haciendo acompañamiento a los chavales!!

  • Cómo entiende el trabajo en red?

Si no somos los únicos que trabajamos con los niños, la respuesta es obvia… El trabajo en red es más que necesaria si queremos cumplir unos objetivos comunes. 

  • Cuáles son las dificultades laborales a las que tiene que hacer frente?

Niños que no quieren estar en el centro, pero que están de forma obligada. Padres y madres que no entienden el servicio o que tampoco lo quieren. Cuando trabajamos con niños bajo los cuales tenemos que realizar informes favorables o no en temas de custodia,… Comportamientos violentos puntuales de niños, o de padres,… Situaciones familiares que te hacen replantear esta sociedad,…

  • Cuáles son sus inquietudes profesionales?

A pesar de ser el primer trabajo como educador social, llevo mucho tiempo trabajando en el mundo social, y pienso que nunca acabaré mis inquietudes profesionales… Tengo en mente poder llevar a cabo mi TFG que realicé el año pasando en la UOC que ahora tengo un poco estancado… Quiero continuar con el COEESCV realizando mis tareas en comunicación… Estoy accediendo ahora a una asociación de educadores sociales en lucha aquí en Barcelona… Quiero asistir a reuniones alrededor de la construcción de la educación social como ciencia… Participar en debates… Continuar con mi formación… Poder formarme y formar en el uso del 2.0 en la educación social,… Pffff!!! Taaaantas!!!! Y espero no encontrarme en el día que no quiera hacer nada más… 

  • Otras que consideráis convenientes. 

Creo que ya te he contestado a todo, no??? Si necesitas cualquier otra cosa… pide!! 

[/lang_es]

RTVV des de Barcelona

Com molts sabeu, ja fa uns mesos que he deixat la meva estimada ciutat de Sagunt, per venir a treballar a Barcelona, i una de les coses que pitjor porte és veure com em vaig perdent alguns moments del meu País Valencià, veure com deixe d’estar de costat de la nostra resistència…

La passada nit de dijous, després d’una llarga jornada laboral, em trobava a casa, descansant, i acabant de mirar alguna que altra noticia per Internet…

De sobte, no m’ho podia creure, uns companys, per una xarxa social comentaven l’actualitat de Canal 9. Immediatament vaig tractar d’accedir a RTVV per Internet i començar a viure en directe el salvatge i desmesurat assassinat de RTVV.

Diversos periodistes anaven comentant, segon a segon, un altre atac del PP al poble valencià. Un atac, que com en la gran majoria te noms i cognoms dels culPPables. En aquest cas, ressonava al meu cap el nom d’Alfredo Castelló, alcalde popular de Sagunt, diputat a les Corts Valencianes, president del Comitè de Garanties del PP valencià, el mateix que també ha signat a favor de l’indult d’Hernández Mateo… Un dels 49 culpables de l’assassinat de RTVV. Òbviament no l’únic

Una llarga nit que vaig estar veient en directe, ara ja pel canal de 24 hores de TV3, una llarga nit comentada per les xarxes socials, que recordava aquell dia que la història em va explicar del 23F, on ara només feia falta que els tancs també prengueren l’edifici de Burjassot…

Una nit veient a molts periodistes tractant d’accedir al seu lloc de treball, i a altres que ni tan sols podien eixir, una nit, i un dia posterior, on es veia a diputats de l’oposició (els quals no han pogut accedir durant tants anys a RTVV) accedint per finestres (com per finestres van eixir els colpistes del 23F), votant tanques, forçant portes,… Un matí que podia veure a Beatriz Garrote portant la veu de l’associació de les víctimes del metro de València,… Un dia històric, un dia que el PP, aquells diputats amb noms i cognoms, han perpetuat com la jornada on s’ha produït el major atac contra l’autogovern valencià… Una jornada, on el PP ha demostrat, una vegada més, la seva forma d’actuar, tractant de fer-ho d’amagatalls, fent callar una RTVV que per primera vegada pagava la pena veure i escoltar, una RTVV que han convertit en el seu cortijo personal i polític i que ara plantava cara… I damunt, actuant d’aquesta forma… amb total absència de sentiments, valors, humanitat,…

Qui em coneix, sap que he estat molt crític amb la manipulació de Canal 9, però, no era la solució tancar-la. També sóc molt crític amb el govern valencià, però, no cal tancar el Consell, simplement, cal canviar les polítiques que es fan des d’ell, i per tant, cal canviar els partits que hi governen… Així què, donat que el molt “honorable” i no escollit pel poble Alberto Fabra no convocarà les necessàries eleccions anticipades, no ho oblideu a les properes eleccions… A qui volem al front del govern valencià? Anem a permetre més anys d’aquestes polítiques retrogrades de retalls, d’atacs a tot allò que fa olor a valencià, públic i de qualitat?