Fins els ous!

No diré el nom de la plaça, ni tan sols el nom del poble. Potser la por, o simplement la mancança de costum de denunciar públicament aquest tipus de situacions, m’obliguen a obviar-ho… però, hui volia compartir i publicar aquesta desagradable situació que vam viure ahir.

Estava a aquesta plaça quan em vaig trobar amb un conegut, policia nacional de professió, acompanyat d’altre company de professió (qué soy compañero coño, que soy compañero!) tots dos de paisà, gaudint a l’igual que jo del seu temps lliure. La situació es podia haver quedat en anecdòtica, una més a sumar a les interminables situacions que escoltes allò de “es que… eres muy maleducado, en tu facebook, solo escribes en valenciano”, “eres muy maleducado, siempre hablas valenciano”. Si, mira, resulta que és la meva forma d’expressar-me… Tu no ho entens, i ara t’estic parlant en castellà… però tenim més opcions!!! Si véns a treballar ací, estaria genial que algun dia et preocupares per aprendre i respectar que la gent s’expresse en el seu idioma… Seria genial que l’Administració Autonòmica es preocupara un poc per vetllar pel respecte a la diversitat lingüística d’aquest País…

Dic anecdòtica, dic una més, perquè sembla que els valencians hem d’estar justificant-nos a tota hora pel simple fet de parlar el nostre idioma… quines coses tenim!!! Què coses tan complicades demanem!!! Parlar, pensar, sentir i actuar en valencià (valencià iber, català, valencià, LAPAO, o jo que sé ja)… veges tu!!

Però, la situació va donar un pas endavant. El company atrevit per les altes hores de la nit, supose que pels efectes d’una ignorància supina va dir allò de que el valencià és un dialecte del castellà, i que a Espanya (eixa unitat indivisible, gran i lliure entenc) es parla castellà. Pel simple fet de dir que anava errat en la seva afirmació, em vaig trobar amenaçat per aquest altre. Empentes, alarits,… fins que vàrem optar per marxar davant d’un cercle ja format per diverses persones preocupades pel desenvolupament de la situació.

Camí a casa, xerrant al cotxe amb qui m’acompanyava anit, venia contant-li la nostra situació. Fins quin punt hem de suportar aquest menyspreu directe? Fins quin punt podem tolerar la facilitat per la violència dels que suposadament vetllen pel benestar i la seguretat general? Tant complicat es fa respectar la diversitat?

Tenim o no tenim dret per parlar, pensar i sentir en valencià?? Tot això, em porta a pensar en aquella gran frase de l’Ovidi “t’adones amic? Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català… És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

Miquel Rubio, veí de Sagunt

[lang_ca] Presentació d’#Edusoentrevistas a Barcelona [/lang_ca] [lang_es] Presentación de #Edusoentrevistas en Barcelona [/lang_es]

Presentació_CEESC

[lang_ca]

El pròxim dimarts 4 de juny a les 18:30 hores en la seu del CEESC tindrà lloc la presentació del llibre #Edusoentrevistas de Miquel Rubio Domínguez.

L’acte s’englobarà dins de la Càpsula d’Educació Social sota el títol: L’Educació Social 2.0

Sinopsi #Edusoentrevistas.

Actualment no existeix debat algun sobre la importància de la inclusió de l’educació social en les xarxes socials, ja que el debat solament es centra en els beneficis o perills que comporten el seu ús. Els professionals de l’educació social poden fer ús de les mateixes per a aglutinar coneixements i experiències, romanent en continu contacte i interacció, la qual cosa els permetrà desenvolupar el seu treball de manera més efectiva. Una vegada mostrada la importància de la relació entre xarxes socials i educació social, pot ser fonamental crear una marca en internet, així com espais que pretenguen cobrir aquesta fi.

El blog «Educació social… des dels inicis» ofereix una resposta a aquesta necessitat al mateix temps que proporciona informació acadèmica del Grau d’Educació Social en la UOC, reflexions personals sobre diferents aspectes relacionats amb aquesta professió, així com un apartat destinat a arreplegar diverses veus de professionals de l’educació social per a fomentar el coneixement de la professió i generar un debat entorn de la mateixa.

En #Edusoentrevistas trobareu la veu de deu educadors i educadores socials, els deu primers que l’autor va entrevistar i va publicar en el seu blog. Gràcies a les seues veus, podem descobrir encara més respostes concretes sobre el perfil professional de l’educació social… però, no de la part teòrica d’aquest, sinó la part humana… Són deu persones que han destacat en diversos camps de l’educació social, importants per la seua trajectòria, les seues publicacions, les seues inquietuds personals… totes elles amb el nexe en comú d’una gran dedicació, la seua curiositat per a trobar nous camins i pel seu valor humà.

Aquesta publicació no solament podrà interessar a educadors i educadores socials, sinó que també podrà ser d’interès general atès que, si recordem, l’educació social és un dret innegociable per a promocionar el fet cultural i educatiu.

Esperem poder compartir l’acte amb la vostra assistència.

[/lang_ca]

[lang_es]

El próximo 23 de mayo a las 19:30 horas en la sede del CEESC tendrá lugar la presentación del libro #Edusoentrevistas de Miquel Rubio Domínguez.

El acto se incluirá dentro de la Càpsula d’Educació Social bajo el título: La Educación Social 2.0

Sinopsis #Edusoentrevistas.

Actualmente no existe debate alguno sobre la importancia de la inclusión de la educación social en las redes sociales, ya que el debate solo se centra en los beneficios o peligros que conllevan su uso. Los profesionales de la educación social pueden hacer uso de las mismas para aglutinar conocimientos y  experiencias, permaneciendo en continuo contacto e interacción, lo que les permitirá desarrollar su trabajo de manera más efectiva. Una vez mostrada la importancia de la relación entre redes sociales y educación social, puede ser fundamental crear una marca en internet, así como espacios que pretendan cubrir este fin.

El blog «Educació social… des dels inicis» ofrece una respuesta a esta necesidad al tiempo que proporciona información académica del Grado de Educación Social en la UOC, reflexiones personales sobre diferentes aspectos relacionados con dicha profesión, así como un apartado destinado a recoger diversas voces de profesionales de la educación social para fomentar el conocimiento de la profesión y generar un debate en torno a la misma.

En #Edusoentrevistas encontraréis la voz de diez educadores y educadoras sociales, los diez primeros que el autor entrevistó y publicó en su blog. Gracias a sus voces, podemos descubrir todavía más respuestas concretas sobre el perfil profesional de la educación social… pero, no de la parte teórica de éste, sino la parte humana… Son diez personas que han destacado en varios campos de la educación social, importantes por su trayectoria, sus publicaciones, sus inquietudes personales… todas ellas con el nexo en común de una gran dedicación, su curiosidad para encontrar nuevos caminos y por su valor humano.

Esta publicación no sólo podrá interesar a educadores y educadoras sociales, sino que también podrá ser de interés general dado que, si recordamos, la educación social es un derecho innegociable para promocionar el hecho cultural y educativo.

Esperamos compartir el acto con vuestra asistencia.

[/lang_es]