Quina societat estem construint?

Quina societat estem construint? Cap a on ens dirigim?

Hui tornava cap a casa, en el cotxe d’un amic, amb tres persones més al cotxe. Hi érem un de 50 i pocs anys, i tres de 28 anys… Al llarg de la nit, havíem estat parlant de diverses temàtiques, des de la política local, fins l’estatal o d’altres estats… De sobte, ara no recorde exactament com, la conversa ha pegat un gir més, i s’ha començat a parlar d’altres aspectes més “perillosos”. Hem parlat de la pena de mort, de la condemna a cadena perpètua, castració química,…

Potser visc a un món de color de rosa, potser tinc una sensibilitat que m’ha permès estudiar el que estudie, potser… però, la tònica general de la conversa, les altres veus, eren defensores, en major o menor mesura d’aspectes com la pena de mort (legislada encara en alguns països), com de la cadena perpètua… Jo, he ossat a dir que confiava i creia en l’educació dels subjectes, de la societat en general… ai amic!!! què has dit??!!

Un assassí no serà mai reeducat, un violador tampoc, el xicon que ha mort a diverses persones durant la pel·lícula de Batman no està esquizofrènic, és un assassí que no mereix cap perdó, ETA no mereix perdó,… i un llarg etcètera d’exemples que no mereixen ni perdó ni educació, només condemnes; ja siguen de tancar-los de per vida, o de matar-los a ells…

Tornaré a preguntar: quina societat estem construint? Cap a on ens dirigim?

Manifestacions contra les retallades i civisme…

Hui hi havia el darrer ple abans de l’estiu a Sagunt, la meva ciutat. El ple es celebrava al Centre Cívic del Port de Sagunt. Un ple ordinari com ens acostuma a fer el PP, buit en continguts… Només 7 punts afectaven a la gestió del govern, i cal recordar que el primer punt era per aprovar l’acta del ple anterior… els 8 següents punts, de proposicions dels partits de l’oposició…

A més del ple, hui hi havia convocada una manifestació contra les brutals retallades que el PP està portant a terme, manifestació convocada pels sindicats CC. OO., UGT i CGT, així com recolzada per BLOC-Compromis, Esquerra Unida i Segregació Portenya… La manifestació, el poc recorregut que l’he acompanyada i pel que la gent ha anat comentant, s’ha portat a terme amb total normalitat, amb molta gent (la premsa hui parlava de més de 4500 segons sindicats/3500 segons policia,  persones). Cap (o molt poques) banderes de partits, i molta bandera de sindicats…

La resta? la resta pense que hi ha coses que es podien evitar… A l’arribada de la manifestació al centre cívic on es desenvolupava el ple, només han eixit a “rebre” els manifestants, tres regidors de Bloc – Compromis (l’altre intervenia en eixe moment) i un d’EUPV… En eixos moments, les persones que havien estat a la manifestació han tractat d’entrar al centre cívic, trobant-se amb una policia local que els hi impedia accedir al recinte, segons els propis, per ordres del govern… Supose, que fruit del caciquisme que ens tenen acostumats… Malgrat això, pense que ha estat la pitjor idea (i mira que en tenen de dolentes) que ha tingut l’alcalde… òbviament, la gent s’ha indignat, i s’han viscut moments de certa (per no dir molta) tensió… policies locals i manifestants per terra, alguns tractant d’entrar, altres tractant d’eixir,… Finalment, l’alcalde, veient el que succeïa ha decidit que els manifestants entraren al centre cívic, calmant l’ambient de forma radical… Conclusió? Les provocacions retrogrades del PP no porten enlloc més que al calfament generalitzat…

Posteriorment, una vegada una part ens trobàvem dins, i l’altra fora entenent que no podíem estar tothom al plenari, s’ha procedit a la lectura del manifest, per part dels sindicats. Alguna interrupció, per part d’una massa que cridava que ja està farta de tanta corda que ens ofegue, aplaudiments pels sindicats,…

Continua llegint

Ja està bé!!! #19J

Perquè ja està bé! Ja n’hi ha prou!!

Per tothom és més que conegut que jo no he votat ni a Rajoy ni al PP aquestes (ni cap altres) eleccions… Perquè ja està bé que Rajoy i el PP amb la seva majoria absoluta injusta, facen i desfacen tot allò que els hi vinga en gana, sense pensar en altres opcions, propostes ni consensos…

Estic indignat, però, també estic fart. Em negue a totes aquelles retallades i enganys que està fent l’actual govern popular. Estic fart de les retallades que trenquen qualsevol estat de benestar, i que carreguen contra els més dèbils… polítiques de retallades que no pense que donen solució a la situació actual que estem patint, sinó que per contra, agreujaran molt més la crisi, ofegant les economies familiars, empitjorant la situació dels aturats,…

Estic indignat, però, també estic fart de que es carreguen els serveis públics, i de qualitat. Que es carreguen la nostra educació i sanitat pública… Fart de que cremen, no només el territori, sinó també a les persones…

Fart que l’actual president del govern no done explicacions a tots els ciutadans i es dedique a veure el futbol o a entregar llibres a l’església… fart de donar-me compte del que succeeix al meu territori pels mitjans de comunicació internacionals… Fart de…

Considere que altres polítiques són possibles, considere que és molt millor rescatar persones que no a la banca… Vull recuperar els meus drets!! Polítics, deixeu d’emprar la vostra injusta majoria absoluta, no destruïu les polítiques socials, parleu amb els agents de l’acció socioeducativa…

Mentrestant, jo continuaré eixint al carrer, per cridar en veu molt alta, que ja està bé! que rescatem persones, que recuperem els nostres drets… i que no, que no vull un govern tant conservador al front del meu país… ni tampoc d’Espanya…

Votació als #premisblocs12 de @STIC

El passat dijous 12 de juliol de 2012, es va iniciar el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2012 que organitza i convoca, ja per 5a edició l’Associació Stic.cat.

Per a votar els vostres blocs preferits vos heu de registrar, tal com s’indica en les bases al web dels premis per accedir al vostre panell de votació; allà trobareu els blocs organitzats en les 15 categories que es convoquen els premis i en podreu votar un, només 1 per cada categoria.

Aquestes són les 15 categories, en les que trobareu tant blocs personals com professionals:

  1. Associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre
  2. Corporatiu
  3. Comunicació i nous mitjans
  4. Cuina, gastronomia i enologia
  5. Cultura i tendències
  6. Literatura
  7. Educació
  8. Esports
  9. Història, tradicions i patrimoni
  10. Política, economia i societat
  11. Miscel·lània i Personals
  12. Sostenibilitat i medi ambient
  13. TIC
  14. Turisme i viatges
  15. Universitats, recerca i ciència

Els vots obtinguts per cada bloc determinaran els finalistes per cada categoria; serà llavors un jurat qui valoraran els blocs finalistes per escollir-ne els premiats.

El període de votació finalitzarà el proper 10 de setembre de 2012 i el lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2012 es farà el divendres 5 d’octubre a Reus.

Vos anime a participar en la votació, a passejar pels blocs que participen, plurals, diversos, però tots ells escrits en català i a votar aquells que més us agradin!

Com ja vaig avisar anteriorment, jo també participe, amb aquest bloc, als premis Blocs 2012; podreu trobar “Educació Social, des dels inicis“ dins la categoria “Educació“.

NORMAL es un programa de mi lavadora

[lang_ca]

Em va encantar… així de simple… Aquesta frase, a més d’extreure’m un somriure em va fer pensar, ja en el seu dia, de compartir-la amb tothom mitjançant el blog…

Estava allà, en mig d’una filera de diversos missatges, però, va estar aquest el que em va cridar l’atenció, potser el to d’humor del missatge, però, més enllà, el concepte, la mancança de normalitat el que va fer que acabara fotografiant-lo, i amb l’intenció de compartir-ho…

Ho hem parlat en diverses ocasions, a diverses assignatures, tertúlies, xerrades de carrer,… En cap moment, no som “nosaltres” versus “ells”, ni “ells” són diferents a “nosaltres” perquè així bla, bla, bla…

No son (ni ells, ni nosaltres, ni ningú) ni minusvàlids, ni discapacitats,… tampoc ionquis, ni viciosos,… tampoc maricons, bolleres,… en front a la “normalitat”!!! Ja és hora de reconèixer la DIVERSITAT amb majúscules… ja és hora de reconèixer que som PERSONES, i que sota el títol de persones, tothom te un nom i uns cognoms,.. i de reconèixer que NORMAL, és un programa de la meva rentadora…

I, com l’altre dia compartia la meva companya Núria, jo també estic orgullós de ser diferent!! #orgullosdeserunpocraret!!!! ;)

[/lang_ca]

[lang_es]

Me encantó… así de simple… Esta frase, además de sacarme una sonrisa me hizo pensar, ya en su día, de compartirla con todo el mundo mediante el blog…

Estaba allá, en medio de una hilera de varios mensajes, pero, fue este el que me llamó la atención, quizás el tono de humor del mensaje, pero, más allá, el concepto, la carencia de normalidad lo que hizo que acabara fotografiándola, y con la intención de compartirlo…

Lo hemos hablado en varias ocasiones, en varias asignaturas, tertulias, charlas de calle,… En ningún momento, no somos “nosotros” versus “ellos”, ni “ellos” son diferentes a “nosotros” porque así bla, bla, bla…

No son (ni ellos, ni nosotros, ni nadie) ni minusválidos, ni discapacitados,… tampoco yonquis, ni viciosos,… tampoco maricones, bolleras,… en frente a la “normalidad”!!! Ya es hora de reconocer la DIVERSIDAD con mayúsculas… ya es hora de reconocer que somos PERSONAS, y que bajo el título de personas, todo el mundo tiene un nombre y unos apellidos,.. y de reconocer que NORMAL, es un programa de mi lavadora… 

Y, como el otro día compartía mi compañera Núria, yo también estoy orgulloso de ser diferente!! #orgullosodeserunpocoraro!!!!

[/lang_es]

Intervenció de drogues a les presons… marc teòric.

No existeix una única intervenció de drogues a la presó, ja que hi intervenen diferents variables molt rellevants, per tant, per tal de poder portar-la a terme, caldrà tenir molt en compte aquestes variables com són la relació entre el subjecte i el consum de substàncies, la incidència que això té amb la delinqüència, l’exclusió i la marginació, l’espai institucional, l’objectiu de la inserció social,… (Garín, 2012: 115).

Per tal d’actuar en la intervenció de drogues a la presó, caldrà situar la presó en xarxa amb les institucions socials, és a dir, caldrà situar la presó en el moment actual, sense perdre de vista que la presó és un espai tancat.

A l’igual que a qualsevol intervenció, serà de vital importància comprendre l’encàrrec institucional, tasca que sempre hem vist complexa per a la nostra professió. Per tal de realitzar això caldrà ajustar els objectius, ajustar les propostes a l’espai i als professionals, admetre suggeriments per poder generar una proposta consensuada entre els diferents actors que hi participen, establir principis de qualitat democràtica en la presa de decisions, conèixer i adequar l’espai d’intervenció als objectius i les activitats previstes, i participar en les plataformes de debat en relació amb el medi penitenciari (Garín, 2012:117), així com incidir en les polítiques d’actuació que es configuren.

Tanmateix serà necessari integrar la formació en l’activitat professional, prestant formació contínua, així com establir vincles amb els diferents actors professionals per tal d’anar tots en el mateix camí.

Per últim, i no menys important, caldrà perseverar contra la inhibició i la queixa, és a dir, caldrà ser un queixica constructiu i no pas un queixica compulsiu.