Reflexions de Jordi Solé #congresoeduso

Jordi Solé Blanch ha estat un dels professors que va participar també al VI Congrés Estatal d’Educació Social. És pedagog, educador social i doctor per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb una tesis sobre antropologia de l’educació.

La seva trajectòria professional ha passat per educador social en diferents centres del sistema de protecció al menor, als serveis socials, pedagog de l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència al Baix Penedès, així com professor a la URV. Actualment, desenvolupa la seva tasca com a professor de l’equip dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació a la UOC.

Durant el transcurs del congrés, va presentar la comunicació “Arte, Política y Experiencia en Educación Social” junt a Asun Pié i Francesc Garreta.

Vaig coincidir per primera vegada amb ell a les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, organitzades per la UOC, però, no serà fins el congrés on tornem a coincidir… Moltes gràcies Jordi per deixar-me compartir les teves reflexions!!! I… un plaer haver tornat a coincidir amb tu, espero, que no siga l’última!!

Comentaris entorn al VI Congrés d’Educació Social, per al blog de Miquel Rubio.

L’educació social ha passat molts anys buscant el reconeixement professional i acadèmic. Els diferents congressos celebrats fins ara han contribuït a la seva visibilitat. Actes com aquest permeten que es mantingui viu el contacte entre el món acadèmic i el món professional. Ambdós necessiten reconèixer-se en el que fan i reduir les distàncies que sovint els separen. Hi ha molt camí per recórrer encara en aquest sentit.

Sabem que l’educació social concedeix un espai privilegiat a les pràctiques professionals. Aquestes estan en l’origen de la professió. Potser per això es reserva un espai molt ampli en els Congressos per tal de donar-les a conèixer i celebrar la vitalitat i el dinamisme de l’exercici professional. Però en aquest Congrés he viscut cert excés. Excés d’experiències i de pràctiques que es porten a terme en nom de l’educació social. Si per una banda s’obté la satisfacció de veure com l’educació social s’està obrint camí en múltiples camps laborals, per l’altra no deix de sorprendre el fet de trobar-se amb tanta confusió.  En aquest Congrés s’han exposat desenes d’experiències en les que ha mancat una reflexió més profunda entre allò que es fa en nom de la professió i allò que té a veure amb un altre tipus de funcions. Comença a estendre’s certa sensació que cada vegada pesa menys el component educatiu de les pràctiques professionals. Sovint el que es fa té a veure amb altres coses: assistir, entretenir, controlar, etc.; però no amb el fet d’educar.

Si això s’ha pogut percebre en l’àmbit de les experiències, una desorientació similar s’està produint en l’àmbit acadèmic i de la reflexió teòrica. Que la conferència inaugural del Congrés anés a càrrec de Victòria Camps, una persona que s’ha ocupat de la filosofia moral i de l’ètica, no deix de ser simptomàtic. És que potser ens manquen referents teòrics propis? L’educació social comença a patir el mateix desconcert que la pedagogia. L’educació moral, per exemple, ha omplert aquest buit en els últims 25 anys i, tanmateix, l’educació no té a veure amb això (o no té a veure només amb això). El debat sobre les finalitats de l’educació, siguin d’ordre moral (el bon ciutadà), d’ordre polític (la transformació social), psicològic (el comportament adaptat), etc. ho està envaint tot. Així, l’educació substitueix els antics discursos messiànics i emancipadors per tal de fer-la capaç de tot. Entregada a aquests objectius superiors, ningú es pregunta pels continguts de l’educació.

La pèrdua que s’ha produït en relació amb els continguts en el sistema educatiu s’està produint també en l’àmbit de l’educació social. Me’n vaig anar d’aquest VI Congrés amb la necessitat de recuperar la pregunta entorn als continguts. I no sé si aquesta pregunta cal formular-la des del “per a què” de l’educació social. Teoritzar sobre l’educació social no ens ha de portar a la recerca de principis absoluts amb els que justificar la seva acció. Aquest és un terreny abonat per a metafísics i nous moralistes entretinguts com estan en aquest simulacre intel·lectual entorn a la seguretat. Ja els hi hem entregat, com he dit abans, la pedagogia dels últims 25 anys. Als educadors socials no ens falta trobar valors morals que donin sentit a la professió. El sentit ja el trobem en la realitat social, erigida sobre antagonismes que desemboquen en la lluita social pràctica per la vertadera seguretat entre la misèria i la mort. A partir d’aquí, només cal posar-se a treballar, i pensar en què és el que cal fer, que a nivell teòric implica haver de fer-se la pregunta de: quins continguts per a quina educació social?, i començar a oblidar el “per a què”. Aquí l’educació social necessita estudiar tota la realitat sociocultural. El coneixement de les condicions materials de l’existència constitueix el fonament de la comprensió, de les que la moral i la metafísica en són una conseqüència, i no un principi fundador.

Arcadi Oliveres #congresoeduso

Aquest tercer vídeo, va tindre lloc el divendres 4 de maig, durant la taula debat Experiencias de futuro. Nuevos campos y líneas de ruptura en la Educación Social. Políticas públicas. La Educación Social como derecho y construcción de la ciudadanía.

En aquesta intervenció, podem escoltar un poc, a Arcadi Oliveres… Tot un plaer escoltar-lo en directe, malgrat la sensació de fer-se curt, molt curt…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=1trg0ZEDwnE]

TIC al servicio del ciudadano #congresoeduso

El segon vídeo per compartir, va tindre lloc va tindre lloc el mateix dia 3, de 16 a 17:30 hores, justs moments abans d’intervindre a la taula d’experiències per tal de presentar les #edusoentrevista

En aquest cas es tracta de Sera Sánchez, en un dels moments del seu taller, Las TIC al servicio del ciudadano: riesgo, libertad, creatividad… Totalment d’agrair que el gran Sera parle d’aquest projecte, mil gràcies!!!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=L855iHIprCU]

¿Qué es educar? – Victoria Camps #congresoeduso

Ací vos deixe uns vídeos que, a la fi, he aconseguit al voltant del VI Congrés Estatal d’Educació Social que es va realitzar a València. El primer es va produir durant la jornada inaugural, just després d’aquells polítics que vingueren per parlar i per no escoltar…

Conferencia inaugural. “¿Qué es educar?, per Victoria Camps, catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=E110Tvzi31U]

Iñigo Rodríguez

Iñigo Rodríguez Torre, es Educador Social y Pedagogo por la Universidad del País Vasco. Dedica su carrera profesional a la educación de calle en el municipio vizcaíno de Getxo. Además, es coautor de Educablog 2006-2011 de la red al papel

Como sus compañeros de educablog, es fiel defensor de dotar de mayor visibilidad la Educación Social en las redes sociales, pero, no ha sido hasta hace escasos meses cuando decidió abrir su cuenta en twitter…

Aunque ya nos conocíamos virtualmente, tuve la suerte de coincidir con él (y con Raúl) en el VI Congreso Estatal de Educación Social celebrado recientemente en Valencia… Un verdadero placer compartir aquellos momentos desvirtualizadores por Valencia con vosotros!!

La #edusoentrevista que aquí presento, tuvo lugar ayer durante algo más de 2 horas… como siempre, la podréis encontrar buscando nuestro hashtag en twitter…

Gracias Iñigo por tu tiempo y por tu participación en esta decimosexta #edusoentrevista!!

  • ¿Quién eres? ¿A qué te dedicas? ¿Dónde trabajas?

Soy Iñigo Rodríguez Torre, educador social y pedagogo por la UPV. Actualmente trabajo de Educador de calle en el municipio Bizkaino de Getxo.

  • ¿Cuántos años llevas profesionalmente en la Educación Social?

Ya son más de 10 años en esta querida profesión, aunque ya con 18 años empecé como monitor de tiempo libre…

  • ¿Por qué estudiaste Educación Social? ¿Optabas a otras alternativas?

Mi opción fue trabajar con personas, y dentro de la misma una de las opciones fue la Educación Social. Por aquel entonces no tenía muy claro que había detrás de ese sugerente nombre… pero, animado por mi hermano y por el interés de desarrollarme como persona marqué la casilla #educacionsocial

  • ¿Qué o quién ha hecho que te dediques a la Educación Social? ¿Por qué sigues enganchado a la Educación Social después de tantos años?

En mi caso mi decisión responde a una búsqueda personal y sigo porque me apasiona la búsqueda. La búsqueda es el sentido de mi implicación en esta profesión

  • ¿En qué consiste tu trabajo?

Mi trabajo es ir en busca de los jóvenes a su territorio, desde el respeto y la honradez pero armado con intencionalidad educativa y con todos los sentidos despiertos ante las oportunidades educativas. Donde no llega ningún educador, llega el Educador de Calle, acompañante callejero bienintencionado.

  • ¿Podrías cualificar tu trabajo? ¿Cómo lo valoras?

Este trabajo requiere de un trabajo personal intenso, es decir, es un trabajo en el que te expones mucho, pero a la vez es un trabajo que te devuelve mucho en la medida que te comprometas con el mismo. No todo el mundo vale para Educador de Calle. Hace falta formación y motivación para exponerse a la incertidumbre.

  • ¿Qué parte es la que más te motiva? ¿Y la qué menos?

Me apasiona la oportunidad, la generosidad de los jóvenes que te abren su casa (grupo de amigos) siendo testigo privilegiado de su realidad, respirándola, sintiéndola, compartiéndola con ellos. ¡alucinante! No me gustan las dificultades para trabajar en red multidisciplinarmente. Falta disposición y mente abierta.

  • ¿Qué se exige o qué se espera de un profesional de la Educación Social?

Creo que debemos esperar menos de los demás y adoptar una postura como profesionales… me explico: Debemos reflexionar y definir nuestro cometido si no queremos defender intereses de otros profesionales e incluso convertirnos en mecanismos de control. En fin, autoexigirnos y empoderarnos con razones educativas.

  • ¿Qué metodología has ido dejando de lado con el paso del tiempo? ¿Por qué ese cambio?

Yo diría que ha ido evolucionando con el tiempo y la experiencia. He observado en mi intervención  la necesidade una mayor planificación y reflexión, pero sin perder la frescura. El difícil horizonte del equilibrio educativo.

  • Tu forma de trabajar, ¿deriva de aquello que has aprendido académicamente o se trata de aprendizaje personal?

Ingredientes: Una pizca de desbarajuste formativo en Educación Social, un chorro de contraste en Pedagogía y 1kg de experiencias… Se podría decir que he aprendido más de las personas que de los contenidos, pero creo, y estoy en ello que me falta llenar de estos últimos la mochila educativa.

  • ¿Desarrollas propuestas innovadoras o ya está todo prediseñado?

En mi trabajo, siempre hay que estar atento a dónde están los jóvenes y así, en los últimos tiempos han adquirido gran relevancia las RRSS. En concreto, intervengo como Educador en Tuenti. Desde @EducaBloguer nos gusta decir que es “la nueva calle”.

  • ¿Cuáles son las principales dificultades en la Educación Social para desarrollar propuestas innovadoras?

Miedo, inseguridad profesional y falta de reflexión. Creo que debemos tener claro el rumbo y usar todo lo que este a nuestro alcance con ese objetivo. Educar también es atreverse, innovar, probar y nunca conformarse, acomodarse…

  • Pero… ¿y los mayores éxitos conseguidos por usar propuestas innovadoras?

Innovando demostramos que somos una profesión flexible, que tenemos capacidad de reacción y de respuesta ante los nuevos retos. Innovando nos prestigiamos frente a otras profesiones acomodadas en el sillón del inmovilismo.

  • Si hubieras de cambiar de ámbito profesional, ¿hacía cual te decantarías? ¿Por qué?

Precisamente me decantaría por uno de los que más he criticado con afán constructor… La formación, es decir, implicarme profesionalmente en la formación de futuros educadores en la universidad. Creo que los Educadores sociales, debemos investigar más y conectar la universidad con la realidad.

  • ¿Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad?

Que son una oportunidad educativa para la Educación Social. No todos los educadores tenemos que estar, pero la Educación Social tiene el deber de tomar presencia

  • Se puede hacer uso desde la Educación Social? ¿Cómo?

Desde @EducaBloguer somos fervientes defensores de su uso, ya q existen ciertas resistencias en nuestro sector. No sólo se puede sino que se debe y animo a todo el mundo a atreverse…

  • ¿Con qué te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Con la suerte de poder vivir de primera mano la realidad de la juventud , sin el ojo bizco del adulto!!

  • ¿Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

No sabría cual elegir de entre todas… la cuestión es no olvidar las del pasado, vivir intensamente las del presente y buscar valiente las del futuro

  • Cuándo te dicen, “Educación Social, ¿eso qué es? ¿eso para qué sirve?” ¿qué les contestas?

Les respondo con ejemplos de intervenciones concretas, es importante acercar la profesión desde lo concreto para que se entienda que es lo que hacemos.

  • Asun Pié dejaba esta pregunta: “¿qué preguntas nuevas se ha hecho la educación, qué nuevas formas ha inventado después de Auschwitz, porqué Auschwitz no vuelva, efectivamente, nunca más a suceder?

Yo le preguntaría a la educación cómo acelerar la respuesta educativa ante los cambios. La Educación debe ser una mente pensante, llena de interrogantes que se renueven sin fin. La educación si se posiciona en el paradigma crítico, luchará con todas sus armas educativas para que no suceda.

  • ¿Qué quieres que le preguntemos al próximo/a entrevistado/a?

De cara a fortalecer la profesión…¿Qué te gustaría investigar como educador o educadora social?

  • Y por último… ¿algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando Educación Social actualmente?

¡Animo! en este apasionante viaje y no sólo esperéis!!! Tomar parte activa en la construcción de la Educación Social.

Edusoentrevista con Iñigo Rodríguez

Aquí os dejo la decimosexta edusoentrevista

En esta ocasión hablamos con Iñigo Rodríguez Torre, educador social, pedagogo i coautor del libro Educablog 2006-2011 de la red al papel.

Esta edusoentrevista se llevó a cabo por twitter ayer, durante algo más de dos horas…

Muchas gracias Iñigo por tu tiempo y participación en este proyecto… y, gracias también a aquell@s twitter@s que durante la misma os pasasteis a participar de ella, haciendo más interesante esta iniciativa… Gracias @Fervellasverzas@Nurrllo@Copesaeduso@serasanchez@rluceno, y a aquell@s otr@s que las seguís semanalmente!!

Como siempre, espero que sea de vuestro interés, e invitad@s quedáis para comentarla!!!

La importància de votar #UOC

Ahir s’iniciava el termini de votacions per a representants a les comissions de seus i estudis de la UOC, malgrat que no ha estat fins hui que he pogut votar a aquelles dues persones que vull que siguen els nostres representants del grau d’educació social durant els pròxims dos anys…

Fa dos anys, la participació va estar molt escassa, malgrat que no feren falta vots donat que era l’únic candidat que es presentava a la nostra comissió, vaig aconseguir 34 vots, nombre de vots no molt diferent a aquelles altres candidatures on es presentaven molts més companys i companyes…

Enguany, veig que la participació ha estat molt reduïda per part d’aquelles persones que em decidit presentar-nos per eixir com a representants. Pràcticament la totalitat de màsters i 2n cicle no tindran representants donat que ningú s’ha presentat al càrrec… Tampoc caldrà fer eleccions a les comissions de seus, ja que de 85 places ofertades a representants, només s’hem presentat 35 persones… En definitiva, només caldrà votar per a les següents comissions: de dret i ciència política (graus de dret, criminologia i llicenciatura de dret), comissió de psicologia i ciència de l’educació (psicologia, educació social i psicopedagogia), comissió de societat de la informació i del coneixement (màster SIC)…

Des d’ací, i donat que ja no es pot animar a la gent a presentar-se com a representants d’estudis o de seus, si que vull convidar a participar, a votar a tots i totes, independentment del candidat o candidata, pense que és important que tots/es votem. Cal participar en la nostra estada i vida universitària… A tots i totes els companys i companyes que ens hem presentat… SORT!

Votar son dos minuts… passa-ho!

Reflexions de Neus Fàbregues #congresoeduso

Neus Fàbregues va estar la meva companya alumna de la UOC que va assistir al Congrés. Es tracta d’una companya que vaig conèixer al principi del grau, ja fa uns quants semestres, i amb qui també vaig coincidir a les  I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, organitzades per la Universitat Oberta de Catalunya. És d’agrair la vitalitat que aporta aquesta persona, sempre convidant-nos a qüestionar-nos tot allò que fem, però, sobretot el per què de com actuem… Ací vos deixe les seves reflexions!!

Reflexió d’una aprenent de l’ofici d’educador@ social sobre el VI Congrés Estatal d’Educació Social 2012

Tres dies intensos en què sis-centes persones que tenen algun punt d’interconnexió amb la professió han escoltat i exposat propostes, activitats, innovacions i alguna experiència per a la reflexió. Sota els efectes del que comporta una trobada no virtual d’interrelacions personals, he après molt, i només sé que encara m’haig d’ interpel·lar més i més.

Continua llegint les reflexions de Neus Fàbregues

Més reflexions sobre el #congresoeduso #UOC

Com sabeu, a la fi, després de tant de mail i tant d’intent, salvant els obstacles que se’ns presentarem, aconseguirem fer un grup de persones de la UOC que anarem al passat VI Congrés Estatal d’Educació Social celebrat a València…

En la meva tasca de continuar donant una major visibilitat a l’educació social en el 2.0 o 3.0, a continuar prestant una major difusió dels nostres pensaments, vaig demanar la col·laboració dels meus companys, professors i alumnat que va assistir al congrés per tal de fer uns articles amb les seves impressions i reflexions al voltant d’aquest congrés…

Gràcies als que s’heu animat en aquesta tasca, de veres… Òbviament no tenien cap obligació de fer-ho, això no és tracta d’una PAC avaluable, ni en data d’entrega, ni en límit de caràcters (amb o sense espais)… Així que gràcies per la vostra col·laboració!!

Hui penjaré la de Neus Fàbregues… les properes, en els pròxims dies!! ;)