Concurs Yo iré a Valencia 2012

Amb motiu de la celebració del pròxim Congrés Estatal d’Educació Social de València 2012, s’ha organitzat un concurs amb l’objectiu de fomentar la difusió i participació d’educadores i educadors socials en aquest esdeveniment…

La idea és enviar una foto teva amb el cartell del congrés, i pots guanyar dues entrades per al mateix… Doncs res, jo ja he enviat la meva fotografia a l’apartat web del concurs, i si voleu, podeu votar-la… només heu de registrar-vos en la web del congrés i votar la foto Yoire1023… Gràcies!!

#29M #VagaGeneral

Aquest espai romandrà tancat demà 29 de març de 2012, mostrant el nostre recolzament a la VAGA GENERAL i a totes les manifestacions convocades. No podem permetre tant d’abús i tantes retallades per part del govern central, i pensem que la nostra posició com a agents que pretenem canviar la nostra societat ha d’estar el d’avançar i no pas el de donar passos enrere….

Per això, tant aquest blog, com el nostre facebook i el nostre twitter no els farem servir durant tota la jornada de demà, ni fotos, ni comentaris interessants durant el dia de la jornada de Vaga General,…

Tanmateix vos convide a participar activament a totes les manifestacions de les vostres ciutats, ací, al País Valencià hi hauran concentracions en:

  • València. 18.15 hores: Plaça de Sant Agustí, en la cantonada del carrer Osca. (Diverses persones de Sagunt hem quedat a les 17:30 hores a les portes de l’Ajuntament per tal d’anar a València amb cotxes i així no fer ús dels transports públics…)
  • Castelló. 18.00 hores. Plaça Maria Agustina, al quiosc de la ONCE.
  • Alacant. 18 hores: Porta de la Diputació d’Alacant.

Ens veiem demà als carrers!!!

Edusoentrevista amb Joan Antoni Martínez

Ací vos deixe la tretzena edusoentrevista…

En aquesta ocasió parlem amb Joan Antoni Martínez, educador social de presons.

A l’igual que ja ha succeït en altres ocasions, aquesta entrevista s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma, en especial a Núria, Nury i David… i, com no, gràcies a Joan, pel seu temps i per la seva dedicació!!

Com sempre, espere que siga del vostre interès…

Joan Antoni Martínez

Joan Antoni Martínez, és educador social, mestre i psicopedagog. Treballa en un centre penitenciari de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1989 i com a educador social des de 1991. Tanmateix, es tutor del grau d’Educació Social a l’UOC.

El passat 21 de març, per twitter, llançava la pregunta a aquest educador social, “Joan, Segun em va suggerir fer-te una edusoentrevista… estaries disponible????”… Acte seguit, ja un parell d’educadors i educadores socials comentaven i pressionaven un poc al Joan, “Espero que digui q si!!Es un dels meus mestres!!!“, “digues que si Joan Antoni, tens molt a aportar!!!!!“,… poc després, Joan estava acceptant la nostra proposta… Després d’uns dies per quadrar com fer l’edusoentrevista, finalment, el passat 26 de març tenia lloc aquesta entrevista, la qual, també la podreu trobar al twitter cercant #edusoentrevista

Gràcies Joan, pel teu temps i la teva dedicació!! i també, gràcies a aquelles persones que vareu estar seguint aquesta entrevista!!

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

 Vejam, treballo com a educador social a un centre penitenciari català.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Porto des de l’any 91 als serveis penitenciaris com a educador.

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?
No vaig estudiar Educació Social, tinc l’habilitació del CEESC. Els meus estudis són magisteri i psicopedagogia.
  •  En què consisteixen els teus treballs?

A l’entrevista que varen fer a la Montse Sánchez ja us explicava en què consistia la feina de l’Educador/a Social a presons. A grans trets, consisteix en una part d’atenció individualitzada i una altra de treball grupal.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Com valoro la meva feina? Bé, la valoro com a necessària, com una part de la funció social que ha de tenir el compliment de condemnes i tal com demana la constitució…

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

La interacció amb els interns m’agrada molt, veus històries de vida força interessants i fora del comú. La que menys em motiva és tota la burocràcia i la dèria per l’avaluació dels riscos que tenim ara per ara. A presons, com en justícia juvenil, estem ara immersos en la gestió de les poblacions enlloc de donar sortides.

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Des de la perspectiva de les presons hi ha una gran confusió respecte allò que s’espera dels Educadors/es Socials, d’aquí que l’ampli ventall de tasques que portem a terme sigui prou definitori de la nostra indefinició.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

Quant al treball grupal, utilitzo la metodologia de l’Animació Sociocultural, porto un aula d’ordinadors amb l’objectiu d’intentar que la bretxa digital no arribi també als interns. És una altra manera de trobar lligams amb el món.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Mireu, hi ha uns principis que sí que els arrossegues des de la formació inicial, però hem de tenir en compte que l’aprenentatge informal és molt important, tant és així que suposa el 80% del que hem après. L’aprenentatge que fem dels companys és molt important!!

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Com a innovador respecte els companys sí que hem tirat endavant un projecte de comunitat de pràctica d’Educació Social al voltant de la plataforma ecatalunyaque ens ha permès elaborar contingut propi dels Educadors/es Socials. Cal dir que hi ha contingut predissenyat, però que està farcit d’una perspectiva psicologista aliena als ES…

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

La principal dificultat són els objectius de la organització, si aquesta és molt directiva encara més!!

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

De la nostra experiència, el major èxit crec que ha estat estrènyer noves i velles relacions entre professionals, és a dir, comprovar que compartim objectius comuns i ens adonem que coincidim en molts diagnòstics. O sigui que són “èxits” relatius, que ponderen poc en el mercat de determinada visió del servei públic.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Uisss, no sé, crec que m’agradaria barallar-me amb adolescents a Justicia Juvenil, em fa l’efecte que són més agraïts.. o no…

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Que estem immersos en una revolució semblant a l’agrària o la industrial. Estan canviant les formes no només de comunicar-nos sinó d’aprendre i formar-nos. És fonamental que els ES estem a la primera línia d’aquesta revolució.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Clar que sí, començant amb una actitud que faciliti la comprensió dels canvis que s’estan produint.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Vejam, em quedo amb els companys/es que m’han ensenyat a anar una mica més enllà i a què la força del grup, és formidable quan ens conjurem. 

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Buf, tinc presents moments bons i dolents, la majoria bons, la memòria és el que té… recordo un intern [mode batallita de l 'avi on] amb especial carinyo, perquè va ser el que em va introduir l’any 91 en les TIC… és el que té el nostre àmbit que has de venir amb la teva caixa d’eines de casa.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Hehehe, quina feinada que ens dona respondre a la pregunta. La veritat és que fem circumloquis i costa. En el cas de presons intento passar d’allò més concret (orientar, acompanyar, vincular) a allò més genèric… Per a què serveix? Amb la lluita que tenim ara plantejada per a què hi hagi menys delinqüència, cosa que s’està oblidant des del govern actual…

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Segueixo l’estela de l’Educació Social perquè, en primer lloc, crec que és una bona estratègia per atansar-nos a molts grups. D’una altra banda, perquè la necessitat també et demana subsistir ;) i per acabar perquè vinc d’una tradició de moviment veïnal que fa que creguis en la gent.

  • Sonia Fuertes preguntava sobre els reptes (actuals i futurs) de l’educació social. Incidència en les polítiques socials?”

Reptes? Com diu @SegunMoyano ens hem de reconèixer com a educadors socials al marge del lloc de treball que  ocupem cadascú. Hem de creure en allò que fem i explicar-lo. hauriem d’escriure la nostra pròpia història i incidir perquè fos així.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Doncs mira, hi ha un tema en el qual m’agradaria aprofundir que és el de l’ètica professional, com el planteja, quins han de ser els nostres límits quan parlem de les persones? Els estils de vida són tema nostre?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Uisss, a veure, l’altre dia escoltava una reflexió al voltant de la formació de futurs Educadors/es Socials, la realitat no s’adequa a les teories, no podem encabir la realitat dins dels marcs de les teories, alerta!

Les #edusoentrevista en el CEESPV – GHEE

Hui ha arribat a les meves mans la següent informació d’un curs organitzat pel CEESPV – GHEE, i impartit per Educablog… La veritat, quan ho he vist, he pensat ostres, quin curs més interessant… però, quan he acabat de llegir tota la informació, pràcticament m’he quedat sense paraules… No m’ho podia acabar de creure, ni molt menys, m’ho esperava…

El curs, es diu CURSO PRACTICO AVANZADO DE LAS TECNOLOGIAS DE LA INFORMACION Y LA COMUNACACION (TICs)  COMO UN ESPACIO MAS DE LA INTERVENCION SOCIOEDUCATIVA… i entre altres coses, es pot veure dins del programa:

PRÁCTICA IV: GENERAR COMUNIDAD / DIFUSION : Facebook, ejemplo blog EducaBlog,Twitter, etc…Ej. Mostrar someramente las #edusoentrevistas de Miquel Rubio (Blog Edus desde el Inics).

Ací podeu llegir tota la documentació del curs, el qual, recomane fer-ho a totes i tots els que tingueu l’opció d’anar… Jo, tractaré de seguir-ho virtualment si existeix l’opció… Gràcies als companys d’Educablog per tenir present les #edusoentrevistes… Jo, content, molt content… :)

Edusoentrevista amb Sonia Fuertes

Ací vos deixe la dotzena edusoentrevista…

En aquesta ocasió parlem amb la follower 400 del nostre twitter… Parlem amb Sonia Fuertes, educadora social i membre de la junta directiva d’ECAS.

A l’igual que ja ha succeït en altres ocasions, aquesta entrevista s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Sonia, pel seu temps i per la seva dedicació!!

Com sempre, espere que siga del vostre interès…

Sonia Fuertes

[lang_ca]

Sonia Fuertes és diplomada en Educació Social i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, així com en te un postgrau en Ciències Polítiques i de l’Administració. Treballa en una entitat social exercint funcions de subdirecció de l’àrea, d’Inserció Social. La seva tasca professional s’ha desenvolupat durant més de vint anys en programes relacionats amb la promoció social de les persones, sovint abordant problemàtiques vinculades al consum de drogues i a la salut mental així. Molts d’aquests programes es porten a terme a l’àmbit de l’execució penal. Actualment les seves funcions guarden relació amb la supervisió d’equips des de la vessant humana i tècnica. Per últim, també és col·laboradora activa de diverses xarxes professionals, entre les quals podem destacar ECAS, de la qual és membre de la Junta Directiva. Aquesta entrevista ha tingut lloc el dimarts 13 de març al llarg d’hora i mitja, i, com altres anteriors, ha estat realitzada en temps real. Moltes gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… Gràcies també a tots/es els followers de twitter, que ja en som més de 400… I, com no, gràcies a Sonia, pel seu temps i per la seva dedicació!! Tanmateix, la podreu trobar al twitter cercant #edusoentrevista

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Em dic Sonia Fuertes. Soc educadora social i llicenciada en filosofia. Treballo a la Fundació Salut i Comunitat i com consultora a la UOC, assignatura de drogues.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Uns 24 anys aproximadament. Abans havia estat monitora d’esplai, de colònies,… L’any 1989 vaig començar a treballar com educadora en una comunitat terapèutica per drogodependents.

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Tenia molt clara la meva elecció. Ara bé, no es coneixia tant com ara i no s’impartia a la universitat. Vaig estudiar a l’escola d’Educadors Especialitzats, Flor de Maig.

  • En què consisteixen els teus treballs?

Treballo com subdirectora de l’àrea Inserció Social de Fundació Salut i Comunitat. Supervisió d’equips, representació institucional, avaluació projectes…

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Per mi el meu treball és un repte apassionant i engrescador. Es necessari, té valor social, és cooperatiu…

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Em motiva poder millorar les condicions de vida de les persones amb les que treballem, em motiva també aprendre de forma conjunta i compartida, escoltar als altres, interrogar-se,… Em costa conviure amb l’immobilisme, la injustícia, la manca de recursos, les burocràcies kafkianes…

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Que sigui capaç de sortir de les coordenades d’època i repensar les nostres societats. Qüestionar, abandonar prejudicis però també aportar valor.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

Prefereixo parlar d’una posició davant del saber que resumiria amb sapere aude, atrevir-se a pensar, capacitat de sorpresa, ganes d’aprendre, responsabilitat, reflexió ètica, generació de vincle,…

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Per mi no hi ha dicotomia teoria/pràctica. Reflexió i experiència es nodreixen per enriquir la nostra mirada.

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Hi ha un disseny però ha de ser obert i dinàmic, hem de permetre que no estigui tot tancat per innovar. Estandarditzar processos pot ajudar però hem de poder acollir la particularitat, la diferència.

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

En podríem dir moltes, habitualment es deriven de l’encàrrec que no és clar o és de control. Ara bé, també hem de dir que és difícil sortir de la repetició, repensar les pràctiques i fer quelcom diferent.

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Els majors èxits són els que comporten una nova mirada i permeten anar més enllà. És també mantenir viu el desig. Són també totes aquelles situacions que han pogut millorar gràcies a iniciatives educatives.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

La veritat és que no penso la professió en relació a àmbits. L’àmbit és l’acció social, no són col·lectius.

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Les xarxes socials obren noves perspectives d’aprenentatge i d’incidència. Poden afavorir més participació. Però, poden també comportar un risc. Hem de trobar espai entre el panòptic virtual i les possibilitats d’interacció. Necessitem també “saber llegir” per no perdre’ns en la selva virtual. Risc d’infoxicació.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Al meu parer sí. Com a plataformes d’intercanvi de coneixement, de participació de la ciutadania… De fet, les xarxes ens permeten trobar-nos més enllà de la presència física i això ens obre possibilitats.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb les persones i tot el que he pogut aprendre amb elles. Un privilegi. Em quedo també amb la certesa que em queda moltíssim per aprendre.

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Un espai de supervisió on vaig exposar un cas i em van preguntar “en quant temps planteges assolir això?”… Plantejava la situació des de la meva perspectiva sense pensar en el temps de l’altre. Vaig copsar quan fàcil és projectar “amb les millors intencions” i no donar el temps necessari.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Crec que és moltes coses però m’agrada destacar la seva vessant de promoció social i cultural dels subjectes. Penso que és una autèntica escola de ciutadania que afavoreix la generació de vincle social.

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Sincerament, quan vaig començar destacaven les ganes de transformació, de canviar el món… Després de tants anys, trobo que és una activitat apassionant, creativa, en comunicació amb els altres…

  • Senén Roy deixava aquesta pregunta: Si al lloc on treballa té espais de reflexió, supervisió, assessorament tècnic,… com funcionen i quina vivència en té d’ells?”

Sí, i tant! Són espais absolutament necessaris. Tenen caràcter obert, al servei dels professionals. Hi ha diversos espais, per treballar casos, situacions d’equip, redissenyar programes,…

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

M’agradaria preguntar sobre els reptes (actuals i futurs) de l’educació social. Incidència en polítiques socials?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Bé, crec que el repte és mantenir viu el desig per la professió i sostenir-lo des del compromís. Crec també que una part de la travessia és compartida però que l’esforç pertoca a cadascú de nosaltres…

[/lang_ca]

[lang_es]

Sonia Fuertes es diplomada en Educación Social y licenciada en Filosofía y Ciencias de la Educación. Tiene también un  posgrado en Ciencias Políticas y de la Administración. Trabaja en una entidad social ejerciendo funciones de subdirecció del área, de Inserción Social. Su tarea profesional se ha desarrollado durante más de veinte años en programas relacionados con la promoción social de las personas, a menudo abordando problemáticas vinculadas al consumo de drogas y a la salud mental. Muchos de estos programas se llevan a cabo en el ámbito penal. Actualmente sus funciones guardan relación con la supervisión de equipos desde la vertiente humana y técnica. Por último, también es colaboradora activa de varias redes profesionales, entre las cuales podemos destacar ECAS, de la cual es miembro de la Junta Directiva

Esta entrevista ha tenido lugar el martes 13 de marzo a lo largo de hora y media, y, como otros anteriores, ha sido realizada en tiempo real. Muchas gracias a aquellos/as que habéis participado de una u otra forma… Gracias también a todos los followers de twitter, que ya somos más de 400… Y, como no, gracias a Sonia, por su tiempo y por su dedicación!! Aun así, la podréis encontrar en twitter buscando #edusoentrevista

1. ¿Quién eres? ¿A que te dedicas? ¿Donde trabajas?

Me llamo Sonia Fuertes. Soy educadora social y licenciada en filosofía. Trabajo en la Fundació Salut i Comunitat  y como consultora en la UOC, asignatura de drogas.

2. ¿Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?

Unos 24 años aproximadamente. Antes había sido monitora de esplai, de colonias…  Elaño 1989 empecé a trabajar como educadora en una comunidad terapéutica para drogodependientes.

3. ¿Porque estudiaste Educación Social? ¿Optabas a otras alternativas?

Tenía muy clara mi elección. Ahora bien, no se conocía tanto como ahora y no se impartía en la universidad. Estudié en la escuela de Educadores Especializados, Flor de Maig.

4. ¿En que consiste tu trabajo?

Trabajo como subdirectora del área Inserción Social de la Fundació Salut y Comunitat. Supervisión de equipos, representación institucional, evaluación de proyectos…

5. ¿Podrías cualificar tu trabajo?

Para mí mi trabajo es un reto apasionante y alentador. Es necesario, tiene valor social, es cooperativo…

6. ¿Qué parte es la que más te motiva? ¿Y qual es la que menos?

Me motiva poder mejorar las condiciones de vida de las personas con las que trabajamos. Me motiva también aprender de forma conjunta y compartida, escuchar a los otros, preguntarse…

Me cuesta convivir con el inmovilismo, la injusticia, la carencia de recursos, las burocracias kafkianes…

7. ¿Qué se exige o que se espera de un profesional de la educación social?

Que sea capaz de salir de las coordenadas de época y de repensar nuestras sociedades. Cuestionar, abandonar prejuicios pero también aportar valor.

8. ¿Qué metodología usas, día a día, en tu tarea profesional?

Prefiero hablar de una posición ante el saber que resumiría con “sapere aude”, atreverse a pensar, capacidad de sorpresa, ganas de aprender, responsabilidad, reflexión ética, creación de vínculo,…

9. ¿Tu forma de trabajar, deriva de aquello que has aprendido académicamente? ¿O es una cuestión de aprendizaje personal?

Para mí no hay dicotomía teoría/práctica. Reflexión y experiencia se nutren para enriquecer nuestra mirada.

10. ¿Desarrollas propuestas innovadoras? ¿O ya está todo prediseñado?

Hay un diseño pero tiene que ser abierto y dinámico, tenemos que permitir que no esté todo cerrado para innovar. Estandarizar procesos puede ayudar pero tenemos que poder acoger la particularidad, la diferencia.

11. ¿Cuáles son las principales dificultades en la educación social, a la hora de desarrollar propuestas innovadoras?

Podríamos decir muchas, habitualmente se derivan del encargo; que no está claro o es de control. Ahora bien, también tenemos que decir que es difícil salir de la repetición, repensar las prácticas y hacer algo diferente.

12. Pero, ¿cuáles son los mayores éxitos conseguidos al emplear propuestas innovadoras?

Los mayores éxitos son los que conllevan una nueva mirada y permiten ir más allá. Es también mantener vivo el deseo. Son también todas aquellas situaciones que han podido mejorar gracias a iniciativas educativas.

13. Si tuvieras que cambiar de ámbito, hacia cuál lo harías? Porqué?

En realidad, no pienso la profesión en relación a ámbitos. El ámbito es la acción social, no son colectivos.

14. ¿Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad?

Las redes sociales abren nuevas perspectivas de aprendizaje y de incidencia. Pueden favorecer más participación. Pero, pueden también conllevar un riesgo. Tenemos que encontrar espacio entre el panóptico virtual y las posibilidades de interacción. Necesitamos también “saber leer” para no perdernos en la selva virtual. Riesgo de intoxicación.

15. ¿Se puede hacer uso de estas formas de comunicación y redes sociales desde la educación social? ¿Cómo?

A mi parecer sí. Como plataformas de intercambio de conocimiento, de participación de la ciudadanía… De hecho, las redes nos permiten encontrarnos más allá de la presencia física y esto nos abre posibilidades.

16. Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Con las personas y todo el que he podido aprender con ellas. Un privilegio. Me quedo también con la certeza que me queda muchísimo para aprender.

17. Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

Un espacio de supervisión donde expuse un caso y me preguntaron “en cuánto tiempo planteas lograr esto?”… Planteaba la situación desde mi perspectiva sin pensar en el tiempo del otro. Entendí cuan fácil es proyectar “con las mejores intenciones” y no dar el tiempo necesario.

18. Cuando te dicen, “educación social, ¿esto qué es, esto para que sirve?” ¿Qué se los contestas?

Creo que es muchas cosas pero me gusta destacar su vertiente de promoción social y cultural de los sujetos. Pienso que es una auténtica escuela de ciudadanía que favorece la generación de vínculo social.

19. ¿Qué o quien ha hecho que te dedicas a la educación social? ¿Porque sigues enganchada a la educación social después de tantos años?

Sinceramente, cuando empecé destacaban las ganas de transformación, de cambiar el mundo… Después de tantos años, encuentro que es una actividad apasionante, creativa, en comunicación con los otros…

20. Senén Roy dejaba esta pregunta: “Si al lugar donde trabaja tiene espacios de reflexión, supervisión, asesoramiento técnico,… ¿como funcionan y qué vivencia tiene de ellos?”

Sí, y tanto! Son espacios absolutamente necesarios. Tienen carácter abierto, al servicio de los profesionales. Hay varios espacios, para trabajar casos, situaciones de equipo, rediseñar programas,…

21. ¿Qué quieres que le preguntamos al próximo entrevistado/da?

Me gustaría preguntar sobre los retos (actuales y futuros) de la educación social. Incidencia en políticas sociales?

22. Y, por último… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente?

Bien, creo que el reto es mantener vivo el deseo por la profesión y sostenerlo desde el compromiso. Creo también que una parte de la travesía es compartida pero que el esfuerzo corresponde a cada uno de nosotros…

[/lang_es]

Edusoentrevista amb Senén Roy

Ací vos deixe l’onzena edusoentrevista… Encara recorde quan iniciava el projecte i no sabia ben bé cap a on ens dirigíem, si trobaria gent per entrevistar,… i ja hem passat els deu, i encara tenim molta i molta gent per entrevistar!!!

En aquest cas, parlem amb Senén Roy, Educador Social i tècnic d’acció sociocultural a l’Ajuntament de Granollers (Barcelona). Senén va estar recomanat pels seus companys de professió Segun Moyano i Òscar Martínez… i ara, després d’haver fet l’entrevista, entenc el perquè…

A l’igual que ja ha succeït en altres ocasions, aquesta entrevista s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Senén, pel seu temps i per la seva dedicació!!

Com sempre, espere que siga del vostre interès…

Senén Roy

[lang_ca]

Senén Roy i Català, és Educador Social. Tècnic d’Acció Sociocultural de l’Ajuntament de Granollers (Barcelona) al departament de Cultura. Tanmateix, és dinamitzador cultural comunitari del barri del Congost de Granollers i membre d’EdPAC (educació per l’acció crítica).

Té experiència com a educador coordinant projectes de desenvolupament cultural comunitari i projectes de dinamització de joves a partir de l’art. Amb anterioritat ha desenvolupat la seva trajectòria professional com assessor psicopedagògic en cicles formatius i programes de garantia social. Ha estat educador social en centres oberts i centres de recolzament en el propi llar a persones adultes amb disminució psíquica. Ha realitzat diverses accions formatives en relació a la funció educativa, l’espai públic i la dissidència gràfica. Tanmateix és coautor del llibre “Pensar, mirar, exponerse”.

Senén va estar un dels educadors que em varen recomanar tant Segun Moyano, com l’Òscar Martínez, i la veritat, es que després d’aquesta entrevista, a l’igual que jo, entendreu el perquè… Quan l’altre dia li vaig proposar fer-li aquesta entrevista, de seguida va acceptar, i ja va ser qüestió d’un parell de mails explicatius per tal de que pugueu veure l’entrevista íntegra ací penjada…

Aquesta entrevista, com altres anteriors, ha estat realitzada en temps real. Moltes gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Senén, pel seu temps i per la seva dedicació!! Tanmateix, la podreu trobar al twitter cercant #edusoentrevista en la data de 8 de febrer de 2012…

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Em dic Senén, soc educador social i treballo de tècnic d’acció sociocultural a l’ajuntament de Granollers.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

La meva primera feina la vaig fer amb l’Òscar Martínez al Grup cooperatiu TEB al 1999, a l’últim any de carrera.

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Jo era de ciències, estava fent químiques i no havia sentit parlar mai de l’#educaciosocial, però vaig començar a anar d’oient a #educaciosocial per estar a prop d’una noia! Aquesta és la veritat!!!

  • En què consisteix/en el/s teu/s treball/s?

Realitzo projectes per generar vincle a partir de la cultura i els diferents llenguatges expressius. Segons el projecte canvia el context, primer va ser un barri, un equipament juvenil i ara des del servei de cultura.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Repte, recerca, innovació, aposta i de tant en tant, desorientació i esgotament. L’#educaciosocial es un territori de frontera, i això incomoda, però alhora estimula.

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Quan algú es mou més enllà d’on estava, perquè ha accedit a formar part d’una acció educativa i troba noves maneres de narrar-se i narrar el seu entorn, quan algú s’esforça i gaudeix i aguanta… La que menys l’administrativa, la gestió, el protocol, la paperassa. Tenen un poder desmobilitzador impressionant!!

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Els encàrrecs han de ser forçosament reelaborats. Sovint estan buits de contingut educatiu i cal omplir-los, se’ns demanen tasques de control i entreteniment, amagades rere paraules comuns com civisme i convivència. També s’espera que siguem psicòlegs, que estimem, que comprenguem, però l’#educaciosocial no va d’això.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

El diàleg, el silenci, l’espera, el convit… Cal un temps i que hi hagi una oferta potent, que valgui la pena. Per poder oferir alguna cosa que valgui la pena l’esforç, cal fer un treball important en relació amb la cultura. Per poder contagiar desig, hem d’apostar ben fort!!

  • Quina metodologia has anat deixant de banda en el temps? Per què?

No tant metodologies com perspectives. He deixat de banda la del salvador, la de l’educador com a model, la del moralista, … Perquè el procés educatiu no el faig jo sinó l’altre, ell és qui es vincula (o no) i educar no és ensenyar a viure, sinó mostrar el mon, com deien Maria Zambrano i Hannah Arendt.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Els fonaments de la meva pràctica sorgeixen de la descoberta d’altres professionals que treballen amb rigor, educadors/es que pensen, llegeixen, xerren i escriuen sobre l’#educaciosocial. Cal buscar/crear grups de recerca, molts dels teus entrevistats són mestres per a mi! De la universitat, vaig haver de desaprendre molt, la veritat.

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Com equip, estem sempre cercant noves maneres d’avançar, de crear nous ponts, nous punts de trobada per a que el subjecte pugui fer-se un lloc. Crec que és la nostra obligació no donar-ho tot per fet perquè aleshores som reproductors de mecanismes d’exclusió. També es veritat que la base del que fem és antiga…

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

La dificultat de compartir projectes, fer un treball transversal profund. Les estructures de l’administració són molt rígides. No hi ha espais de reflexió en els equips de treball, passem de la gestió a l’acció sense transició i la urgència,… sovint es confonen els criteris socials o polítics, amb els educatius.

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Doncs, curiosament, lo insòlit, lo no previst, el que no varem calcular, allò que només la originalitat del desig particular d’algú pot produir.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Sincerament, no crec en la idea d’àmbits. Canvien els contextos i les institucions, però finalment sempre es tracta de la relació entre un subjecte particular i el seu món. La idea d’àmbit unifica, i per tant esborra. Això sí, hi ha institucions on crec que em costaria molt treballar, com ara les totals.

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Això és un temazo! d’una banda s’ha facilitat increïblement l’accés a les eines de producció cultural, però això, ens obligarà a treballar els continguts per no quedar enlluernats amb la tècnica. I de l’altra, cal saber les modalitats de relació d’època, per on es transita, quines trobades es generen, quins vincles… Això obre nous terrenys on assajar-hi projectes, per què no? Les #edusoentrevista en són un exemple.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Jo crec que ens toca. Perquè hi són. I són un fenomen, una explicació del que li passa a la nostra època. I com a tal, l’hem de llegir. Quin efecte tenen les pantalles en les adolescències? Cal fer-se preguntes. Quines potencialitats tenen les xarxes per a la construcció del vincle social? Passeu per @SobrePantalles.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb els equips de treball. Amb la construcció col·lectiva de sabers i de metodologies, amb les discussions acalorades, els dissentiments, els interrogants sostinguts, les lectures compartides, els reptes, els riscos compartits,… La complicitat dels companys és pedra dura!!

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Tinc un record inesborrable dels projectes realitzats amb ruidophoto, perquè saben del que saben, i molt. I a l’hora, podien posar el seu saber en diàleg amb el nostre. Van provocar a peu de carrer molts moviments I gent de la que no compta, de la no se’n parla, va prendre la càmera i va expressar la seva pròpia visió.    

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

No hi ha pregunta més terrible, i això és molt simptomàtic del que ens passa com a professió. Jo responc el que surt als documents professionalitzadors i em quedo tant ample! Cal anar a les arrels. Es un text que trobo provocador, de relectura trimestral.

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Els espais de recerca són potser la base per a dotar-te d’un discurs i tenir algo a dir, perquè com apunten en @jordibernabeu i @ASOCREIR no sempre es parteix de que l’educador social tingui un saber. Aquesta posició ètica basada en el saber de l’educació em segueix estimulant i a vegades dona alguns fruits!!

  • Pere Muñoz suggeria que ens recomanares un llibre, una poesia, una pel·lícula que ens apropés a la vida, a la reflexió…

Encara tinc a les retines El Havre d’Aki Kaurismäki. El llenguatge visual que empra és riquíssim, la ironia saníssima, i els personatges són tendres… No sé si encara la fan al cinema, però sinó busqueu-la!!

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Si al lloc on treballa té espais de reflexió, supervisió, assessorament tècnic,… com funcionen i quina vivència en té d’ells?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Deixeu el twitter una estona i sortiu al carrer!!! #primaveravalenciana

[/lang_ca]

[lang_es]

Senén Roy i Català, es Educador Social. Técnico de Acción Sociocultural del Ayuntamiento de Granollers (Barcelona) en el departamento de Cultura. También, ée dinamizador cultural comunitario del barrio del Congost de Granollers y meimbro del EdPAC (educación para la acción crítica).

Tiene experiencia como educador coordinando proyectos de desarrollo cultural comunitario y proyectos de dinamización de jóvenes a partir del arte. Con anterioridad ha desarrollado su trayectoria profesional como asesor psicopedagógico en ciclos formativos y programas de garantía social. Ha sido educador social en centros abiertos y centros de soporte en el propio hogar con personas adultas con disminución psíquica. Ha realizado varias acciones formativas en relación a la función educativa, el espacio público y la disidencia gráfica. Es coautor del libro “Pensar, mirar, exponerse”.

 Senén fue uno de los educadores que me recomendaron tanto Segun Moyano, como Òscar Martínez, y la verdad, sé que después de esta entrevista, al igual que yo, entenderéis por qué… Cuando el otro día le propuse hacerle esta entrevista, enseguida aceptó, y ya fue cuestión de un par de mails explicativos para que podáis ver la entrevista íntegra aquí colgada…

Esta entrevista, como otras anteriores, ha sido realizada en tiempo real. Muchas gracias a aquellos/as que habéis participado de una u otra forma… Y, como no, gracias a Senén, por su tiempo y por su dedicación!! También la podréis encontrar en twitter buscando #edusoentrevista el día 8 de febrero de 2012…

1. ¿Quién eres? ¿A que te dedicas? ¿Dónde trabajas?
Me llamo Senén, soy educador social y trabajo de técnico de acción sociocultural en el ayuntamiento de Granollers.

2. ¿Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?
Mi primer trabajo lo hice con Òscar Martínez en el Grup cooperatiu TEB en 1999, en el último año de carrera.

3. ¿Por qué estudiaste Educación Social? ¿Optabas a otras alternativas?
Yo era de ciencias, estaba haciendo químicas y no había oido hablar nunca de educación social, pero empecé a ir de oyente a educación social para estar cerca de una chica! Esta es la verdad!!!

4. ¿En que consiste/en tu/s trabajo/s?
Realizo proyectos para generar vínculo a partir de la cultura y los diferentes lenguajes expresivos. Según el proyecto cambia el contexto, primero fue un barrio, un centro juvenil y ahora desde el servicio de cultura.

5. ¿Podrías calificar tu trabajo? ¿Cómo lo valoras?
Reto, investigación, innovación, apuesta y, de vez en cuando, desorientación y agotamiento. La educación social es un territorio de frontera, y esto incomoda, pero a la vez estimula.

6. ¿Qué parte es la que más te motiva? Y qué la que menos?
Cuando alguien se mueve más allá de donde estaba, porque ha accedido a formar parte de una acción educativa y encuentra nuevas maneras de narrarse y narrar su entorno, cuando alguien se esfuerza y disfruta y aguanta… La que menos la administrativa, la gestión, el protocolo, el papeleo. Tienen un poder desmovilizador impresionante!!

7. ¿Qué se exige o que se espera de un profesional de la educación social?
Los encargos tienen que ser forzosamente re-elaborados. A menudo están vacíos de contenido educativo y hay que llenarlos, se nos piden tareas de control y entretenimiento, escondidas detrás de palabras comunes como civismo y convivencia. También se espera que seamos psicólogos, que queramos, que comprendamos, pero la educación social no va de esto.

8. ¿Qué metodología usas día a día, en tu tarea profesional?
El diálogo, el silencio, la espera, la invitación… Hace falta un tiempo y que haya una oferta potente, que valga la pena. Para poder ofrecer algo que valga la pena el esfuerzo, hay que hacer un trabajo importante en relación con la cultura. Para poder contagiar deseo, tenemos que apostar muy fuerte!!

9. ¿Qué metodología has ido dejando de lado con el tiempo? ¿Por qué?
No tanto metodologías como perspectivas. He dejado de lado la del salvador, la del educador como modelo, la del moralista,… Porque el proceso educativo no lo hago yo sino el otro, él es quien se vincula (o no) y educar no es enseñar a vivir, sino mostrar el mundo, como decían Maria Zambrano y Hannah Arendt.

10. ¿Tu forma de trabajar, deriva de aquello que has aprendido académicamente? ¿O es una cuestión de aprendizaje personal?
Los fundamentos de mi práctica surgen del descubrimiento de otros profesionales que trabajan con rigor, educadores/as que piensan, leen, charlan y escriben sobre la educación social. Hay que buscar/crear grupos de investigación, muchos de tus entrevistados son maestros para mí! De la universidad, tuve que desaprender mucho, la verdad.

11. ¿Desarrollas propuestas innovadoras? ¿O ya está todo prediseñado?
Como equipo, estamos siempre buscando nuevas maneras de avanzar, de crear nuevos puentes, nuevos puntos de encuentro para que el sujeto pueda hacerse un lugar. Creo que es nuestra obligación no darlo todo por hecho porque entonces somos reproductores de mecanismos de exclusión. También es verdad que la base de lo que hacemos es antigua…

12. ¿Cuáles son las principales dificultades en la educación social, a la hora de desarrollar propuestas innovadoras?
La dificultad de compartir proyectos, hacer un trabajo transversal profundo. Las estructuras de la administración son muy rígidas. No hay espacios de reflexión en los equipos de trabajo, pasamos de la gestión a la acción sin transición y la urgencia… a menudo se confunden los criterios sociales o políticos, con los educativos.

13. Pero,  ¿cuáles son los mayores éxitos conseguidos al emplear propuestas innovadoras?
Pues, curiosamente, lo insólito, lo no previsto, lo que no calculamos, aquello que sólo la originalidad del deseo particular de alguien puede producir.

14. Si tuvieras que cambiar de ámbito, ¿hacia cuál lo harías? ¿Por qué?
Sinceramente, no creo en la idea de ámbitos. Cambian los contextos y las instituciones, pero finalmente siempre se trata de la relación entre un sujeto particular y su mundo. La idea de ámbito unifica, y por lo tanto borra. Eso sí, hay instituciones donde creo que me costaría mucho trabajar, como por ejemplo las totales.

15. ¿Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad?
Esto es un temazo! Por un lado se ha facilitado increíblemente el acceso a las herramientas de producción cultural, pero esto, nos obligará a trabajar los contenidos para no quedar deslumbrados con la técnica. Y de la otra, hay que saber las modalidades de relación de época, por donde se transita, qué encuentros se generan, qué vínculos… Esto abre nuevos terrenos donde ensayar proyectos, ¿por qué no? Las #edusoentrevista son un ejemplo.

16. ¿Se puede hacer uso de estas formas de comunicación y redes sociales desde la educación social? ¿Cómo?
Yo creo que nos toca. Porque están. Y son un fenómeno, una explicación de lo que le pasa a nuestra época. Y como tal, lo tenemos que leer. ¿Qué efecto tienen las pantallas en las adolescencias? Hay que hacerse preguntas.¿ Qué potencialidades tienen las redes para la construcción del vínculo social? Pasad por @SobrePantalles.

17. ¿Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?
Con los equipos de trabajo. Con la construcción colectiva de saberes y de metodologías, con las discusiones acaloradas, los disentimientos, los interrogantes sostenidos, las lecturas compartidas, los retos, los riesgos compartidos,… La complicidad de los compañeros es “piedra dura”!!

18. ¿Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

Tengo un recuerdo imborrable de los proyectos realizados con ruidophoto, porque saben de lo que saben, y mucho. Y a la vez, podían poner su saber en diálogo con el nuestro. Provocaron a pie de calle muchos movimientos y gente que no cuenta, de la no se habla, tomó la cámara y expresó su propia visión.

19. Cuando te dicen, “educación social, ¿esto qué es, esto para qué sirve?” ¿Qué les contestas?
No hay pregunta más terrible, y esto es muy sintomático de lo que nos pasa como profesión. Yo respondo lo que sale a los documentos profesionalizados y me quedo tanto ancho! Hay que ir a las raíces. Es un texto que encuentro provocador, de relectura trimestral.

20. ¿Qué o quién ha hecho que te dedicas a la educación social? ¿Porque sigues enganchado a la educación social después de tantos años?
Los espacios de investigación son quizás la base para dotarte de un discurso y tener algo que decir, porque cómo apuntan @jordibernabeu y@ASOCREIR no siempre se parte de que el educador social tenga un saber. Esta posición ética basada en el saber de la educación me sigue estimulando y a veces da algunos frutos!!

21. Pere Muñoz sugería que nos recomendaras un libro, una poesía, una película que nos acercara a la vida, a la reflexión…
Todavía tengo en las retinas El Havre d’Aki Kaurismäki. El lenguaje visual que emplea es riquísimo, la ironía sanísima, y los personajes son tiernos… No sé si todavía la hacen en el cine, pero sino buscadla!!

22. ¿Qué quieres que le preguntamos al próximo entrevistado/da?
Si en su puesto de trabajo tiene espacios de reflexión, supervisión, asesoramiento técnico,… ¿cómo funcionan y qué vivencia tiene de ellos?

23. Y, por último… ¿algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente?
Dejad el twitter un rato y salid a la calle!!! #primaveravalenciana

[/lang_es]

Entrevista al butlletí universitari de la #UOC

Recentment ha eixit publicat el número 65 del butlletí WOK, la revista universitària de la UOC…

Aquesta revista universitària, que segons els responsables del grau d’Educació Social arriba a vora 50.000 lectors/es, entre els seus diversos apartats, realitza una entrevista a persones relacionades amb la pròpia Universitat, que per algun o altre motiu, han realitzat alguna tasca a destacar…

A inicis de gener de 2012, es posaven en contacte amb mi per comentar-me que “Ens sembla molt interessant el teu projecte; no només pels estudiants d’Educació Social sinó per a tots. Per això et voldriem proposar una entrevista. Si et sembla bé, en comptes de fer-la tu, aquest cop te la fariem nosaltres…” Com vos podreu imaginar, vaig acceptar aquesta proposta, si més no en un principi em feia molta vergonya, por, desconcert,… al llarg dels missatges que varem intercanviar la Mireia (que va estar qui em va realitzar l’entrevista) i jo, vaig anar tranquil·litzant-me cada cop més…

Ací teniu l’entrevista,  de veres, moltes gràcies a la UOC per aquesta proposta, sincerament, estic molt content i orgullós del resultat final i del simple fet d’haver-ne participat…

No puc deixar passar l’ocasió per donar les gràcies també al meu amic Jaume Roig per fer-me les fotos que tenia que enviar, malgrat que aquestes quatre van estar la primera proposta que va realitzar i la UOC va denegar per estar en blanc i negre… així com a Segundo, Jordi, Òscar, Encarna, Patrícia, Montserrat, Violeta, Raúl, Sera, Pere,… i tants altres Educadors/es Socials que encara falten per entrevistar i afegir al seu corresponent apartat,…

Però, també, moltes gràcies als companys i companyes del grau d’Educació Social, a eixa família que diàriament estem en contacte tractant de formar-nos per fer un món millor, i, com no, a aquelles persones que destineu un moment per llegir-la, comentar-la,…