Edusoentrevista amb Pere Muñoz

Ací vos deixe la desena edusoentrevista… Recordeu quan varem començar aquest projecte??? Deu, ja han passat deu…

Aquesta setmana parlem amb Pere Muñoz, mestre, psicòleg, educador social i tutor de la UOC…

Malgrat que el Pere te twitter, aquesta la hem realitzada per correu electrònic, ja que se’ns feia molt complicat poder trobar un parell d’hores per poder fer-la en directe… malgrat això, per res perd espontaneïtat ni interès… o així ho pensem!!!

Gràcies Pere per les teves paraules mail rere mail, i gràcies també pel teu temps en realitzar i en cercar la fotografia correcta (jejeje). I, com ja he dit en moltes altres ocasions, gràcies per la tasca de difusió que realitzes d’aquestes entrevistes!!!

Pere Muñoz

Pere Muñoz Sellart és mestre, educador social i psicòleg. Actualment, treballa de professor i d’orientador al col·legi SAFA d’Horta, de psicòleg al centre obert Associació Educativa Itaca – Els Vents i de professor de psicologia i coordinador de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés… Tanmateix, fa de tutor a la UOC. Actualment, també està treballant sobre la seva tesi doctoral sobre Aprenentatge Cooperatiu, i ja ha realitzat diversos articles per a la revista Estris. Com podem veure, compagina la seva feina en l’educació formal i la “no formal”, com ell mateix diu “el nom m’agrada, no em considero gaire formal. Crec que és Sabina… “a las buenas costumbres nunca me acostumbraré”. Suposo que com a educador social, mestre i psicòleg vaig buscant, compartint, aprenent molt…. i posant una mica de mi i d’optimisme en un món que, per força, ha de ser millor“.

Quan parlava amb companys/es del grau d’Educació Social, una de les persones que va sorgir per entrevistar va estar el Pere Muñoz, per la seva implicació a la seva aula de tutoria… Ja han estat moltes les ocasions que he aprofitat per agrair-li la seva tasca de difusió que està realitzant vers les #edusoentrevistes, no se com ho estarà fent, però, si se que des del seu blog de tutoria, estic rebent moltes visites… Així que de nou, gràcies!!!

Malgrat que Pere té twitter, varem acordar realitzar aquesta #edusoentrevista per correu electrònic, ja que se’ns feia complicat poder coincidir un parell d’hores per realitzar-la en directe… Malgrat això, pense que no te cap desperdici aquesta entrevista, en l’intercanvi de correus, he pogut conèixer un poc més al Pere, i la veritat… gràcies Pere per les teves paraules, de totes, potser em quede en aquestes “demostres un gran interès pel Grau d’Educació Social i en el Twitter… Et conec poc, però crec que fas grans coses per la nostra professió i per un món millor (malgrat que aquesta segona part no siga tan fàcil)” i d’altres tantes, que em reserve per mi, però, gràcies!! Espere, com sempre que siga del vostre interès!!!!

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Orientador i mestre a una escola SAFA Horta. Coordinador a centre obert Associació Educativa Itaca els Vents. Cap de departament com a  formador de cursos de lleure a la Fundació Pere Tarrés. I Tutor de seguiment al grau d’Educació Social a la UOC.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

El meu primer sou com a monitor de centre obert (al Joan Salvador Gavina, Raval) va ser al 1995… Estava a mitja carrera de psicologia…

  • Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Un profe d’Institut, em va dir una frase: “Ay del hombre de un sólo libro”… M’agrada ser un psicòleg molt educador social i un educador social amb ganes d’analitzar, de reflexionar, de crear materials… Vaig estudiar educador social, per educador, en qualsevol de les seves vessant, era la única cosa que podia ser… Encara no existeix el grau de company de viatge, oi?

  • En què consisteix/en el/s teu/s treball/s?

Intento compartir dubtes i anhels amb adolescents rebotats del sistema educatiu, acompanyar processos de desenvolupament humà en el centre obert i aprofitar el quotidià per “educar” alguna cosa en tots els meus àmbits.

D’altra banda, tinc una creuada personal per la dignificació i la valoració social del lleure i l’animació sociocultural com a espai educatiu privilegiat.

Des de fa any i poc, m’encanta compartir amb estudiants del grau a la UOC els seus anhels, les seves idees, les seves lluites… Un viatge increïble.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Només puc dir que ni un sol dia de la meva feina d’educador social no hi he trobat cert sentit. Una mirada, un somriure, una baralla amb final feliç, la conversa amb un company de feina, la reflexió d’un estudiant d’educació social de la UOC…

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

El que més em motiva és el “factor humà”: veure cert progrés en els nostres infants, que agafen la vida per les banyes, que lluiten… I a sobre, tu pots estar a prop del seu procés. També em dóna vida el grup humà que representen els companys de professió. I finalment, m’agrada innovar, reflexionar, repensar la nostra feina, publicar alguna cosa de tant en tant…

La que menys, el perill de caure en la rutina i fer sempre el mateix… Confondre el quotidià amb la rutina.

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

En el fons, que canviï el món. El seu troç de món. Que acompanyi als seus infants i que els faci creure en ells mateixos, en les seves possibilitats…. resiliència per a tothom.

I ,a l’hora, no perdre de vista el canvi social. un policia no pot pegar a un menor d’edat, ni a València ni en lloc. Crec que un educador ha de tenir “els peus a terra i el crit al cel”, la cançó torna a ser de Sabina.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

M’agrada molt el treball cooperatiu. Podríem resumir-lo en:

a) fer que els iguals s’ajudin entre si.

b) Interdependència positiva: per assolir els objectius, tots els del grup hi han de col·laborar i cadascun d’ells ha de ser absolutament imprescindible.

  • Quina metodologia has anat deixant de banda en el temps? Per què?

Bé a l’escola, es continuen veient models competitius, individualistes…. Cada vegada que un educador obra la boca, s’hauria de preguntar si el que dirà farà que l’autoestima de l’educand millori o empitjori.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Crec que el món Universitari ha fet un gra esforç en favor de l’Educació Social i que des de la teoria i la Universitat hi ha un cos de coneixement molt útil i necessari per a tots nosaltres.  No pots ser educador ni monitor qualsevol persona, sinó aquell que s’ha format.

D’altra banda, recordo la meva primera nit a Justícia Juvenil, dos adolescents van començar a barallar-se a cops de puny, jo estava sol… això no s’aprèn, ni tan sols amb experiència, s’ha de viure. Hi ha un recorregut vital en la nostra professió.

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Com et deia, hi ha molt escrit i molt ben escrit. A vegades, faríem bé en repassar tot allò que ja existeix. De totes maneres, el món i la realitat dels nostres educands, van canviant, per tant hem de seguir innovant…. Ara mateix, les xarxes socials (aquesta entrevista ho demostra) creen un repte educatiu increïble al qual encara no hi hem donat resposta.

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Ostres, avui m’ho posen molt fàcil. Es diuen retallades i polítiques de dretes. De totes maneres, la pitjor de les crisis és la personal. Caure en la rutina, no tenir ganes de fer res nou.  Dos anys vivint a Equador, a la selva amazònica, em van ensenyar que amb molt pocs recursos es poden fer tantes coses…

  • Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Que la gent no es cansi, no es desmotivi… obrir la ment a educadors, monitors, pares…

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Sempre m’he mogut en infància i adolescència (especialment, en l’atenció a la diversitat, en el sentit més ampli de la paraula).  Guardo molt bon record de l’experiència a Justícia Juvenil,  el món penitenciari podria ser un repte molt interessant. D’altra banda, m’encantaria poder-me guanyar la vida només treballant en el món del lleure i l’animació sociocultural…. diria molt del nostre país.

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Em sembla que són un repte de present pels nostres models educatius i les maneres d’entendre les relacions humanes, l’accés a la cultura… Com a educadors hi hem de ser presents.

Les primaveres àrabs, més enllà de tota la resta de factors a analitzar, són un exemple de canvi social a partir de les xarxes… Avui la gent pot ser més lliure perquè totes les ideologies estan a l’abast d’un mòbil.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Crec que amb aquestes entrevistes ets un exemple genial de la pregunta. La xarxa permet compartir coneixements, dubtes, reivindicacions… treball comunitari a nivell virtual… Em sembla extraordinari.

Portar una aula de tutoria a la UOC, m’està resultat una experiència fascinant… em sento tan a prop de molts del estudiants, compartim un dia a dia virtual que m’enriqueix com a persona. Parlem de la professió, del món, ens recomanem llibres, pel·lícules, cançons… em sento molt unit a aquesta gent que pregunta, que busca, que recomana… de veritat, genial.

És un mitjà educatiu sense precedents. Al centre obert, estem fem una feina molt “xula” a partir dels blogs que creen els nostres adolescents.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb noms de persones concretes que se n’han ensortit, amb nits de molt cansament físic però amb la sensació d’haver posat el meu granet de sorra i amb uns companys de professió que m’han fet millor persona.

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Puc explicar-te’n dues?

Amb setze anys, el “quico” em va posar una navalla al coll. Saltant-me totes les normes mai li vaig explicar a ningú. Deu anys després me’l vaig trobar de festa, va estar molt content de presentar-me a la seva dona i amb els ulls vidriosos em va dir que seria pare en quatre mesos.

A l’Equador, vaig portar una nena del centre obert al dispensari mèdic, creiem que la febrada era per Paludisme. Allà vam començar a parlar amb tota la gent que esperava visita (crec que van ser sis hores d’espera)… Un pacient tenia càncer avançat, un altre estava perdent d’una amputació de cama… Es va crear un clima distès primer, i entranyable després… Vam compartir, riure, explicar, algú va portar unes cerveses… Aquella gent estava viva, vivia el present…. “Aquí la gente la pelea” m’explicava un educador argentí.

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Depèn el dia. A vegades callo i somric… Altres els parlo d’un món millor… I quan estic més inspirat els pregunto si de petits algú els va acompanyar, si els van portar a jugar, si els van llegir poesia, si van ser feliços…

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

No sé si sóc massa jove (les canes em demostren el contrari) o massa ingenu… però de tant en tant rellegeixo “El petit príncep”o “Benedetti me echa un cable”, mantinc ideals i continuo rebent molt dels infants, dels adolescents, dels companys, dels estudiants de la UOC…

  • Sera Sanchez deixava aquesta pregunta: “Com ressols les contradiccions entre allò que t’ordenen i allò que creus què has de fer?

No només en l’educació social, en tota la meva vida crec que les contradiccions són part del nostre món, l’interior i el de fora.  Diria que el diàleg es fonamental, amb qui ens ordena i amb nosaltres mateixos… I , això sí, no parar-se de queixar sempre. Quan llegeixo, per exemple, els teus twitters (o el d’altres estudiants com tu) on demaneu, on denuncieu… entenc que els educadors socials tenim futur i tot el sentit del món.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Que us recomanin un llibre, una poesia, una peli… alguna cosa que ens apropi a la vida, a la reflexió. En el fons,es tracta d’això.

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

No abandoneu mai la vostra formació teòrica, ja sigui a nivell de formació, a nivell de grups de reflexió, blogs, xarxes socials….

I, sobre tot, no pareu de viure…. Viatgeu, descobriu altres cultures (jo segueixo mig enamorat de sudamèrica), llegiu, aneu al cinema, acabeu nits sencera conversant amb gent que val la pena, aneu a la natura, feu esport…

I, quan jo ja pensava que havia finalitzat la #edusoentrevista, el Pere Muñoz ens feia un altre regal: Acabo recomanant una cançó que per a mi resumeix l’educador social… Tu canción, de Revolver. A cridar al vent…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=4ML_XFiDT7c]

#primaveravalenciana

Aquests dies, sembla que alguna cosa està despertant al País Valencià. Sembla que el meninfotisme valencià ha donat pas a un moviment pacífic fart de tanta història…

Tot s’iniciava uns dies enrere, el passat dimecres 15 de febrer, quan un grup d’estudiants protestaven a les portes del seu institut (com d’altres ho feien a molts altres instituts), l’IES Lluís Vives. Mentre aquests joves reclamaven una educació publica i de qualitat i, més concretament, demanant el luxe de disposar de calefacció en el centre… El govern valencià, pel motiu que siguera, va optar per calfar d’altra forma a aquells estudiants, fins el punt de detindre a un dels menors… La rèplica per part de la societat estudiantil valenciana va estar ràpida, al dia següent, altres joves d’altres centres es convocaven també a les portes del Vives per tal de solidaritzar-se amb els companys i companyes, i la policia i el govern valencià, hagueren de pensar que eren més joves sense calefacció als quals seria millor calfar…

Ja no només són els i les joves qui protesten contra aquest atac produït per les que en teoria són les forces de l’ordre, sinó que ara, gran part de la societat valenciana ha eixit al carrer a dir que ja està bé! Professors/es i familiars, les xarxes, diversos moviments sorgits des d’internet,…

Ahir, estàvem a la facultat d’història, la gent, tractava d’organitzar-se per tal de no tornar a veure’s en situacions com aquestes, els d’allà, parlàvem de com defensar-nos dels atacs de la policia nacional, un altre ens mostrava tècniques de defensa pacífica, altre… Situacions que només descriuen la LAMENTABLE actitud que estan tenint els nostres governants i aquells/es que tenen per feina protegir-nos…

Doncs si… ja està bé!!!! Diem no!!!! Nosaltres no som d’este món!!!! Nosaltres no som l’enemic, i si ho som, ho serem tots i totes junts/es…. No entrem en les provocacions de la policia, però, no deixem d’acudir als diversos punts de trobada, a mostrar la nostra repulsa i indignació davant d’aquests que ens governen… per tractar d’aconseguir evitar aquests titulars, aquests altres, o tants i tants que aquests dies circulen per diversos mitjans de comunicació o per les xarxes…  No volem una policia ni un govern injust, només, si recordem i tirem la vista uns dies enrere, volem una educació pública i de qualitat… i de pas, que ens funcione la calefacció!!!

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=9va54RwHRQ0]

Edusoentrevista amb Sera Sanchez

Ací vos deixe la novena edusoentrevista… Se que aquesta hauria d’haver tingut lloc la setmana passada, però, per motius personals meus, no vaig poder fer-la… així que l’he tingut que fer aquesta setmana…

En aquest cas, parlem amb Sera Sánchez, educador social, mediador familiar, dramaturg, membre del CEESC, va escriure el pròleg d’Educablog, i un llarg etcètera…

A l’igual que en altres entrevistes, aquesta s’ha realitzat en temps real, així que gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Sera Sánchez, pel seu temps i per la seva dedicació!!

Com sempre, espere que siga del vostre interès…

Un últim adéu…

Dilluns 6 de febrer de 2012, 3:40 hores de la nit, una nit gelada i en un aire que espantava a qualsevol… Va estar eixe moment quan vares decidir abandonar aquest món, i emprendre un nou viatge cap a un parany que desconeixem, però, en el qual creies…

Enrere ha quedat aquell 19 de gener que et portàvem a l’hospital perquè estaves avisant que marxaves… Enrere han quedat aquestes dues setmanes i mitja que has estat lluitant per aferrar-te als últims minuts, per encara dedicar-nos alguns últims somriures, algunes últimes besades i moltes encaixades de mans…

Però, tot això ja ha passat, i hui, mentre et pujava al nínxol, mentre et deia l’últim adéu, no podia pensar en això, hui jo estava trist, hui pensava en el demà, en saber que no estaràs, que has marxat, i… que ja no podrem fer tantes i tantes coses que abans fèiem tu i jo… que, en definitiva, et vaig a trobar a faltar, i molt…

Continua llegint

Yo iré a Valencia 2012

Amb motiu de la celebració del pròxim Congrés Estatal d’Educació Social de València 2012, s’ha organitzat un concurs amb l’objectiu de fomentar la difusió i participació d’educadores i educadors socials en aquest esdeveniment…

La idea és enviar una foto teva amb el cartell del congrés, i pots guanyar dues entrades per al mateix… Doncs res, jo ja he enviat la meva fotografia a l’apartat web del concurs, i si voleu, podeu votar-la… només heu de registrar-vos en la web del congrés i votar… Gràcies!!

Sera Sánchez

Sera Sánchez, Educador social, mediador familiar y dramaturgo. Actualmente trabaja de educador social en el Consorcio de Bienestar Social de la Selva. Miembro de la Junta de Gobierno del CEESC (Colegio de Educadores Sociales de Cataluña) y uno de los responsables del cluster de comunicación. Cofundador de la compañía de teatro Factoría Los Sánchez y autor de varias obras de teatro representado en el circuito teatral valenciano. Autor del blog de educación social “Educador social en Alaska” y de varios artículos relacionados con la educación social. Actualmente los textos de este blog se han convertido en una obra de teatro que lleva el mismo nombre del blog y que ha sido premiada con el premio Retines 2008 del CEESC. La obra se estrenó en 2009 en el Teatro Principal de Castellón y actualmente está de gira por toda España con la segunda parte de Educador Social en Alaska, titulada “Alaska 2099“, que se estrenó en Barcelona en el 2011.

Conocí a Sera hace ya un par de años, no se si el lo recordará, pero, le envié un mail ya que en un asignatura de mi primer semestre de la UOC, tratábamos uno de sus textos… No recuerdo qué exactamente le pedía o le dejaba de pedir, pero, recuerdo que intercambiamos un par de mails, para ponerse así también en contacto con la UOC,… Tiempo después, con el twitter, ya me hice fan suyo… y, a punto estuve de ir a ver su obra cuando vino por aquí cerca… pero, por diversos motivos no pude asistir… Así, que Sera, ya sabes, cuando quieras… :P

Tiempo después, comentándolo con varios compañeros/as del grado de Educación Social de la UOC, pregunté a quién entrevistar, y por votación popular, salió elegido Sera… Entrevista que, a pesar de haberse atrasado una semana por motivos personales, hoy sale a la luz, bajo una gran expectativa… entre otros, hemos podido leer estos días por la red: “ansiosa per llegir la #tweetentrevista que fa @migrubio a @SeraSanchez… quins nervis!“, “estaremos atentos hoy a la de @SeraSanchez“, “ la entrevistaaaaaa, dios, a él megaeducador!! ¿Cómo lo haces? Tienes siempre a lxs mejores!!

Esta entrevista, al igual que otras anteriores, ha sido realizada en tiempo real. De verdad, gracias a tod@s l@s que habéis estado siguiendo la misma, y/o participando de ella… sinceramente, continúo viendo necesario dar una mayor visibilidad a la Educación Social en la web y las redes sociales, y, sigo confiando que #edusoentrevista ayude a ello… Lo dicho, también podréis leer la entrevista en twitter, buscando #edusoentrevista en la fecha de hoy 15 de febrero 2012

  • ¿Quién eres? ¿A qué te dedicas? ¿Dónde trabajas?

Soy Sera. Profesionalmente a la educación social, la mediación y últimamente a la dramaturgia. Trabajo de educador en La Selva, que no deja de tener su gracia

  • ¿Cuántos años llevas profesionalmente en la Educación Social?

Desde el 92

  • ¿Porqué estudiaste Educación Social? ¿Optabas a otras alternativas?

Empecé en psicología, pero lo dejé, no me veía haciendo de psicólogo. Llegué a la Educación Social por casualidad y aquí me quedé.

  •  ¿En qué consiste tu o tus trabajos?

Imposible resumirlo en twitter… Básicamente intento ayudar a los ciudadanos a resolver conflictos, dudas, gestiones, problemas,etc. Informo, escucho, asesoro, propongo y aprendo. 

  • ¿Podrías cualificar tu trabajo? ¿Cómo lo valoras?

En estos momentos,imprescindible.Para muchos ciudadanos está siendo el primer contacto con los Servicios Sociales, todo un reto hacer que salgan del despacho pensando que se les ha tratado bien, con eficiencia y eficacia

  • ¿Qué parte es la que más te motiva? ¿Y la qué menos?

La que menos la gestión de ayudas económicas, pura y dura. La que más, sin duda alguna, el contacto humano

  • ¿Qué se exige o qué se espera de un profesional de la Educación Social?

El problema es que a veces se nos exige o se espera muy poco de nosotros. Yo creo que lo exigible, siempre es ofrecer una atención exquisita y profesional al ciudadano. Yo lo intento cada día.

  • ¿Qué metodología usas en el día a día de tu tarea profesional? 

Umm, trabajar aquí es como hacer un máster en relaciones humanas: la escucha, la paciencia, la risa, la creatividad,.. y últimamente las TIC. Tengo una maleta de herramientas que utilizo según la persona. 

  • ¿Qué metodología has ido dejando de lado con el paso del tiempo? ¿Por qué ese cambio?

¿Metodología de lado? quite, quite… no vamos tan sobrados!! En todo caso, he ido dejando prejuicios, malas prácticas, lugares comunes… Y también se han ido quedando en el camino disciplinas como el psicoanálisis y estructuralismo. Me he vuelto, con los años, un escéptico recalcitrante.

  • Tu forma de trabajar, ¿deriva de aquello que has aprendido académicamente o se trata de aprendizaje personal?

Creo que es una falsa dicotomía. Teoría y práctica van de la mano y se aprende de ambas. pero ya que lo dices, lo que me ha pasado es que he ampliado las disciplinas de las que aprender: ciencia, periodismo, teatro. Es natural, todas tratan sobre humanos y la educación social va de eso.

  • ¿Desarrollas propuestas innovadoras o ya está todo prediseñado?

La innovación, lo nuevo, lo joven,… está un poco sobre valorado. Intento innovar si eso ayuda al ciudadano. Pero, si una praxis antigua es buena, es buena aunque sea antigua. Pero vaya, en general sí, intento adecuar las propuestas a la época en la que vivimos… ¿Esto es innovar?

  • ¿Cuáles son las principales dificultades en la Educación Social para desarrollar propuestas innovadoras?

La administración, ese monstruo burocrático y a veces absurdo. En ocasiones nosotros mismos. Innovar es a veces, entablar una lucha desigual contra el dinosaurio de la administración

  • ¿Cuáles son los mayores éxitos conseguidos por usar propuestas innovadoras?

Cuando esa propuesta ha ayudado al ciudadano y al profesional, a pensar(se) de otra forma. Cuando digo ciudadano, pienso en personas, familias,… pero también en ciudades, barrios, colectivos, etc.

  • Si hubieras de cambiar de ámbito profesional, ¿hacía cual te decantarías? ¿Por qué? 

Algo que tuviera que ver con la comunicación… No sé, creo que es lo mio, lo que me gusta y, si para algo valgo, es para eso.

  • ¿Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad? Se puede hacer uso desde la Educación Social? ¿Cómo?

Que nos han transformado y no hay vuelta atrás. El mundo ha cambiado aunque los Educadores Sociales aún no nos demos cuenta. No son solo herramientas de comunicación: transforman la comunicación. Y en eso estamos los educadores.

Se puede y se debe, pero creo que el debate tiene que ir más allá de la utilización de las TIC como herramienta. Debemos de empezar a pensar en cómo está cambiando al usuario que tenemos delante: sus formas de relacionarse, sus formas de SER ya no son las mismas. Ese es el discurso a construir

  • ¿Con qué te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Escucho y atiendo historias humanas. Eso no tiene precio. También es un alivio saber que está científicamente demostrado que nuestra intervención cambia cosas. Eso tranquiliza e inquieta por igual…

  • ¿Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

¡Muchas!. Pero me quedo con dos frases, que estamos en twitter… La de A. Varea ” ¿a quién se lo dijiste?”, y la de S.Vega, supervisora: ” ¿ Y usted que hizo ante eso?”

  • Cuándo te dicen, “Educación Social, ¿eso qué es? ¿eso para qué sirve?” ¿qué les contestas?

Creo que hace tiempo que eso solo nos lo preguntamos nosotros mismos, para flagelarnos un poco. En todo caso un resumen es: intento ayudar a las personas desde la educación. Si quieren saber más les invito a un café!!

  • ¿Qué o quién ha hecho que te dediques a la Educación Social? ¿Por qué sigues enganchado a la Educación Social después de tantos años?

El llegar aquí fue bastante casual. El quedarme fue comprobar que me gustaba y que podía vivir de ello.

La mía fatal oiga, jajaja. Espero que mis predicciones de Alaska 2099 no se cumplan. Supongo que técnicamente más avanzada. Creo que con el avance tecnológico cobrará más sentido todavía el  contacto humano. Aunque resulte paradójico. Somos una profesión de futuro.

  • ¿Qué quieres que le preguntemos al próximo/a entrevistado/a?

por ejemplo ¿cómo resuelve las contradicciones entre lo que le ordenan y lo que cree que debe de hacer?

  • Y por último… ¿algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando Educación Social actualmente?

Insensatos!!!! jajja, no, no. No sé, que lean, que sean rigurosos. Que se quiten la pátina madreteresacalcutiana (quién la tenga) si quieren disfrutar de esto. Y que, cuando trabajen, intenten ser más duros con el poder que con los usuarios.Sobre todo que disfruten del contacto humano, que es lo mejor de esta profesión..