Cap d’any i feliç 2012

Com fa un moment deia al meu twitter, no se si ho sabeu, però, hui és l’últim dia de l’any… Que si, que si, que no es cap mentida, demà ja serà 2012…

Un 2012 que per a qualsevol persona, en dos dits de front al menys, sembla complicat; complicat per diversos motius, una pujada d’imposts “inesperada”, una elevada xifra d’aturats i aturades, un desànim que sembla que s’ha instaurat en l’aire que respirem dia a dia, risc, la prima, i un llarg etcètera de fets, situacions, personatges que ens animen a restar tancats en les nostres cases durant tot el 2012, tancats i amagats com quan érem menuts i ens tapàvem sota els llençols per passar la por…

Com deia Llach, anem més lluny, sempre més lluny, més lluny de l’avui que ara ens encadena, donem eixos passos cap a endavant, i que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir… Perquè jo, personalment espere un 2012 que millore aquest 2011, un 2012 que deixe enrere aquells problemes que tots i totes hem anat passant, i que ens porte grans moments per gaudir en nosaltres i en aquella gent que ens envolta.

Continua Llegint

EdusoEntrevista amb Encarna Medel

Ací vos deixe la quarta #edusoentrevista… Malgrat que tots els dilluns estàvem publicant les entrevistes, pensem que resulta comprensible haver traslladat aquesta de data, ja que dilluns semblava una data força festiva…

En aquest cas, parlem amb Encarna Medel, consultora del grau en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, així com membre del Grup de Recerca en Educació Social…

Com comente a la mateixa entrevista, aquesta ha estat la primera en realitzar-la per altre mitjà, com ho és el correu electrònic…

Espere els vostres comentaris, però, sobretot, espere que vos siga d’utilitat… I, de nou, gràcies pels comentaris rebuts per aquesta iniciativa que tan bona acollida està rebent.

Encarna Medel

[lang_ca]

Encarna Medel és consultora d’educació social a la UOC, on, entre altres alumnes i altres assignatures, va estar la meva consultora de Bases i Models…

Aquesta edusoentrevista ha estat la primera realitzada per mail, en comptes de twitter… Des d’un primer moment, va estar una de les consultores més proposades per la resta de companys/es del grau per fer-li aquesta edusoentrevista, i l’Encarna va acceptar de seguida: “Hola Miquel, em sembla una idea interessant i estic encantada de parcipar-hi. El problema és que la feina i els fills em prenen tot el temps i encara no m’he posat amb el tema twitter.” Així que el 21 de desembre m’enviava un document en l’entrevista adjunta…

Tanmateix, ella ha estat la primera en reconèixer que algunes respostes són una mica extenses, i fins i tot es mostrava més que disposta a retallar-les si es veia necessari, jo he estat incapaç de fer-ho, personalment, pense que totes les respostes són d’allò més interessant…

No puc deixar passar l’ocasió per agrair el temps que l’Encarna ha dedicat per realitzar aquesta entrevista, Encarna, que m’havia oblidat demanar-te una última pregunta; Encarna que no t’havia demanat la fotografia; Encarna… així que milers de gràcies pel teu temps, i per la teva valoració: “Moltes gràcies per comptar amb mi i enhorabona per la iniciativa, hem sembla molt interessant com a forma de socialitzar diversos recorreguts i reflexions. A mi m’ha fet pensar” Des d’ací, també agrair als meus companys i companyes que varen proposar aquesta edusoentrevista, i desitjar que, com a Encarna, ens facen pensar les seves respostes que ara transcriuré.

  1. Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Sóc mare de tres fills, el Joel, la Laia i la Jana. Treballo en el Programa Infància dels Serveis socials de l’Ajuntament de Rubí. Realitzo tasques de supervisió i formació permanent amb equips professionals de diversos àmbits del camp de l’educació social. Faig treball de recerca a través del Grup de Recerca en Educació Social i faig de consultora ala UOC al Grau d’Educació Social.

  1. Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Uf! Molt anys! Des de l’any 1991. Vaig iniciar el meu treball com a educadora en un Centre d’Acollida i Urgències i més tard vaig passar a fer de  directora d’un CRAE d’Adolescents. L’any 1995 vaig començar a combinar les meves funcions professionals amb la formació i supervisió d’equips educatius i la investigació en diversos grups de treball. L’any 2005 vaig començar a treballar a Serveis Socials. Quan va començar el Grau d’Educació Social a la UOC vaig tenir el plaer de formar part de l’equip de consultors que impartien docència.

  1. Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Quan vaig començar a estudiar encara no existia la diplomatura i va arribar a les meves mans el programa de formació que s’impartia a l’Escola d’Educadors Especialitzats Flor de Maig. Va ser una elecció molt encertada, vaig trobar un equip de professors excel·lents que han marcat totalment la meva vida professional, gracies a ells he connectat amb orientacions que he pogut articular al llarg de la meva trajectòria professional. Tinc la sort de continuar treballant amb algunes d’ells en alguns grups de treball, publicacions i diverses trobades per seguir produir idees i que no s’aturi la màquina de pensar…

  1. En què consisteixen els teus treballs?

Treball educatiu amb famílies, formació de professionals i docència.

  1. Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Apassionant, a més tinc la sort de poder diversificar i així no dissociar el discurs teòric de la pràctica. Posar en conversa els diferents nivells de treball a través dels grups de recerca, compartir i posar en circulació els sabers a partir del treball amb equips…i la formació d’estudiants. En fi! Interessantíssim però esgotador!

  1. Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

M’agrada la possibilitat de construir; criteris pedagògics, hipòtesis sobre els casos a través del treball que realitzo amb la resta de professionals (tant del meu equip com del treball en xarxa i la formació amb altres professionals). El que menys m’agrada és que l’encàrrec que rebem a l’administració en l’actualitat respon més a lògiques assistencials, de control social… i cal fer molta resistència per obrir espais educatius, em fa por de vegades desconnectar-me o acabant-me queixant com molts dels professionals amb els que treballo.

  1. Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Depèn de l’encàrrec però lamentablement en molts casos se’l convoca allà on hi ha un problema, més enllà de les possibilitats educatives i de la causalitat dels problemes. Diguem, que té més pes el significant social que el significat educació.

  1. Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?

La paraula, donar els temps i generar espais rics en propostes que transcendeixen el present, que donin perspectiva i calma, molta calma. He deixat de banda les metodologies sistemàtiques que pretenen canvis ràpids amb criteris d’eficàcia.

  1. Per què i quins condicionants t’han fet canviar de metodologia?

Entendre amb els anys d’experiència que els temps de l’educació són uns altres, que els subjectes resignifiquen en un altre temps i que nosaltres potser no hi serem per veure-ho. Aquest principi ens ha d’animar a no perdre la confiança.

  1. La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

La veritat és que tinc la sort de que està estretament lligat als dos tipus aprenentatges.

  1. Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Cal inventar en cada proposta, no hi ha res prefixat. Quan treballem amb persones les propostes han de tenir present la seva particularitat i al mateix temps els referents culturals, trobar els punts d’intersecció suposa sempre una invenció.

  1. Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

El trobar marcs on sigui possible l’obertura al treball educatiu i no es contamini amb altres funcions;d’atenció, assistencials, de control…

  1. Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Que poden moure el desig dels educadors que les lideren i en conseqüència els dels subjectes de l’educació.

  1. Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

M’agradaria treballar en espais familiar per a la primera infància. Em sembla una etapa molt important, que marca futurs i on els pares necessiten molt recolzament i orientació.

  1. Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Em semblen molt importants per la capacitat de promoure connexions, per l’estructura d’un llenguatge que permet posar en relació. Penso que tot i així poden generar confusió si no tens algú que t’acompanyi pels recorreguts amb un cert criteri, no tot val igual! L’educació social pot aprofitar aquestes estructures per posar en diàleg experiències i pensaments que d’altra manera no seria possible.

  1. Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Em quedo amb els espais de reflexió on vas descobrint formes de conceptualitzar les pràctiques a partir de la conversa, el treball de casos, les lectures…

  1. Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Tinc molt present al primer equip amb el que vaig treballar al Centre d’Acollida, les primeres tutories i els meus descobriments a partir de les lectures de Winnicott, semblava que hagués escrit els seus llibres per mi, per ajudar-me a entendre la realitat dels nens que vivien al centre i el que podíem fer com a educadors. Els casos que posava com a exemple (nens evacuats de la 2ª guerra mundial) patien les mateixes dificultats que alguns nens del Centre.

  1. Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Per obrir altres recorreguts possibles…a persones que poden tenir dificultats amb el vincle social.

  1. Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Perquè m’agrada i perquè és un elecció convençuda , no és casual i no sabria fer altres coses. M’he format durant molts anys per ser educadora o assumir altres funcions relacionades amb l’educació social.

  1. L’Òscar Martínez deixava aquesta pregunta: “Quantes vegades has pensat a deixar la professió i què ha fet que valgui la pena que no ho fessis?”

La veritat és que mai m’he plantejat deixar la professió, si canviar de feina… sobretot quan els problemes es cronifiquen i no s’articulen propostes de canvi. Darrerament em dona per escriure, conceptualitzar les dificultats i posar les idees a circular…. i alguna cosa es belluga de posició, sinó la realitat segurament si la meva mirada sobre aquesta.

  1. Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Quin és l’objectiu de l’educació social en temps de crisi?

  1. I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Que penseu des de quin model voleu orientar les pràctiques i fugiu de l’eclecticisme, que no de la pluralitat.

[/lang_ca]

[lang_es]

Encarna Medel es consultora de educación social en la UOC, donde, con otros alumnos y otras asignaturas, fue mi consultora de Bases y Modelos…

Esta edusoentrevista ha sido la primera realizada por e-mail, en lugar de por twitter… Desde un primer momento, fue una de las consultoras más propuestas por el resto de compañeros/as del grado para hacerle una edusoentrevista, y Encarna aceptó enseguida: “Hola Miquel, me parece una idea interesante y estoy encantada de parcipar. El problema es que el trabajo y los hijos me ocupan mucho tiempo y todavía no me he puesto con el tema twitter.” Así que el 21 de diciembre me enviaba un documento con la entrevista adjunta…

Aun así, ella ha sido la primera en reconocer que algunas respuestas son un poco extensas, -e incluso se mostraba más que dispuesta a recortarlas si era necesario-, yo he sido incapaz de hacerlo; personalmente pienso que todas las respuestas son de lo más interesante…

No puedo dejar pasar la ocasión para agradecer el tiempo que Encarna ha dedicado a esta entrevista; “Encarna, que me había olvidado pedirte una última pregunta”, “Encarna que no te había pedido la fotografía”, “Encarna que…” así que mil gracias por tu tiempo, y por tu valoración: “Muchas gracias para contar conmigo y enhorabuena por la iniciativa, me parece muy interesante como forma de socializar varios recorridos y reflexiones. A mí me ha hecho pensar…” Desde aquí, también agradecer a mis compañeros y compañeras que propusieron esta edusoentrevista, y desear que, como a Encarna, sus respuestas, que ahora transcribiré, nos hagan pensar…

1. Quién eres? A qué te dedicas? Dónde trabajas?

Soy madre de tres hijos, Joel, Laia y Jana. Trabajo en el Programa Infancia de los Servicios sociales del Ayuntamiento de Rubí. Realizo tareas de supervisión y formación permanente con equipos profesionales de varios ámbitos del campo de la educación social. Hago trabajo de investigación a través del Grupo de Investigación en Educación Social y de consultora en la UOC , en el Grado de Educación Social.

2. Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?

Uf! Muchosaños! Desde el 1991. Inicié mi trabajo como educadora en un Centro de Acogida y Urgencias y más tarde pasé a hacer de directora de un CRAE de Adolescentes. El año 1995 empecé a combinar mis funciones profesionales con la formación y supervisión de equipos  educativos y la investigación en varios grupos de trabajo. El año 2005 empecé a trabajar en los Servicios Sociales. Cuando empezó el Grado de Educación Social en la UOC tuve el placer de formar parte del equipo de consultores que impartían docencia.

3. Porque estudiaste Educación Social? Optabas por otras alternativas?

Cuando empecé a estudiar todavía no existía la diplomatura y llegó a mis manos el programa de formación que se impartía en la Escuela de Educadores Especializados Flor de Mayo. Fue una elección muy acertada, encontré un equipo de profesores excelentes que han marcado totalmente mi vida profesional, gracias a ellos he conectado con orientaciones que he podido articular a lo largo de mi trayectoria profesional. Tengo la suerte de continuar trabajando con algunas de ellos en algunos grupos de trabajo, publicaciones y varios encuentros para seguir produciendo ideas y que no se pare la máquina de pensar…

4. En que consiste tu trabajo?

Trabajo educativo con familias, formación de profesionales y docencia.

5. Podrías calificar tu trabajo? Cómo lo valoras?

Apasionante, además tengo la suerte de poder diversificar y así no disociar el discurso teórico de la práctica. Poner en conversación los diferentes niveles de trabajo a través de los grupos de investigación, compartir y poner en circulación los saberes a partir del trabajo con equipos…y la formación de estudiantes. En fin! Interesantísimo pero agotador!

6. Qué parte es la que más te motiva? Y cuál la que menos?

Me gusta la posibilidad de construir; criterios pedagógicos, hipótesis sobre los casos a través del trabajo que realizo con el resto de profesionales (tanto de mi equipo como del trabajo en red y la formación con otros profesionales). Lo que menos me gusta es que el encargo que recibimos en la administración en la actualidad responde más a lógicas asistenciales, de control social… y hay que hacer mucha resistencia para abrir espacios educativos, me da miedo a veces desconectarme o acabar quejando como muchos de los profesionales con los que trabajo.

7. Qué se exige o que se espera de un profesional de la educación social?

Depende del encargo pero lamentablemente en muchos casos se le convoca allí donde hay un problema, más allá de las posibilidades educativas y de la causalidad de los problemas. Digamos, que tiene más peso el significante social que el significado educación.

8. Qué metodología usas en tu día a día, en tu tarea profesional? Qué has ido dejando de lado con el tiempo?

La palabra, dar tiempo y generar espacios ricos en propuestas que trascienden el presente, que den perspectiva y calma, mucha calma. He dejado de lado las metodologías sistemáticas que pretenden cambios rápidos con criterios de eficacia.

9. Por qué y qué condicionantes te han hecho cambiar de metodología?

Entender, con los años de experiencia, que los tiempos de la educación son otros, que los sujetos resignifican en otro tiempo y que nosotros quizás no estaremos para verlo. Este principio nos tiene que animar a no perder la confianza.

10. Tu forma de trabajar, deriva de aquello que has aprendido académicamente? O es una cuestión de aprendizaje personal?

Bien es verdad que tengo la suerte de que (mi forma de trabajar) está estrechamente ligada a los dos tipos aprendizajes.

11. Desarrollas propuestas innovadoras? O ya está todo prediseñado?

Hay que inventar en cada propuesta, no hay nada prefijado. Cuando trabajamos con personas las propuestas tienen que tener presente su particularidad y al mismo tiempo los referentes culturales, encontrar los puntos de intersección supone siempre una invención.

12. Cuáles son las principales dificultades en la educación social, a la hora de desarrollar propuestas innovadoras?

Encontrar marcos donde sea posible la apertura en el trabajo educativo y no se contamine con otras funciones; de atención, asistenciales, de control…

13. Cuáles son los mayores éxitos conseguidos al emplear propuestas innovadoras?

Que pueden mover el deseo de los educadores que las lideran y en consecuencia los de los sujetos de la educación.

14. Si tuvieras que cambiar de ámbito, hacia cuál lo harías? (gente mayor, infancia, sociocomunitario…) Porqué?

Me gustaría trabajar en espacios familiares para la primera infancia. Me parece una etapa muy importante, que marca futuros y donde los padres necesitan mucho apoyo y orientación.

15. Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad? Se puede hacer uso desde la educación social? Cómo?

Me parecen muy importantes por la capacidad de promover conexiones, por la estructura de un lenguaje que permite poner en relación. Pienso que aún así pueden generar confusión si no tienes alguien que te acompañe por los recorridos con un cierto criterio, no todo vale igual! La educación social puede aprovechar estas estructuras para poner en diálogo experiencias y pensamientos que de otra manera no sería posible.

16. Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional?

Me quedo con los espacios de reflexión donde vas descubriendo formas de conceptualizar las prácticas a partir de la conversación, el trabajo de casos, las lecturas…

17. Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

Tengo muy presente al primer equipo con el que trabajé en el Centro de Acogida, las primeras tutorías y mis descubrimientos a partir de las lecturas de Winnicott, parecía que hubiera escrito sus libros por mí, para ayudarme a entender la realidad de los niños que vivían en el centro y lo que podíamos hacer como educadores. Los casos que ponía como ejemplo (niños evacuados de la 2ª guerra mundial) sufrían las mismas dificultades que algunos niños del Centro.

18. Cuando te dicen, “educación social, esto qué es, esto para que sirve?” Qué contestas?

Para abrir otros recorridos posibles… a personas que pueden tener dificultades con el vínculo social.

19. Qué o quien ha hecho que te dediques a la educación social? Porque sigues enganchada a la educación social después de tantos años?

Porque me gusta y porque es un elección convencida , no es casual y no sabría hacer otras cosas. Me he formado durante muchos años para ser educadora o asumir otras funciones relacionadas con la educación social.

20. Òscar Martínez dejaba esta pregunta: “Cuántas veces has pensado en dejar la profesión y que ha hecho que valga la pena que no lo hicieras?”

Bien es verdad que nunca me he planteado dejar la profesión, sí cambiar de trabajo… sobre todo cuando los problemas se alargan y no se articulan propuestas de cambio. Últimamente me da por escribir, conceptualizar las dificultades y poner las ideas a circular…. y algo se mueve de posición, sino la realidad seguramente sí mi mirada sobre esta.

21. Qué quieres que le preguntemos al próximo entrevistado/da?

Cuál es el objetivo de la educación social en tiempo de crisis?

22. Y, por último… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente?

Que penseis desde qué modelo queréis orientar las prácticas y huyais del eclecticismo, que no de la pluralidad…

[/lang_es]

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2012

Doncs això, molt bones festes, bon Nadal i feliç any nou 2012…

Gràcies als que fins ara seguiu aquest blog, i gràcies als que ho fareu de nous… Realment em trobe molt més que satisfet dels resultats obtinguts d’aquest espai, vora 8.600 visites que s’han produït al llarg de tot el 2011, gràcies i més gràcies…

Continua llegint

#edusoentrevista amb @Oscar_m

Com vaig prometre, i com porte intenció de realitzar cada dilluns, ací vos deixe la tercera #edusoentrevista…

En aquest cas, parlem amb Òscar Martínez, consultor de la UOC, entre altres professions… Tanmateix, vos convide a visitar la seva pàgina web, on parla del llibre que ha escrit conjuntament amb Jordi Planella.

Espere els vostres comentaris, però, sobretot, espere que vos siga d’utilitat… I, de nou, gràcies pels comentaris rebuts per aquesta iniciativa que tan bona acollida està rebent.

Diferències entre els serveis – projectes d’educació social i altres serveis o bens de mercat

           Tal i com hem pogut llegir als diversos materials que composen la bibliografia d’aquest resum, podem apreciar l’existència de tres sectors dins de la societat, que són el sector públic (el govern), el sector privat (empreses en ànim de lucre) i el tercer sector, on podem trobar aquelles organitzacions que no cerquen la seva finalitat lucrativa.

          Malgrat que existeix varietat d’opinions, podríem definir allò que entenem per empresa social a aquelles organitzacions o empreses que porten a terme la seva missió social principal o ambiental emprant mètodes empresarials, és a dir, tal i com remarcava en el seu article Ernesto Barrera, “el terme <<empresa>>, dins d’aquest esquema, implica aleshores un model de negoci creador de valor econòmic, és a dir, que la comercialització dels bens i serveis genera fluxos econòmics suficients per autofinançar l’activitat empresarial…” Però, malgrat de tractar-se d’una empresa, aquesta haurà de complir una mena de requisits per tar de ser denominada empresa social, en línees generals, podrem afirmar que aquests requisits seran que la seva política d’assignació dels fluxos econòmics excedents han d’invertir-se en la seva pròpia estratègia social, permetent als seus clients BOP[1] la captura de la major part del valor econòmic creat pel model de negoci.” (Barrera, 2007).

Continua Llegint

#edusoentrevista amb @PlanellaJordi

Com vaig prometre, i com porte intenció de realitzar cada dilluns, ací vos deixe la segona tweet-entrevista, ja batejades com #edusoentrevista.

En aquest cas, parlem amb Jordi Planella, actualment director del grau en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya… Tanmateix, vos convide a visitar la seva pàgina web, i en especial a la seva darrera publicació que ha fet amb l’Asun Pie, a la que des d’ací animem a obrir-se un twitter, per tal de poder fer-li una #edusoentrevista.

Espere els vostres comentaris, però, sobretot, espere que vos siga d’utilitat… I, de nou, gràcies pels comentaris rebuts per aquesta iniciativa que tan bona acollida està rebent.

Òscar Martínez

[lang_ca]

Òscar Martínez és educador social, psicopedagog, tutor i consultor a la UOC (tant de psicopedagogia com d’educació social), docent a l’Escola Universitària de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés,… També és autor del llibre Alternando la discapacidad (conjuntament amb el Jordi Planella).

Però, Òscar no només es això, sinó que també és culpable de que molts/es alumnes de la UOC estem pel twitter… Tal i com comentàvem molts dels companys/es, l’Òscar va estar responsable de crear un abans i un després en la participació activa per part de l’alumnat, i això ho va aconseguir mitjançant el twitter creat per a l’assignatura

El passat dilluns 12 de desembre de 2011, per la nit, tenia lloc aquesta entrevista, espere, que vos siga de tota utilitat… i, com no, des d’ací agrair a l’Òscar la seva dedicació i temps per a la seva realització.

  1. Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Oscar. Educador Social, Psicopedagog, Màster en SIC. Professor a Facultat @fundperetarres, @uramonllull, consultor @UOCuniversitat i ES @TEBcooperativa

  1. Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Porto uns 15 anys i alguns més fent voluntariats

  1. Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Al 1996, després d’un semestre de Psicologia vaig conèixer algunes educadores socials i vaig veure que realment el que volia fer era #educacionsocial.

  1. En què consisteixen els teus treballs?

En acompanyar en la formació a futurs educadors/es socials i en treballar com educador social a un habitatge per persones amb discapacitat

  1. Podries qualificar el teu treball?

Interessant, creatiu, apassionant, sorprenent, intens, gratificant…

  1. Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

La intervenció directe i el treball amb els estudiants les gaudeixo molt. Per contra, la part més de gestió, la burocràcia i rigidesa universitària és la que menys…

  1. Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Tenir present sempre que “l’altra” no és un esser inert sino que és una persona amb capacitat de decidir, amb cos i sobre tot amb ànima

  1. Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?

Mirar de que tot allò que planifico/disenyo condueixi a quelcom que tingui sentit per l’estudiant o les persones del centre. He deixat de banda al màxim fer coses que no tinguin sentit ni per uns ni pels altres

  1. Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Si, molt. Jústament buscant aquesta significació. A la facultat abans formava, ara acompanyo en el procès de formació i al centre abans dutxava, ara superviso les dutxes 

  1. La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

La formació és bàsica per poder veure tot plegat des de diferents punts de vista, però després hi altres coses que la pràctica t’ajuda a comprende-les en profunditat

  1. Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Una de les conclusions de la meva darrera comunicació a un congrés era “no està tot inventat”

  1. Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

L’educació social és força creativa i cada cop hi ha més professionals amb moltes habilitats per fer projectes innovadors.

  1. Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

El darrer ha estat amb la utilització de twitter i altres mitjans de comunicació (plataformes i premsa escrita) fent-los servir amb una activitat amb estudiants i com a eines de (ciber)activisme

  1. Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

Crec que en aquest moments ara buscaria dedicar-me a la formació i la orientació laboral

  1. Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Son una oportunitat per poder fer coses creatives i interessants. Fa poc llegia un post que deia que “La comunicació també es acció social”

  1. Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Em venen al cap les darreres tutoria que he fet pels “meus” estudiants de primer curs. Estaven fer el seu primer treball universitari. Treballar per gent que té inquituds i ganes d’aprendre és un luxe

  1. Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Ho explico en més de 10 twits, però bàsicament explico que treballem amb persones en exclusió o risc d’exclusió, en situacions de desavantatges socials.

  1. Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Vaig començar fa 20 i pocs anys per casualitat vaig començar a fer classes a una noia que tenia difcultats d’aprenentatge. Em va agradar el repte i després les col·laboracions que feia amb entitats van ser satisfactòries, una cosa va portar a l’altra… Segueixo engantxat perque li trobo sentit a cada dia en que em dedico a aquesta professió bè sigui com a professor o com educador al centre

  1. Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Quantes vegades has pensat a deixar la professió i què ha fet que valgui la pena que no ho fessis?

  1. I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Val molt la pena tant la formació (a nivell personal tambè) i per suposat la professió!!

[/lang_ca]

[lang_es]

Òscar Martínez es educador social, psicopedagogo, tutor y consultor en la UOC (tanto de psicopedagogía como de educación social), docente en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social de la Fundación Pere Tarrés… También es autor del libro Alternando la discapacidad (conjuntament con Jordi Planella).

 Pero, Òscar no sólo es esto, sino que también es culpable de que muchos/as alumnos/as de la UOC estemos por Twitter… Tal y como comentábamos muchos de los compañeros/as, Òscar fue el responsable de crear un antes y un después en la participación activa por parte del alumnado, y esto lo consiguió gracias al twitter creado para la asignatura

El pasado lunes 12 de diciembre de 2011, por la noche, tenía lugar esta entrevista, espero, que os sea de toda utilidad… y, como no, desde aquí agradecer a Òscar su dedicación y tiempo para su realización.

1 . Quién eres? A que te dedicas? Donde trabajas?

Oscar. Educador Social, Psicopedagogo, Master en SIC. Profesor en Facultad @fundperetarres,@uramonllull, consultor @UOCuniversitat y ES @TEBcooperativa

2. Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?

Llevo 15 años, y algunos más haciendo voluntariados.

3. Porque estudiaste Educación Social? Optabas a otras alternativas?

En 1996, después de un semestre de Psicologia conocí a algunas educadoras sociales i ví que realmente lo que quería hacer era #educacionsocial.

4. En que consiste tu trabajo?

En acompañar en la formación a futuros educadores/as sociales y en trabajar como educador social en una vivienda para personas con discapacidad.

5. Podrías cualificar tu trabajo?

Interesante, creativo, apasionante, sorprendente, intenso, gratificante…

6. Qué parte es la que más te motiva? Y cual es la que menos?

La intervención directa y el trabajo con los estudiantes lo disfruto mucho. Por el contrario, la parte más de gestión, la burocracia y rigidez universitaria es la que menos…

7. Qué se exige o que se espera de un profesional de la educación social?

Tener presente siempre que “el otro” no es un ser inerte sino que es una persona con capacidad de decidir, con cuerpo y sobre todo con alma.

8. Qué metodología usas, día a día, en tu tarea profesional? Qué has ido dejando de lado con el tiempo?

Mirar de que todo aquello que planifico/diseño conduzca a algo que tenga sentido para el estudiante o las personas del centro. He dejado de lado al máximo hacer cosas que no tengan sentido ni para unos ni para otros.

9. Ha variado tu forma de trabajar desde que empezaste hasta ahora? Qué motivos te han hecho cambiar?

Sí, mucho. Precisamente buscando esta significación. En la facultad antes formaba, ahora acompaño en el proceso de formación y en el centro antes duchaba, ahora superviso las duchas.

10. Tu forma de trabajar, deriva de aquello que has aprendido académicamente? O es una cuestión de aprendizaje personal?

La formación es básica para poder ver todo ello desde diferentes puntos de vista, pero después hay otras cosas que la práctica te ayuda a comprenderlas en profundidad.

11. Desarrollas propuestas innovadoras? O ya está todo inventado?

Una de las conclusiones de mi última comunicación en un congreso fue “no está todo inventado”.

12. Cuáles son las principales dificultades en la educación social, en el momento de desarrollar propuestas innovadoras?

La educación social es fuerza creativa y cada vez hay más profesionales con muchas habilidades para hacer proyectos innovadores.

13. Cuáles son los mayores éxitos conseguidos al emplear propuestas innovadoras?

El último ha sido con la utilización de Twitter y otros medios de comunicación (plataformas y prensa escrita) usándolos con una actividad con estudiantes y como herramientas de (ciber)activismo..

14. Si tuvieras que cambiar de ámbito, hacia cuál lo harías? (gente mayor, infancia, sociocomunitario…) Porqué?

Creo que en este momento buscaría dedicarme a la formación y la orientación laboral.

15. Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad? Se puede hacer uso desde la educación social? Cómo?

Son una oportunidad para poder hacer cosas creativas e interesantes. Hace poco leía un post que decía que “La comunicación también es acción social”.

16. Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional? Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

Me vienen a la cabeza las últimas tutoría que he hecho para  “mis” estudiantes de primer curso. Estaban haciendo su primer trabajo universitario. Trabajar para gente que tiene inquietudes y ganas de aprender es un lujo.

17. Cuando te dicen, “educación social, esto qué es, esto para que sirve?” Qué les contestas?

Lo explico en más de 10 twits, pero básicamente explico que trabajamos con personas en exclusión o riesgo de exclusión, en situaciones de desventajas sociales.

18. Qué o quien ha hecho que te dediques a la educación social? Porque sigues enganchado a la educación social después de tantos años?

Empecé hace 20 y pocos años por casualidad, empecé a dar clases a una chica que tenía difcultades de aprendizaje. Me gustó el reto y después las colaboraciones que hacía con entidades fueron satisfactorias, una cosa trajo a la otra… Sigo enganchado porque le encuentro sentido a cada día que me dedico a esta profesión, ya sea como profesor o como educador en el centro.

19. Qué quieres que le preguntemos al proximo entrevistado/da?

 Cuantas veces has pensado en dejar la profesion y que ha hecho que valiera la pena no hacerlo?

 20. Y, por último… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente?

 Vale mucho la pena tanto la formación (a nivel personal también) y por supuesto la profesión!!

[/lang_es]

Funcionament de les tweet-entrevistes #educaciosocial… #edusoentrevista

En primer lloc voldria donar les gràcies a totes i tots per l’acollida que ha tingut aquesta iniciativa, de veres, no m’esperava aquests resultats…

Des de que fa 6 dies vaig publicar que havia tingut la idea de realitzar entrevistes a diversos educadors/es socials, vora 400 persones han entrat a llegir el meu blog, i, només això, ja és un motiu de satisfacció… D’aquestes 400, més de la meitat ho varen fer a partir del mateix dia que vaig publicar la #edusoentrevista amb Segun Moyano…

El twitter, ha estat un espai que ha permès ajuntar a diversos educadors/es socials parlant sobre aquesta primera entrevista, d’altres responent afirmativament a la proposta de participar… gràcies a tots/es també… Vos convide a tots/es a seguir participant activament emprant el hashtag #edusoentrevista…

Veient la gent que hi ha interessada, veient que es tracta d’una iniciativa a la qual vull donar continuïtat, només em queda comentar-vos que aniré publicant cada dilluns una entrevista… Així, també disposaré d’una setmana per poder anar parlant en altres educadors/es socials… Actualment, he publicat una entrevista, però, ja he fet un parell… i també ja han estat o s’estan programant altres entrevistes…

Com deia una companya pels fòrums de la UOC… Seguim compartint!!!

Jordi Planella

[lang_ca] Jordi Planella Ribera, persona, pare de dos filles i amant de la música barroca. És educador social, pedagog i doctor per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el camp de la infància, les persones adultes amb discapacitat i el treball comunitari. La seva recerca es centra en la construcció social de la professió de l’educador social, la història de l’educació social, la pedagogia de la diversitat funcional i la teoria corporal. Per tal de conèixer alguns dels seus treballs de recerca en el camp de l’educació social, vos convide i recomane a visitar aquesta pàgina web.

Personalment, vaig tenir el plaer de conèixer-lo a la primera comissió d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC a Barcelona, de la qual ell forma part com a vocal del grau d’educació social. Jo estava allí com a vocal representant dels estudiants del mateix grau i la primera impressió que em va donar fou la d’una persona amb moltes coses a dir en el món de l’educació social. No em vaig enganyar, com podreu apreciar tot seguit…

Entre els dies 6 i 7 de desembre de 2011, va tenir lloc l’entrevista que ara mateix passaré a transcriure…

  1. Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Jordi Planella. Actualment director del Grau en Educació Social i professor de Pedagogia Social. A la UOC

  1. Quants anys portes professionalment en l’educació social?

24 anys. Vaig començar el 1987 fent d’educador de carrer, temptejant mica en mica el que havia de fer. Després vaig estudiar.

  1. Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Com molts, no he estudiat ES perquè no existia. Vaig començar magisteri però va ser frustrant i molt desmotivador. Després pedagogia. Molta teoria que podia contrastar amb la meva experiència. Desprès em vaig habilitar al CEESC. M’he format llegint molt als educadors francesos.

  1. En què consisteix el teu treball?

Des de 1999 treballo a la Universitat: formació d’educadors/es. M’interessa fer-ho connectant teoria i pràctica. No m’agrada la Universitat feta d’esquenes a la realitat. El meu projecte és treballar per canviar-ho. Crec en altres formes de transmissió.

  1. Podries qualificar el teu treball?

Apassionant: sense desig seria frustrant. Projectes nous, idees que bullen al cap, projectes de llibres, noves assignatures d’Educació Social. Motivador, però també amb molta feina de gestió…

  1. Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Crear coses noves és radicalment motivador (per exemple redactar el projecte del Grau en Educació Social el 2008). La que menys són els exercicis excessivament burocràtics (que cada vegada són més). No obstant la passió per l’educació social pot més

  1. Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Que entengui a L’ALTRE tal i com és, sense voler imposar els seus criteris, les seves concepcions del món, les seves categories. Que descobreixi la persona més enllà de les categories i dels estigmes. Que acompanyi i que no controli. Que ensenyi l’art de la resistència

  1. Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

M’interessen les formes de transformació social i en especial poder donar la paraula als q no la tenen: professionals, educands, etc… L’acció i el pensament… tot lligat en la vida mateixa. No m’agrada fer diferències. El Twitter com a activisme social…

  1. Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?

Treball en equip cada vegada més clar. També treball en xarxa i interdisciplinar. L’escriptura segueix molt present. No n’he abandonat cap

  1. Ha variat la teva forma de treballar des que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Cada vegada he incorporat formes de treball que tenen més en compte a l’Altre: els nens al pensar els seus projectes, les comunitats en plans. He canviat al pensar la feina més des de Jo Persona i menys des de Jo Professional. El canvi és radical

  1. La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Es una barreja. Sempre he llegit sobre educació social i ho he contrastat amb la praxis o a l’inrevés. No ho puc concebre d’una altra manera. Els aprenentatges personals també juguen un paper clau.

  1. Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Tot es pot inventar de forma diferent si això serveix per millorar la qualitat de vida de les persones o per formar millor els estudiants, per exemple hem apostat per docents molt vinculats a la professió d’educador social

  1. Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Els diners no són un escull; amb idees innovadores es pot anar més enllà. Dificultats poden venir de qui fa l’encàrrec: només control. Si vols anar més enllà has de fer coses diferents… Coses trencadores…

  1. Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Per mi els majors èxits tenen a veure amb: canviar categories (discapacitat, menor, boig, malalt, etc) i en el seu lloc fer aflorar el subjecte. Com educadors no podem ser conformistes i hem de voler canviar la realitat.

  1. Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

He passat per infància, diversitat funcional i treball comunitari. Aquest darrer crec que és el que ara m’interessa més, en especial incorporant les TIC.

  1. Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Les tic i l’ús d’aquests en la versió xarxa social són molt importants. Que digui el contrari menteix o viu aïllat de la gent. Fa uns 5 o 6 anys varem investigar-ho des de l’educació social i no hi havia res de res. Ara ens hem posat les piles a toppe. En ES des de formació (cas UOC) fins a altres temes lligats al treball en xarxa i l’acció col:lectiva

  1. Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Em quedo amb les relacions personals. Fa pocs dies vaig trobar-me un noi del qual era tutor al crae fa 15 anys… la vida li anava molt bé. Tenia dues filles i havia trencat amb un cercle… altres no han tingut tanta sort

  1. Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Costa molt perquè. la imatge típica és que tens molt de valor.. que ells no ho farien…a mi m’agrada definir-la com la promotora de ciutadania

  1. Segun Moyano deixava aquesta pregunta: Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social?

Ho ha fet la meva atracció per l’alteritat des de petit (amics gitanos, amics immigrants de llatinoamèrica, etc) això als anys 70. Al 83 començava a fer de monitor de lleure i aquesta és una via.. després experiències molt dures de voluntariat que em van enganxar del tot…

  1. Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

  1. I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Estudiar és dur però val la pena perquè. al final els aprenentatges compensen i sempre t’acaben obrint portes. No s’ha de parar mai. I desprès d’estudiar seguir llegint (estar al dia) i escriure sobre la feina…. [/lang_ca]

[lang_es]

Jordi Planella Ribera, persona, padre de dos hijas y amante de la música barroca. Es educador social, pedagogo y doctor por la Universitat de Barcelona. Ha trabajado en el campo de la infancia, las persones adultas con discapacidad y el trabajo comunitario. Su investigación se centra en la construcción social de la profesión del educador social, la historia de la educación social, la pedagogía de la diversidad funcional y la teoría corporal. Para conocer algunos de sus trabajos de investigación en el campo de la educación social, os invito y recomiendo visitar esta página web.

Personalmente, tuve el placer de conocerlo en la primera comisión de estudios de psicología y ciencias de la educación de la UOC en Barcelona, de la cual él forma parte como vocal del grado de educación social. Yo estaba allí como vocal representante de los estudiantes del mismo grado y la primera impresión que me dio fue la de una persona con muchas cosas a decir en el mundo de la educación social. No me engañé, como podréis apreciar a continuación…

Entre los días 6 y 7 de diciembre de 2011, tuvo lugar la entrevista que ahora mismo transcribo…

1. Quién eres? A que te dedicas? Donde trabajas?

Jordi Planella. Actualmente director del Grado en Educación Social y profesor de Pedagogía Social. En la UOC.

2. Cuántos años llevas profesionalmente en la educación social?

24 años. Empecé en 1987 haciendo de educador de calle, tanteando poco a poco lo que tenía que hacer. Después estudié.

3. Porque estudiaste Educación Social? Optabas a otras alternativas?

Cómo muchos, no he estudiado ES porque no existía. Empecé magisterio pero fue frustrante y muy desmotivador. Después pedagogía. Mucha teoría que podía contrastar con mi experiencia. Desprendido me habilité en el CEESC. Me he formado leyendo mucho a los educadores franceses.

4. En que consiste tu trabajo?

Desde 1999 trabajo en la Universidad: formación de educadores/as. Me interesa hacerlo conectando teoría y práctica. No me gusta la Universidad hecha de espaldas a la realidad. Mi proyecto es trabajar para cambiarlo. Creo en otras formas de transmisión.

5. Podrías cualificar tu trabajo?

Apasionante: sin deseo sería frustrante. Proyectos nuevos, ideas que hierven en la cabeza, proyectos de libros, nuevas asignaturas de Educación Social. Motivador, pero también con mucho trabajo de gestión…

6. Qué parte es la que más te motiva? Y qual es la que menos?

Crear cosas nuevas es radicalmente motivador (por ejemplo redactar el proyecto del Grado en Educación Social el 2008). La que menos son los ejercicios excesivamente burocráticos (que cada vez son más). No obstante la pasión por la educación social puede más.

7. Qué se exige o que se espera de un profesional de la educación social?

Que entienda al OTRO tal y cómo es, sin querer imponer sus criterios, sus concepciones del mundo, sus categorías. Que descubra la persona más allá de las categorías y de los estigmas. Que acompañe y que no controle. Que enseñe el arte de la resistencia.

8. Qué metodología usas, día a día, en tu tarea profesional?

Me interesan las formas de transformación social y en especial poder dar la palabra a los q no la tienen: profesionales, educandos, etc… La acción y el pensamiento… todo unido en la vida misma. No me gusta hacer diferencias. El Twitter como activismo social…

9. Que estrategias empleas con mayor frecuencia? Qué has ido dejando de lado con el tiempo?

Trabajo en equipo cada vez más claro. También trabajo en red e interdisciplinar. La escritura sigue muy presente. No he abandonado ninguno

10. Ha variado tu forma de trabajar desde que empezaste hasta ahora? Qué motivos te han hecho cambiar?

Cada vez he incorporado formas de trabajo que tienen más en cuenta al Otro: los niños al pensar sus proyectos, las comunidades en planes. He cambiado al pensar el trabajo más desde Yo Persona y menos desde Yo Profesional. El cambio es radical.

11. Tu forma de trabajar, deriva de aquello que has aprendido académicamente? O es una cuestión de aprendizaje personal?

Es una mezcla. Siempre he leído sobre educación social y lo he contrastado con la praxis o al revés. No lo puedo concebir de otro modo. Los aprendizajes personales también juegan un papel clave.

12. Desarrollas propuestas innovadoras? O ya está todo inventado?

Todo se puede inventar de forma diferente si esto sirve para mejorar la calidad de vida de las personas o para formar mejor los estudiantes, por ejemplo hemos apostado por docentes muy vinculados a la profesión de educador social

13. Cuáles son las principales dificultades en la educación social, en el momento de desarrollar propuestas innovadoras?

El dinero no es un obstaculo; con ideas innovadoras se puede ir más allá. Las dificultades pueden venir de quienes hace el encargo: sólo control. Si quieres ir más allá tienes que hacer cosas diferentes… Cosas rompedoras…

14. Cuáles son los mayores éxitos conseguidos al emplear propuestas innovadoras?

Para mí los mayores éxitos tienen que ver con: cambiar categorías (discapacitado, menor, loco, enfermo, etc) y en su lugar hacer aflorar al sujeto. Como educadores no podemos ser conformistas y tenemos que querer cambiar la realidad.

15. Si tuvieras que cambiar de ámbito, hacia cuál lo harías? (gente mayor, infancia, sociocomunitario…) Porqué?

He pasado por infancia, diversidad funcional y trabajo comunitario. Este último creo que es el que ahora me interesa más, en especial incorporando las TIC.

16. Qué piensas de la incidencia de las nuevas formas de comunicación y las redes sociales y su influencia en la sociedad? Se puede hacer uso desde la educación social? Cómo?

Las TIC y el uso de estos en la versión red social son muy importantes. Quien diga lo contrario miente o vive aislado de la gente. Hace unos 5 o 6 años lo investigamos desde la educación social y no había nada de nada. Ahora nos hemos puesto las pilas a tope. En ES desde formación (caso UOC) hasta otros temas ligados al trabajo en red y la acción colectiv.

17. Con que te quedas hasta ahora de tu experiencia profesional? Qué ocasión, hecho, persona, anécdota,… tienes más presente?

Me quedo con las relaciones personales. Hace pocos días me encontré un chico del cual era tutor en el CRAE hace 15 años… la vida le iba muy bien. Tenía dos hijas y había roto con un círculo… otros no han tenido tanta suerte.

18. Cuando te dicen, “educación social, esto qué es, esto para que sirve?” Qué les contestas?

Cuesta mucho porqué la imagen típica es que tienes mucho valor… que ellos no lo harían…a mí me gusta definirla como la promotora de la ciudadanía.

19. Segun Moyano dejaba esta pregunta: Qué o quien ha hecho que te dedicas a la educación social?

Lo ha hecho mi atracción por la alteridad desde pequeño (amigos gitanos, amigos inmigrantes de latinoamèrica, etc) esto en los70. En el 83 empezaba a hacer de monitor de ocio y esta es una vía… después experiencias muy duras de voluntariado que me engancharon del todo…

20. Qué quieres que le preguntemos al proximo entrevistado/da?

Porque sigues enganchado a la educación social después de tantos años?

21. Y, por último… algún comentario dirigido a aquellos/as que estamos estudiando educación social actualmente?

Estudiar es duro pero vale la pena porqué al final los aprendizajes compensan y siempre te acaban abriendo puertas. No se tiene que parar nunca. Y después de estudiar seguir leyendo (estar al día) y escribir sobre el trabajo.

[/lang_es]