No és societat per a majors…

Vivim en una societat que li dóna l’esquena als nostres majors,… això és un fet i no una opinió… El problema que suposa aquest col·lectiu es planteja fins i tot en allò més elemental: no sabem ni com referir-nos a ells/es: Tercera edat, persones majors, vells, avis, ancians, gent gran,… Cada expressió té les seves connotacions…

El fet de ni tan sols saber com denominar a aquest col·lectiu, demostra la incertesa que patim davant els grups socialment menys afavorits o marginats… On els col·loquem? Com els valorem? Com els tractem?…

Quan algú, referint-se a una persona major, diu: “què bé, què jove està”,doncs, jo ja ho dic els meus, no estan joves, ni vull que ho estiguen, són majors i ho estan. Al comentar allò de “què bé, què jove està” estem afirmant (conscient o inconscientment) que allò realment que està bé és ser jove.

Continua Llegint

I Jornades d’Educació Social #edsocialuoc

750 km després vaig tornar a casa, un poc cansat de conduir, però, content i motivat pel dia passat…

Com molts sabeu, dissabte 12 de novembre tingueren lloc les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, a Can Bordoi, en Llinars del Vallès, allò que vaig tractar de promoure pel twitter com a #edsocialuoc.

He de reconèixer que em sent una persona afortunada pel fet de viure a València, vaig gaudir de l’experiència de poder passar la nit prèvia a Can Bordoi en la seva gent… Increïble l’experiència!!

Continua Llegint

Models familiars i polítiques socials públiques

         Tal i com ens recorda Alberdi (1994: 9) “la família és la institució que connecta als individus i a la societat des del començament de la vida humana i que compleix amb una funció essencial per a ambdues: a la societat li ofereix un recolzament fonamental socialitzant a cada ésser individual i a cada un d’aquests lis obri el camí cap a aquesta amb el procés bàsic de socialització”.

         Si recordem les diverses assignatures ja cursades en aquest grau d’Educació Social, podem recordar fàcilment que el procés de socialització és un tema que sona en molta força i de forma repetitiva en els nostres materials, ja que, la família es tracta d’un procés de socialització fonamental per qualsevol. En la família, es construeix la identitat individual i social de les persones.

         Però, ara bé, la societat espanyola ha patit una transformació enorme en les quatre últimes dècades; i com no, la institució de la família també ho ha fet. La família, ja no només s’entén com es feia uns anys enrere. Afortunadament, ja no només existeix un únic model obligatori per tothom, sinó que existeixen diversos tipus de famílies, però, sense oblidar mai, que totes aquestes noves condicions, també impliquen allò que entenem pel concepte de família, malgrat, tal i com ens recorda Dolors Comas, els governs conservadors o progressistes ho tracten de mirar en lupes diferents.

Continua Llegint