Observatori Drogodependències i Joventut al País Valencià.

Això es va a possar en marxa a València, per a tot el País Valencià…
Fa mesos, a través de la UOC, vaig entablar conversa en un dels professors, que hem va donar Psicologia Social… Ell, em va comentar que des de la Conselleria de Sanitat d’ací anàven a fer aquest observatori, i que ell ho coordinaria, i, allò potser més interessant, era que si jo volia formar part.
Vaig tardar poc en decidir, i, mesos després, ha començat a caminar aquest projecte.
Divendres ens vam reunir a València, a la seu del Fepad, l’equip de col·laboradors/es del projecte. Seriem uns 15-20 joves disposats a participar, sense molta més informació…
Ara ja se que es… hem de fer un estudi de camp, joves, consums, hàbits,…
Vos seguiré informant!

Eleccions a Catalunya!

Hui, si, ja hui, són les eleccions al país del nord, a Catalunya…
Sort a aquells que la necessiten, i enhorabona als premiats/des…
Fa dies que vaig publicar un enllaç on trobava una enquesta que et conduïa als partits per votar, al facebook meu… ara, ja és massa tard per recordar-la, només vos participe, veïns, i companys/es del nord, a votar, és la nostra responsabilitat…

Alguna cosa funciona malament en la UOC…

14 persones han emés el seu vot a les eleccions de Campus de la UOC… 14!!!!!
Hi havien més de 30 candidatures presentades… més de 30!!!
Alguna cosa està funcionant molt malament a la UOC… si és la universitat de la participació, de la distància, la universitat 2.0… com pot passar això?
D’aquests 14, només 6 eren de la meva comissió d’estudis, comissió la qual està formada per 11 persones… on son eixos vots? Que passa per a que no tingam el mínim interés?
Malgrat això, felicitats als meus companys Jordi i Carles que han eixit en 4 i 3 vots cadasqú… A veure, si podem fer qualsevol cosa per tal de millorar la participació per part de l’alumnat de la UOC…

Eleccions dels representants a les Comissions de Campus 2010

Hui és el dia que s’inicia el període de temps destinat per a que tots els membres de les Comissions d’estudis pugam votar als nostres representants en les comissions de Campus.

Com ja vaig comentar, les comissions de Campus són el màxim òrgan de participació de la UOC.

Les funcions d’aquestes comissions son:
  • Informar preceptivament de la programació acadèmica.
  • Informar preceptivament de les normatives internes que afectin el col·lectiu d’estudiants.
  • Informar preceptivament de la normativa d’accés i permanència.
  • Informar preceptivament de la reglamentació de la participació i eleccions.
  • Avaluar el funcionament de la institució, dels serveis i del Campus i aportar-hi iniciatives.
  • Vehicular les opinions i les propostes de la comunitat universitària.
Continuem pensant que és important que l’Educació Social estiga present, ja que actualment, la Comissió d’estudis, per problemes interns no està funcionant com deuria, i per tant, s’està desperdiciant una bona feina que es podria anar fent des d’ahi, així que pensem, a l’igual que quan vaig encetar en il·lusió la idea de presentar-me a les Comissions d’Estudis, que l’Educació Social, el grau d’Educació Social en la UOC, necessita d’un seguiment continuu, donat que es tracta d’un grau completament nou a la UOC… no en penseu?
Junts avancem.

País Valencià…

Els valencians som idiotes???
Després de 15 anys de govern del PP en el País Valencià, l’han convertit en una les comunitats més endeutades:
  • 7na Comunitat més pobre de tota Espanya (en renda per càpita),
  • 6na Comunitat en els salaris més baixos,
  • 2na Comunitat en reducció del PIB,
  • 1ª Comunitat en deute: 15% del PIB.
 Mentre que totes les comunitats autònomes han patit un augment del seu dubte públic, només des del 2007, quan es va iniciar la crisi econòmica, al País Valencià portem augmentant aquesta xifra des del 1995, i a un ritme que dona la sensació que només estem començant…
15 % de deute públic, 15 % de dèficit… Per als que no estem del tot enterat, podem comparar-se  per exemple als dèficits de Grècia (vora un 14%), el de TOTA Espanya (poc més de l’11%), o el de TOTA la Unió Europea (vora el 7%).
Al govern de l’estat espanyol, ens han demanat des de la Unió Europea i el FMI, per activa i passiva que hem de reduïr el dèficit fins el 3% per a l’any 2013… però, no només a l’estat espanyol, lo mateix està succeïnt en païssos com l’alemà, el de Regne Unit, Itàlia,… Si aquests governs, estàn tractant de fer un esforç (esforç en mesures impopulars) per aconseguir aquest objectiu, qui nasos li va a exigir a Camps (al tio Paco, vamos) que redueixca aquest deute? Quines mesures pren? Anem cap a la bancarrota? O ja estem en ella??
  • 877 milions d’euros, és el deute que te l’Ajuntament de València,
  • El nostre sistema educatiu recolza un 40% de fracàs escolar,
  • El nostre sistema educatiu, dona suport als nostres estudiants, a eixos 25 mil que estudien en el millar de barracons que disposem…

 Però, res… continuem com si no passara res… tornem a ficar Canal 9, i podrem continuar veient tot lo bé que ens va als valencians… Ànims i endavant!!!

Nous canvis…

Tornem a fer canvis… malgrat que sembla que l’anterior disseny de pàgina m’agradava més, pense que aquest li vindrà a donar una major visibilitat al blog… poc a poc anirem millorant!!

Cap a on ens dirigim?

Quina és la societat que estem construint?
Quins són els objectius que volem aconseguir?
Cada dia, quan veig algun noticiari, pense que estem molt enganyats en allò que pretenem, i en allò que estem aconseguint…
Ahir vaig veure atònit com una mare baixava a la seva filla mitjançant una corda, per tal d’arreplegar una poca roba que havia caigut a terra… si senyors/es des del balcó d’un segon pis…
Fa uns dies, que els pas de vianants de les entrades de les escoles, serien cocodrils, gosos, i demès animals per tal de cridar l’atenció i recordar que hi ha un pas de vianants… Com no es veu un pas de vianants, ens fa falta eixe recordatori…
Hui, l’home que ha estat batejat com el monstre d’Amstetten, diu que s’extranya de que la seva dona i fills no hagen anat a veure’l a pressó… Clar… sería lo lògic…
L’altre dia, en l’Intermedio, que si fan el projecte pigmalion amb un pobre xiquet, que els seus pares volen donar-li un poc de fama, malgrat l’absurd que puga deixar de fer…
Què anem a continuar premiant en aquesta societat? La màxime de l’absurd? A que volem donar prioritat? A les bobades, o haurem de plantejar-se quins son els problemes que estem patint… i sobretot, com solucionar-los?