Motius de cerques…

Arribant a les 600 visites, he optat per fer-ne una xicoteta revisió al meu blog, i al perquè la gent visita aquest…
Això, em recorda a la frase que ha fet hui Wyoming “xé, portem ja 600 programes (qui diu 600, diu 700) i encara continueu mirant-nos esperant que fem un bon programa… benvinguts al Intermedio” (obviament, aquesta frase l’ha dita en castellà)… així que: Benvinguts/des al meu blog.
L’altre dia, vaig descobrir que açò del blog, també te (no només el comptador que vaig ficar) un apartat que diu estadístiques, i la veritat, resulta curiós d’estudiar, jeje.
  • La primera, que el contador de visites d’estadístiques diu que  el contador extern, està avançat en 5 visitants…
  • Que des d’on més s’accedeix al meu blog, és des de l’enllaç que figura al meu perfil de facebook, seguit de prop per l’enllaç d’edusosfera i per cerques de google (alguna pac de pedagogia social, resiliència, comic todoparacuellos, educació social uoc,…).
  • Que l’entrada més llegida ha estat aquesta
  • Que el 47% del públic que visita aquest blog empra Firefox, i que el 42% empra l’explorer. I que el 95% empra Windows…
  • Que la gran majoria de visitants ho fan des d’Espanya, però, que també han hagut visites des d’altres indrets, com Brasil, França, Iraq, Sudàfrica, Estats Units, Regne Unit, Canadà, India i Letonia… (¿?¿?)

Totes eixes coses per celebrar quasi 600 visites… Ara, jo només trobe una cosa a faltar, els comentaris, els quals serien molt d’agraïr… Al final ho conseguirem, conseguirem una societat més participativa…
Salutacions!!

    La importància de l’Educació Social a la Comissió de Campus de la UOC…

    Les comissions de Campus són el màxim òrgan de participació de la UOC. A elles, es poden presentar els representants d’estudiants a les comissions d’estudis, així com professorat propi i personal de gestió. Existeixen dues comissions, una en castellà, i l’altra en català.
    Les funcions d’aquestes comissions son:
    • Informar preceptivament de la programació acadèmica.
    • Informar preceptivament de les normatives internes que afectin el col·lectiu d’estudiants.
    • Informar preceptivament de la normativa d’accés i permanència.
    • Informar preceptivament de la reglamentació de la participació i eleccions.
    • Avaluar el funcionament de la institució, dels serveis i del Campus i aportar-hi iniciatives.
    • Vehicular les opinions i les propostes de la comunitat universitària.

    Perquè pensem que és important que l’Educació Social estiga present? Perquè actualment, la Comissió d’estudis, per problemes interns no està funcionant com deuria, i per tant, s’està desperdiciant una bona feina que es podria anar fent des d’ahi, així que pensem, a l’igual que quan vaig encetar en il·lusió la idea de presentar-me a les Comissions d’Estudis, que l’Educació Social, el grau d’Educació Social en la UOC, necessita d’un seguiment continuu, donat que es tracta d’un grau completament nou a la UOC… no en penseu?
    Junts avancem.

    La bandera de Sagunt

    (Article recuperat d’En Emili Llueca)

    La història de l’ensenya saguntina s’inicia amb la presa de la ciutat de València per les tropes cristianes el 28 de setembre de 1238. Per llavors algunes viles es mantenien fidels al rei de València, Abu Djomali Zeyan, entre elles, Morvedre. Mentres el conquistador repartia les terres abandonades entre els seus cavallers, es van organitzar tres cossos de tropa amb més de cinc mil hòmens amb la missió de sotmetre a aquells castells i viles que es mantenien fidels a l’últim rei musulmà. Un d’eixos cossos es va presentar davant de les muralles de la vila de Morvedre prenent-la, no sense abans trobar la resistència dels seus habitants. Després de l’acció guerrera la vila va ser incorporada al nou mapa polític de la Corona d’Aragó.
    El Morvedre cristià va ser donat a l’infant D. Pedro de Portugal, fill del rei D. Sancho I de Portugal i cosí germà del pare de D. Jaime, confiant-se la custòdia del castell al capità de la guàrdia reial, Asalit de Gudal. Morvedre va continuar habitada pels seus antics pobladors fins que en 1248 va ser decretada la seua expulsió, a la que es va oposar enèrgicament l’infant D. Pedro de Portugal, senyor de la vila i del seu General Terme.
    Jaume II va nomenar el seu escuder, Guillem de Santa Coloma, alcaid del castell de Morvedre incloent el Terme General en virtut dels seus rellevants mèrits per decret donat a Osca el 6 de juliol de 1307. El lloc d’alcaid no era vitalici, sinó pel temps que al monarca ho desitge, fórmula de rigor, per la que el rei encarrega a tots els seus oficials li tinguen com a alcaid i l’obeïsquen com a lloctinent seu que era.
    Jaume I va concedir a València la seua pròpia ensenya, el “Penó de la conquesta”, posteriorment ho faria a la resta de les viles reials, entre elles Morvedre. La bandera dels quatre pals rojos sobre fons d’or serà, des de llavors, un dels símbols de la nostra identitat com a poble. En el saló del plenari de l’Ajuntament, es conserva una còpia de la bandera que concedira Jaume I a la llavors vila de Morvedre. La primitiva ensenya va ser retirada pel seu lamentable estat, ensenya que vam tindre l’honor de veure fa ja molts anys en un “quarto dels trastos”, en l’últim pis de la Glorieta, junt amb mobles i utensilis inservibles.
    El 15 de desembre de 1929 els saguntins van ratificar una vegada més la fidelitat a l’ensenya que els concedira el gran rei aragonés. Aquella jornada va ser memorable: la col•locació de la primera pedra del Col•legi Públic “Cronista Chabret” i la benedicció de la bandera, brodada per un selecte grup de senyores i senyoretes de la ciutat, còpia exacta de la primitiva (segle XIV) i que Jaume I va atorgar amb l’indiscutible argument històric de proclamar-la nostra Senyera.
    En el Llibre d’Actes (23 i 30 de desembre de 1929) de l’Ajuntament llegim: En el Saló consistorial de la casa capitular, es van reunir l’Alcalde i Regidors de l’Ajuntament que s’anoten al marge (Baltasar Palanca Masiá, Remigio Santibañez Gorostegui, Ramón Gaspar Huguet, José Andani Boluda, Vicente Arnau Andrés, Salvador Agustí Such, Enrique Rubio Gallur, Manuel Romaní Verdeguer, Vicente Peris Moros, Joaquín Pérez Pérez, Francisco Moros Flors i Juan Martínez Gallec), amb assistència i presidits per l’Excm. Sr. Governador Civil d’esta província, El senyor Heracli Hernández Malillos, a fi de procedir a la benedicció de la Bandera de l’Ajuntament, i fent-se constar que en atenció que s’havia desgastat la Bandera o Senyera de la Corporació Municipal per l’ús de molts anys, va acordar esta fer una altra nova que com a continuació d’aquella, servisca d’estendard de la Ciutat, es van traslladar a l’Església Parroquial de Santa Maria, on i oficiant el mateix Do Pascual Llopis, com delegat de l’Eminentíssim Sr. Arquebisbe de la Diòcesi, Dr. D. Prudencio -m’ho Alcaid va anar beneïda pel mateix l’expressada Bandera amb els rituals propis del cas.
    Després de la benedicció de la bandera en Santa Maria, els senyors Regidors en Corporació, presidits per l’Excm. Sr. Governador Civil amb la Bandera desplegada a la Casa Capitular, rendint-se els honors corresponents, a la seua entrada a la mateixa, on per la mencionada autoritat provincial i l’Ajuntament es va disposar que, d’ara en avant siga la repetida Bandera l’estendard que ostente l’Ajuntament com Senyera de la Ciutat.
    Les actes municipals arrepleguen els personatges que van acudir a l’acte de benedicció de la nova bandera. Estos van ser: El Marqués de Sotelo, Cap Provincial de la Unió Patriòtica i Alcalde de València, El senyor Primitivo Peire, Ajudant de l’Excm. Sr. Capità General de la III Regió Militar representant al mateix, El senyor Julián Losada Ortega, Delegat Governatiu, El senyor Francisco Navarro Romero en representació de la Diputació Provincial, el Sr. Consúl de la República de l’Uruguai D. Eduardo Martínez Sabater i altres distingides Autoritats i Personalitats de la Capital i de la Ciutat.