Manifestacions i les seves històries…

 
Ahir va ser la manifestació del 29 S arràn de tot el país…
Com no podía ser d’altra forma, jo vaig decidir participar. Vaig decidir participar de forma voluntària, per principis, per identitat, per sentit comú, per queixar-me i per reivindicar…
En un ambient festiu, en uns companys/es que feia molt de temps que no veia, en nous coneguts, i en amics/gues…
No sabría dir si 90.000, 70.000, 50.000 persones,… però, si sabria dir que molta, molta gent va participar en aquest acte. Molta gent va dir que JA ESTÀ BÉ. Que no podem suportar tantes històries per part d’un govern  central que està venut a les institucions europees, ni per un govern autonòmic que pot decidir, però, que està més preocupat per com subsanar i evitar als nostres corruptes governants.
Pense que la reforma laboral és incorrecta, a més de roïna i dolenta per a tots/es. Pense que el govern valencià no fa res per millorar la situació.
Malgrat això, des d’aquest racó virtual, vull denunciar aquells actes vandàlics que es varen produïr al llarg de tot el territori espanyol. Jo tenia dret a fer vaga, jo tenia dret a anar a la manifestació, però, també altres tenien dret a no secundar aquesta vaga, ni a anar a les manifestacions convocades a tal efecte…
Vull denunciar eixos actes vandàlics de crema de contenidors, trencaments de panys de portes, pintades, i piquets agressius més que informatius, però, també vull denunciar els actes vandàlics que van cometre els agents de l’autoritat, a València es van viure situacions molt lamentables per part de la Policia Nacional… des del meu punt de vista, estaven massa predisposats a actuar a la minima… lamentable també…
Ara, només queda esperar, esperar que els nostres governs rectifiquen i es preocupen menys de lluitar entre ells, es preocupen menys de “caure bé” a Europa, i es preocupen més pels treballadors, pels joves que demà seràn treballadors, i pels majors que ahir ho varen ser…

Cuando los nazis vinieron por los comunistas… – Martin Niemöller

Hoy quiero compartir este poema, de Martin Niemöller, pastor luterano alemán.
Trata acerca de la visión de la mítica pregunta del “¿HASTA CUÁNDO?, ¿HASTA CUÁNTO?,…” hay que aguantar por todo aquello que nos viene desde arriba…

Cuando los nazis vinieron a llevarse a los comunistas,
guardé silencio, porque yo no era comunista.
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio, porque yo no era socialdemócrata.
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté, porque yo no era sindicalista.
Cuando vinieron a llevarse a los judíos,
no protesté, porque yo no era judío.
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

Hoy me ha dado por pensar, que no todo vale…

Retorn a la UOC… funcionament del campus

23 de setembre de 2010.
Han passat dos dies des de l’inici de curs OFICIAL a la UOC, i per fí, he pogut accedir al campus virtual.
Aquest semestre m’he matriculat de 4 assignatures, i resulta estressant entrar dos dies tard i veure un fum de missatges, ja siguen de presentacions, com d’inicis d’activitats…
Puc entendre que es tracta d’un moment punctual, que tothom hem tractat d’accedir al campus virtual, però… s’imagineu a una Universitat presencial que passaría si no hi hagueren aules? Si estigueren totes tancades? O que no pugueren accedir perquè les portes estàn trencades…
He llegit per fòrums que es tracta d’un fet que succeeix tots els inicis de semestres… Personalment, només m’ha passat aquest semestre, però, la UOC no és conscient d’aquest problema? No existeix cap forma de sol·lucionar-ho? Esperem que la UOC prenga consideració i realitze allò necessari per tal de poder donar un servei de qualitat, ja que també ens ho estàn cobrant, no?

Reflexions d’una Vaga General…

A 10 dies de la Vaga General, convocada pels dos sindicats majoritàris, per al proper 29 de setembre. Ara bé, a la gent del carrer, a la gent de tots els dies, ens planteja un dubte: Què fem? Fem o no fem vaga? Ens manifestem?
Son una sèrie de dubtes que pense que a tothom li ronden pel cap aquests dies… Jo ho he xarrat en molta gent, hi ha de tot… Jo personalment, faré vaga.
Si, és cert que em llevaran els meus diners, però… pense que aquestes reformes que planteja el govern estatal no son reformes per sol·lucionar problemes que ha creat el govern de la mà de la banca…
No vull entrar en termes de dreta o esquerra, aquell que me coneix, coneix de la meva ideologia…
Actualment comptem amb una jornada laboral de 40 hores setmanals, quan els meus avantpassats treballaven dures jorandes, es reconeixen i remuneren les hores extres, gaudim d’un descans setmanal, gaudim d’indemmitzacions per despidos improcedents,… Aquests logres l’han conseguit eixos avantpassats, teus i meus, que algun dia van lluitar… Si ells, s’hagueren quedat en casa, si hagueren anat a treballar sense tractar de notar les seves veus, i la seva importància, potser ara estariem en altre model laboral, pense que prou pitjor…
Per tant, què volem? Que els nostres futurs descendents tinguen allò que disposem ara, o un futur millor? Volem que els puguen tirar al carrer sense cap repercussió? Volem arrivar un dia a casa, en 70 anys, després d’una jornada laboral? No… jo personalment NO…
No vull que algun dia, els meus descendents, em pregunten si jo vaig tractar de canviar alguna cosa i jo tinga que contestar que em vaig quedar a casa, sense queixar-me i tractar de cercar condicions justes per a tots…