#7congreduso

El VII Congrés Estatal d’Educació Social se celebrará a partir de demà, a la ciutat de Sevilla. El lema d’aquest Congrés serà A +EDUCACIÓ SOCIAL +CIUTADANIA. La professió com a impulsora de la transformació social.

Els continguts que es van a desenvolupar al Congrés aniran emmarcats en els següents eixos:

- EIX I. (Re)pensar la professió, història, identitat i deontologia

- EIX II. (Re)fer l’Educació Social per impulsar i acompanyar a la ciutadania.

- EIX III. L’Esta(R) de l’Educació Social

- EIX IV. (R)evolucionant l’educació social des de les emocions. Sentir, Pensar, Fer: Cuidar-se i cuidar

A més en totes les aportacions i en l’organització del Congrés s’aniran reflectint els següents Eixos transversals:

- Gènere
- Educació Ambiental
- Desenvolupament del territori i la comunitat.
- Interculturalitat
- Cooperació
- Envelliment actiu
- Sostenibilitat
- Comunicació en Educació Social i Canvi Social

Ens veiem demà!!!!!!

L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió. #edusoday2015 #diaES

I ja va una tercera edició de respondre les preguntes que ens llancen els companys i companyes del CEESC, i ja va un tercer any (i molts més!!), parlant de qui som, i cap a on anem… Gràcies companyes per convidar-me de nou!!

Quant de reconeguda és la nostra professió? Quanta gent sap el que fem amb les persones amb qui treballem? Quants esforços continuem fent per reciclar-nos, per estar al dia? I qui ho sap? Doncs… ja!

Ja està bé de contestar-nos aquesta pregunta, però sobretot, ja està bé de fer-nos-la, deixem de preguntar i passem a l’acció.

Ja és ben sabut que la nostra professió existeix, un bon grapat de noves promocions continuen i continuaran formant-se en ella, un bon grapat de persones hi treballem diàriament en aquesta professió, i un bon grapat de persones d’aquesta societat, sap el que fem, fins i tot, molts saben com ho fem…

Es tracta en diversos llibres, pel·lícules, sèries, obres de teatre,… Sí, l’educador i l’educadora social existeix (i ho saps!!).

Però, lluitem, no deixem de lluitar, continuem plantant cara a tot el que ens va a la contra. No només parlem de si existim, ja ho sabem: EXISTIM, ACTUEM, PARTICIPEM, MOVEM, FEM,…

Treballem pel nostre reconeixement professional, lluitem per l’obtenció i el compliment dels nostres convenis professionals, per situar-nos en el conveni adient i no en el del lleure, per l’eliminació (o aproximació) de les diferències entre l’esfera pública i privada, per evitar l’intrusisme professional, per tal que els partits polítics consideren realitzables els seus programes socials, per la seva aplicació, per destinar els recursos necessaris per als projectes socials, per denunciar les “formacions” absurdes que llencen les empreses invadint totes les xarxes socials i et prometen que seràs un educador/a social, per la conciliació de la nostra vida laboral i familiar, social,…

També hem de lluitar per l’apertura dels col·legis professionals, per l’adaptació a la nova forma d’entendre la societat que reclamem a la política, per una veritable participació, la mateixa que exigim i pretenem per les persones amb qui treballem…

Només d’aquesta manera aconseguirem aquest reconeixement professional i social!!

Lluitem, continuem fent passos, eixos passos que continuaran reconeixent la nostra estimada professió. Professió, o forma d’entendre i participar en la vida?

Podeu trobar el recull de tots els blogs participants aquí.

Estudiar educación social en los tiempos actuales

Sin duda, vivimos una actualidad convulsa. Y más, si cabe, en el campo de las políticas sociales. En las situaciones actuales de emergencia social, con el aumento de los niveles de la pobreza, las alarmantes cifras del paro o las dificultades del acceso a derechos fundamentales de la ciudadanía (como son la vivienda o la sanidad), parece que incluso los encargos a los profesionales de la acción social se fundamentan en la misma sensación de emergencia. La progresiva incorporación de las necesidades profesionalizadoras en ámbitos que tradicionalmente se habían vinculado a la caridad y a la beneficencia supone incluir la atención social como uno de los ejes de los estados sociales y de derecho. Esta meta habilita una creciente ordenación de sistemas públicos de atención social a la ciudadanía en dificultad. La profesionalización de agentes sociales no se corresponde solo con el reconocimiento de la tarea y, por tanto, con la remuneración salarial. Hablar de profesionales incluye la relación de estos con un compromiso ético, social y político constante y renovado con el saber que los define. Esto incrementa las posibilidades no solo de atender una situación concreta de emergencia, sino también de poseer el saber profesional que lo habilita para poder ir más allá, para activar y proponer un trabajo dirigido a la promoción personal y social del ciudadano, para pensar en las posibilidades de recorridos sociales alejados de las dificultades puntuales, y para apoyar nuevos proyectos de futuro.

El grado de Educación Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha apostado por ese compromiso político, ético y pedagógico también en la formación que ofrece. La articulación de las propuestas actuales de la educación social con el uso de las tecnologías de la información y la comunicación nos permite actualizar constantemente la experiencia acumulada en el trabajo educativo y social de los profesores y colaboradores docentes, procedentes de los diferentes campos de acción de la educación social. Todos los materiales docentes del grado de Educación Social de la UOC han sido elaborados expresamente por profesionales expertos en las diferentes temáticas que conforman el plan de estudios actual, creado en el año 2009, intercalado con una apuesta decidida por compartir los avances de la propia profesión en términos de las propuestas de funciones y competencias o el código deontológico. En ese compromiso también con la profesión se han puesto en marcha, actualizándose constantemente, mecanismos de evaluación de estudios previos y de reconocimiento académico de la experiencia profesional, con el objetivo de reconocer las diferentes experiencias acumuladas de los estudiantes.

Así pues, estudiar el grado de Educación Social en los tiempos actuales significa convertir ese compromiso político, ético y pedagógico señalado en una formación rigurosa que permita ejercer como profesional de la acción social y educativa.

Más información.

Comiat comissions d’estudiants a la UOC

Recentment s’han constituït les diferents Comissions d’Estudi així com el nou Consell d’Estudiants per al curs 2015/16, i ha estat les primeres comissions a les quual ja no pertany des d’ara fa cinc anys.

Enrere queda aquell maig de 2010 quan vos donava les gràcies per haver estat triat representant dels estudiants a la Comissió d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació (on pertany el nostre grau d’Educació Social) a la Universitat Oberta de Catalunya. I, una vegada iniciat aquell camí, vaig donar un pas endavant al ser escollit com a representant de la Comissió de Campus i el recent Consell d’Estudiants, un lloc on xerrar i on endreçar-nos per presentar les nostres queixes i suggeriments més generals que competien a la totalitat de l’alumnat de la UOC.

No he pogut, però, resistir-me a escriure unes paraules de comiat per totes les companyes i companys de la UOC, ja siguen estudiants, consultors, tutors, professorat,… en definitiva a la comunitat educativa què hem format part de la UOC en aquests anys.

Recorde perfectament quan vaig començar fa uns anys. Aquelles primeres reunions i e-mails amb Jordi Planella, i posteriorment amb Segundo Moyano, com Directors del Grau d’Educació Social. Aquelles primeres reunions en una comissió, psicologia i ciències de l’educació formada per només un representant d’educació social… Aquells primers moments què els estudiants volíem deixar patent la nostra veu en el desplegament del grau. Era tota una experiència veure néixer el grau, i els estudiants també volíem donar suport a la UOC amb la nostra visió il·lusionada per tal de fer caminar el nostre grau d’Educació Social, amb els avantatges i inconvenients què això suposava… Desplegar un grau, no sembla tasca fàcil, però allà estàvem nosaltres per deixar constància d’opinions i suggeriments…

El trajecte des d’aquells inicis (dos mandats) ha estat llarg, i no sempre positiu, malgrat que, si faig la vista enrere, no puc deixar de recordar-ho com un projecte gratificant i engrescador… Sempre ha estat la meva intenció tractar de fer partícip al màxim de companyes i companys d’estudis i de viatge en aquesta representació, des d’aquí, les meves sinceres disculpes si en alguna cosa, què supose que seran moltes, no he arribat o no heu observat que estigués present.

Finalment, no vull acabar aquesta carta sense mostrar la meva tristor per què la representació d’estudiants del grau d’Educació Social es torne a veure minvada. Fa dos anys aconseguirem (perquè l’estudiantat ens vàrem presentar) dues representants, però ara tornem a tenir només una. Considere que caldran futures educadores i educadors socials amb coratge per aconseguir una major participació dels nostres col·lectius, també en una universitat virtual, ja que, si recordem aquella gran frase que ens acompanya des dels principis, la UOC uneix persones!! Així què, vos encoratge a què en futures eleccions, s’animeu a representar la veu dels vostres companys i companyes d’estudis, i com no, també aprofite per a felicitar la tasca que farà la nova companya que vos representa, molta sort i ànims!!

Per últim, ara si, m’agradaria dir-vos què ha estat un veritable plaer i tota una satisfacció haver comptat amb la vostra confiança durant aquest temps i de nou, demanar disculpes a aquelles companyes que no heu vist satisfetes les vostres expectatives en la meva tasca o en la mateixa figura del representant d’estudiants.

A totes i tots, moltes gràcies.

 [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=UzPH3XhR2hs]

#Edusoentrevistas en Oviedo

[lang_ca]

Unes 40 persones es van donar cita en la vesprada del divendres per a assistir a l’acte de presentació del llibre #Edusoentrevistas, de l’educador social saguntí Miquel Rubio, en la Casona de la Montaña d’Oviedo.

L’acte va ser presidit per Marcos A. Zarzuelo, president de la comissió gestora del COPESPA (Col·legi d’Educadores i Educadors del Principat d’Astúries), Arantza Rodríguez, educadora social d’ARAIS, i el propi autor, Miquel Rubio.

Marcos va ser l’encarregat de presentar l’acte. En la seua presentació, va reflexionar sobre la importància de la col·legiació dels educadors socials, així com es va felicitar per la recent creació del mateix col·legi professional.

Per la seua banda, Arantza Rodríguez, va fer de mestra de cerimònies aconseguint una important interacció i debat amb el públic assistent sobre diverses preguntes que s’arrepleguen en el llibre #Edusoentrevistas, així com d’altres temes d’importància en el camp de l’educació social.

Finalment, Miquel Rubio va explicar que la idea del llibre havia sorgit a partir de la construcció d’un blog que va començar relatant les seues experiències com a estudiant d’educació social, i va acabar arreplegant les entrevistes a educadors socials que havien destacat en diferents camps professionals, amb el que va passar a aglutinar les inquietuds d’estudiants i professionals. El fet que aquestes entrevistes reberen nombroses visites, li va portar a pensar que la seua publicació podria resultar d’ajuda a tots els interessats en l’educació social.

L’estructura del propi acte, centrant-se en un debat participatiu reflectia el propi interès de l’autor a crear espais d’interacció i trobada amb diversos professionals tant de l’educació social com d’altres camps socials, en definitiva, la qual cosa es pretenia cercar amb la realització de les #edusoentrevistas.

Tanmateix, durant el matí Miquel Rubio va oferir una xarrada dirigida als estudiants d’Educació Social de la Facultat d’Oviedo.

[/lang_ca]

[lang_es]

Unas 40 personas se dieron cita en la tarde del viernes para asistir al acto de presentación del libro #Edusoentrevistas, del educador social saguntino Miquel Rubio, en la Casona de la Montaña de Oviedo.

El acto fue presidido por Marcos A. Zarzuelo, presidente de la comisión gestora del COPESPA (Colegio de Educadoras y Educadores del Principado de Asturias), Arantza Rodríguez, educadora social de ARAIS y el propio autor, Miquel Rubio.

Marcos fue el encargado de presentar el acto. En su presentación, reflexionó sobre la importancia de la colegiación de los educadores sociales, así como se felicitó por la reciente creación del mismo colegio profesional.

Por su parte, Arantza Rodríguez, hizo de maestra de ceremonias consiguiendo una importante interacción y debate con el público asistente sobre diversas preguntas que se recogen en el libro #Edusoentrevistas, así como de otros temas de importancia en el campo de la educación social.

Finalmente, Miquel Rubio explicó que la idea del libro había surgido a partir de la construcción de un blog, www.edusoinicis.com, que comenzó relatando sus experiencias como estudiante de educación social, y acabó recogiendo las entrevistas a educadores sociales que habían destacado en diferentes campos profesionales, con lo que pasó a aunar las inquietudes de estudiantes y profesionales. El hecho de que estas entrevistas recibieran numerosas visitas, le llevó a pensar que su publicación podría resultar de ayuda a todos los interesados en la educación social.

La estructura del propio acto, centrándose en un debate participativo reflejaba el propio interés del autor en crear espacios de interacción y encuentro con diversos profesionales tanto de la educación social como de otros campos sociales, en definitiva, lo que se pretendía buscar con la realización de las #edusoentrevistas.

Además por la mañana, Miquel Rubio ofreció una charla dirigida a los estudiantes de Educación Social de la Facultad de Oviedo.

[/lang_es]

thumb__2013-04-08--11-34-09--780381_002_aaronstudiobcn

thumb__2013-04-08--11-34-09--780381_002_aaronstudiobcn

El coratge dels professionals del camp social i educatiu

 [lang_ca]

La individualització de les formes de vida de l’època actual és a la base dels malestars socials, sigui per les insatisfaccions que produeix el materialisme, sigui perquè vivim sotmesos a un sistema social i econòmic que ens subjecta a una existència precària viscuda en soledat. Per a fer front a aquest «ésser precari» que ofega les nostres vides, s’ha desenvolupat una cultura terapèutica (des de la psicologia positiva a la medicalització de l’existència) que corre el risc d’estendre’s als professionals del camp social. Hi ha, però, alternatives en l’acció social i educativa sempre i quan aquests professionals siguem capaços d’interrogar-nos per les finalitats de la nostra funció social, deixant-nos interpel·lar per un compromís (polític) que afecti les nostres vides i les nostres pràctiques professionals. Només cal una mica de coratge i posar-se a treballar amb els altres, generant xarxes professionals i comunitàries capaces de fer front al desencant.

Jordi Solé Blanch

Professor del grau d’Educació Social dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC

[/lang_ca]

[lang_es]

La individualización de las formas de vida de la época actual está en la base de los malestares sociales, sea por las insatisfacciones que produce el materialismo, sea porque vivimos sometidos a un sistema social y económico que nos sujeta a una existencia precaria vivida en soledad. Para hacer frente a este «ser precario» que ahoga nuestras vidas, se ha desarrollado una cultura terapéutica (desde la psicología positiva a la medicalización de la existencia) que corre el riesgo de extenderse a los profesionales del campo social. Hay, pero, alternativas en la acción social y educativa siempre y cuando estos profesionales seamos capaces de interrogarnos por las finalidades de nuestra función social, dejándonos interpelar por un compromiso (político) que afecte nuestras vidas y nuestras prácticas profesionales. Sólo hace falta un poco de coraje y ponerse a trabajar con los otros, generando redes profesionales y comunitarias capaces de hacer frente al desencanto.

Jordi Solé Blanch

Profesor del grado de Educación Social de los Estudios de Psicología y Ciencias de la Educación de la UOC

[/lang_es]

[lang_ca] Carta a Ses Majestats els Reis Mags [/lang_ca] [lang_es] Carta a Sus Majestades los Reyes Magos [/lang_es]

[lang_ca]

Benvolguts Reis Mags…

Enguany, he preferit gaudir d’una mica més de temps per a escriure-us la meva carta… Que ja feia dos anys escrivint-la a última hora… Açò sí, continue apostant per enviar-la mitjançant aquesta entrada en el blog, arrere van quedar aquells anys d’anar il·lusionat a la bústia real…

En general crec que, aquest any que acaba, m’he portat bé… Bé, vist així en general, eh?, que ja us assegure que he tingut els meus més i els meus menys… Però, en el general, si crec que m’he portat bé… Encara que, segur que també mereixeré una mica de carbó, ja que en alguns casos, he fallat a aquelles persones que m’importen, a alguns per la distància, a uns altres per la proximitat, a alguns per acció i a uns altres per omissió… fins i tot, en alguns moments, m’he oblidat de mi mateix… Així que, sí, acceptarem aquest carbó.

Malgrat açò, crec que aquells moments que no he cessat de complir els meus somnis, d’actuar de la forma que creia correcta, de seguir treballant per a millorar el nostre entorn més proper i amb açò el més llunyà, de lluitar per allò que considere just i de no perdre la il·lusió superen la resta de situacions…

Per açò, us demane, per a aquelles persones que m’envolten, que troben els seus moments feliços, siguen on siguen i amb qui siguen. Que superen els seus problemes de salut i aquells problemes que porten arrossegant ja un temps… També us demane, que vos acordeu dels quals estan més lluny, i que sabem que volen tornar a llocs on trobar-se amb els seus. Si no és molt demanar, i ja que ens tracten vendre que estem eixint de la crisi (estafa, he escoltat estafa?), també m’agradaria que poguéreu crear o millorar les seves condicions laborals…

Ja posats a demanar, insisteisc en aquella demanda de trellat als nostres dirigents polítics. A aquelles persones que tenen en les seves mans la trajectòria de tantes i tantes persones, porteu-los valentia i justícia per a actuar. De moment, els seguiu portant corrupció, egoismes, personalismes, … però, a veure si ara amb l’any de les eleccions, els porteu allò que realment fa falta, consciència a la gent per a saber que vota, i realitat als polítics; si no, sempre quedarà que els convideu un dia a visitar el carrer, però, no aquelles que ara es decoren i engalanen, sinó, els carrerons i les places abandonades.

Un 2015 amb una cura per a l’Alzheimer i per a aquelles malalties degeneratives seria tot un detall per la vostra part… Segueix resultant molt odiós veure com es van perdent les nostres persones més estimades… Així, que si no aconseguiu portar la cura, estaria ben que es poguera disposar de més inversió i preocupació per la recerca… que açò segur que ens fa avançar a tots!!

Per a mi, estaria encantat de rebre forces, temps i ganes. Totes aquelles necessàries per a seguir amb el dia a dia, per a aconseguir

  • agafar amb més forces el Treball Final del Màster, que enguany, sembla que ho acabaré deixant passar,
  • destinar temps a projectes oblidats,
  • iniciar projectes nous,
  • continuar formant-me,
  • continuar somrient diàriament,
  • veure a la gent que vull,
  • estimar,
  • aguantar silencis no desitjats,
  • acceptar converses,
  • situar-me,
  • entendre determinades situacions i persones,

Pel que fa als temes burocràtics, una mica més d’agilitat, tampoc vindria malament… Sé que la justícia és lenta, i més ara amb tant corruPPte solt per ací… Entenc que amb totes les dificultats que presenten alguns dels de llinatge real i polític hi ha saturació, però… açò, agilitat i seguir avançat igual de bé que fins ara…

I, finalment, que aconseguiu escurçar la distància entre Barcelona i Sagunt, dos llocs entre els quals ara com ara em debat…

Atentament,

Aquest xic que continua escrivint-vos la carta any rere any… i que espera no deixar de fer-ho!!

[/lang_ca]

[lang_es]

Queridos Reyes Magos… 

Este año, he preferido tener un poco más de tiempo para escribiros mi carta… Que ya llevaba dos años, escribiéndola a última hora… Eso sí, sigo apostando por enviarla mediante esta entrada en el blog, atrás quedaron esos años de ir ilusionado al buzón real…

En general creo que, este año que acaba, me he portado bien… Bueno, visto así en general, ¿eh? que ya os aseguro que he tenido mis más y mis menos… Pero, en lo general, si creo que me he portado bien… Aunque, seguro que también mereceré algo de carbón, ya que en algunos casos, he fallado a aquellas personas que me importan, a algunos por la distancia, a otros por la cercanía, a algunos por acción y a otros por omisión… incluso, en algunos momentos, me he olvidado de mi mismo… Así que, si, aceptaremos ese carbón.

A pesar de ello, creo que aquellos momentos que no he cesado de cumplir mis sueños, de actuar de la forma que creía correcta, de seguir trabajando para mejorar nuestro entorno más cercano y con ello el más lejano, de luchar por aquello que considero justo y de no perder la ilusión superan el resto de cosas…

Por eso, os pido, para aquellas personas que me rodean, que encuentren sus momentos felices, sean donde sean y con quienes sean. Que superen sus problemas de salud y aquellos problemas que llevan arrastrando… También os pido, que os acordéis de los que están más lejos, y que sabemos que quieren volver a lugares donde encontrarse con los suyos. Si no es mucho pedir, y ya que nos tratan vender que estamos saliendo de la crisis (estafa, ¿he oído estafa?), también me gustaría que pudierais crear o mejorar sus condiciones laborales…

Ya puestos a pedir, insisto en aquella demanda de sentido común a nuestros dirigentes políticos. A aquellas personas que tienen en sus manos la trayectoria de tantas y tantas personas, traedlos valentía y justicia para actuar. De momento, les seguís trayendo corrupción, egoísmos, personalismos, … pero, a ver si ahora con el año de las elecciones, les traéis aquello que realmente hace falta, conciencia a la gente para saber que vota, y realidad a los políticos. Sino, siempre quedará que les invitéis un día a visitar la calle, pero, no aquellas que ahora se decoran y engalanan, sino, los callejones y las plazas abandonadas.

Un 2015 con una cura para el Alzheimer y para aquellas enfermedades degenerativas sería todo un detalle por vuestra parte… Sigue resultando muy odioso ver como se van perdiendo nuestras personas más queridas… Así, que si no conseguís traer la cura, estaría bien que se pudiera disponer de más inversión y preocupación por la investigación… que eso seguro que nos hace avanzar a todos!!

Para mí, estaría encantado de recibir fuerzas, tiempo y ganas. Todas aquellas necesarias para seguir con el día a día, para conseguir

  • coger con más fuerzas el Trabajo Final del Máster, que este año, parece que lo acabaré dejando pasar,
  • destinar tiempo a proyectos olvidados,
  • iniciar proyectos nuevos,
  • continuar formándome,
  • continuar sonriendo a diario,
  • ver a la gente que quiero,
  • querer,
  • aguantar silencios no deseados,
  • aceptar conversaciones,
  • situarme,
  • entender determinadas situaciones y personas,

Por lo que hace a los temas burocráticos, un poco más de agilidad, tampoco vendría mal… Sé que la justicia es lenta, y más ahora con tanto corruPPto suelto por ahí… Entiendo que con todas las dificultades que presentan algunos de los de linaje real y político hay saturación, pero… eso, agilidad y seguir avanzado igual de bien que hasta ahora…

Y, por último, que consigáis acortar la distancia entre Barcelona y Sagunto, dos lugares entre los que a día de hoy me debato…

Atentamente,

Ese chico que continúa escribiéndoos la carta año tras año… y que espera no dejar de hacerlo!!

[/lang_es]